NOMS: Créixecs.
Creixens. Morritort d'aigua. Glinxa. Clenxa. Occità: Creisselon,
Creisson, Creissoun, Greisson . Castellà : Berros. Masturzo acuático.
Balsamita mayor. Basc: Ur-berroa.
Ur-krexua. Kertxun. Zarra. Huminca. Gallego:
Agrón. Agrian. Cardama. Mestranzo.
Portuguès: Agrio. Agrio das fontes. Afrioes. Italià: Crescione d'acqua
. Francès: Cresson. Cresson de
fontaine. Anglès: Watercress. Brown Cress. Alemany: Echte
Brunnenkresse. Gemeine Brunnenkresse. Neerlandès: Echte Waterkers.
Grec: Ναστούρτιο το φαρμακευτικόν. Νεροκάρδαμο.
 |
| Raïm de flors de créixecs o morritort d'aigua |
SINÒNIMS: Nasturtium officinale R. Br.; Nasturtium aquaticum ; Sisymbrium
nasturtium-aquaticum L.; Nasturtium fontanum (Lam.) Asch.;
DISTRIBUCIÓ: Cosmopolita i subcosmopolita
HÀBITAT: Glycerio-Sparganion. Viu dins l’aigua,
en fonts, síquies, torrents, rius, etc. fins els 1600 metres d’altitud. Aquest
del riu Cànyoles al pas per Vallada (València)
 |
| Podem veure les arrels engrunsades per l'aigua del riu |
FORMA VITAL: Hidròfit:
segons la classificació dels vegetals de Raunkjaer,
planta aquàtica ja sigui arrelada o flotant.
DESCRIPCIÓ: Planta perenne de fins un metre d’alçada que
emet arrels pels nusos. Tiges fortes, erectes i buides per dins, normalment
sense pèls.
 |
| Fulles molt dividides |
Fulles molt
dividides (pinnatisectes) amb folíols sèssils i un, el terminal, més gran,
sencers o sinuats. Les fulles inferiors amb el limbe simple i ovat.
 |
| Flors amb quatre pètals lliures |
Flors hermafrodites
en raïms. Quatre sèpals lliures amb els marges denticulats. Quatre pètals,
també lliures, blancs, i amb el limbe obovat. Floreix d’abril a setembre.
 |
| Fruit en siliqua arquejada |
Fruit en síliqua
arquejada cap amunt.
CURIOSITATS BOTÀNIQUES:
Algunes plantes del gènere Cardamine
o Rorippa, tenen la particularitat de
que quan tenen els fruits madurs, al més petit contacte, espolsen de sobte les
llavors en totes direccions, doncs el mecanisme de dispersió fa que les valves
de les síliqües, al menor estímul, s’enrotllen de sobte sobre el seu dors, de
baix cap a dalt, i llancen les granes.
USOS I PROPIETATS:
És cultivada per consumir en amanides en substitució de l’enciam, doncs és rica
en ferro, manganès, calci, i iodi, així com en vitamines A i C. El creixen
cuinat també es pot fer servir per cremes o sopes. Les fulles tendres serveixen
per decorar plats o com a guarnició de carns fredes i peixos. El seu gust
recorda al de la mostassa, tot i que és un xic més suau i dolç. Com que és una
planta aquàtica cal tenir sempre la precaució de rentar molt bé les fulles
abans d'utilitzar-les, doncs poden estar contaminades de l’endoparàsit Fasciola hepàtica i
causar distomatosis hepàtica, una
patologia que afecta el fetge. S'ha de vigilar si l'aigua on es troba està neta
per a evitar intoxicacions.
Té propietats estimulants, diürètiques i expectorants. És
molt recomanat en els casos de malalties de la pell (acné, canyella, etc.).
També s'utlitza per treure les taques de la cara i per la tinya (crostes en el
cuir cabellut). S¡empra, doncs, tant externament com internament i va bé per la
tos, la bronquitis, el refredat, la diabetis, l'obesitat i pel fetge. També
lluita en contra de la calvície, de les úlceres de la boca, la gingivitis i les
fulles ajuden a cicatritzar les ferides.
SABIES QUE... Es
desconeix l’origen del nom genèric Rorippa.
En la Flora Ibèrica diu que Scopoli el va prendre de Gesner i, després,
Chemnitius el va germanitzar com Rorippen,
però es desconeix l’origen i el significat.
El nom específic, nasturtium-aquaticum,
combina el nom llatí nasturtium,
que prové de “nasus”que significa
"nas" i “tortus” que vol
dir "tort" degut a l'olor picant de la planta que irritava el nas, amb el terme aquaticum que fa referència a l’`habitat aquàtic de la planta.
A l’antiguitat li atribuïen virtuts màgiques i l'utilitzaven
per la preparació de filtres i beuratges màgics que se suposava que inspiraven
l'amor.
Xenofont conta que quan els joves perses anaven de cacera,
se satisfeien amb aigua i pa condimentat amb créixens.
Els romans el menjaven en grans quantitats perquè creien que
podien prevenir la calvície i estimular l'activitat de l'esperit. Els grecs també
afirmaven que el creixen podia tornar la raó als esperits trastornats i
disminuir els efectes de l'embriaguesa.
Els créixens apareixen representats a l'escut d'armes de Sant
Lluís perquè, segons la creença, els habitants de Vernon, França, el van
satisfer amb una amanida de créixens, i en agraïment, ell va acordar fer-los
aparèixer al seu escut.
Família Cruciferae (Brassicaceae)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada