NOMS: Veça. Veçó.
Veça gràcil. Vicia tetrasperma. Castellà : Garrobilla. Ojo de serpiente.
Arvejana. Portuguès: Ervilhaca brava. Francès: Vesce à fleurs lâches,
Vesce à petites fleurs. Italià: Veccia gracile. Anglès: Slender Vetch.
Slender Tare. Many-seeded slender Tare. Alemany: Zierliche Wicke. Zarte
Wicke. Schmalfiedrige Wicke.
 |
| Flors papilionàcies molt petites |
SINÒNIMS: Vicia tetrasperma (L.) Schreb.
subsp. gracilis (Loisel.)
Hook.;
Vicia gracilis Loisel.; Vicia tenuissima
auct.; Vicia laxiflora Brot.; Ervum
gracile (Loisel) DC.
DISTRIBUCIÓ: Mediterrània
HÀBITAT: Thero-Brachypodietea. Brolles,
herbassars, garrigues. Fins els 1500 metres d’altitud. Aquesta de la vora del
riu Cànyoles al pas per Vallada (València)
FORMA VITAL: Teròfit:
en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta
capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en
l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.
DESCRIPCIÓ: Herba fina i delicada de tiges enfiladisses
de fins 50 cm de llargària.
 |
| Fulles compostes amb folíols estrets i allargats |
Fulles compostes,
peciolades, dividides en 2-4 parells de folíols allargats i estrets i acabades
en circell simple.
 |
| Inflorescències amb llarg peduncle i de 2 a 6 flors |
Flors papilionàcies,
molt petites (uns 5-7 mm) de color blavós liliaci i pedunculades, en
inflorescències de 2-6 flors amb peduncle més llarg que la fulla de l’axil·la
de la qual surt. Calze campanulat i pubescent amb cinc lòbuls desiguals més curts
que el tub. Estendard emarginat i la quilla recta. Floreix a la primavera.
 |
| Llegum petita |
Fruit en llegum
amb les 4-6 llavors marcades.
CURIOSITATS
BOTÀNIQUES: Un llegum és un fruit que s'obri quan està madur
(dehiscent). És el fruit característic de la família de les lleguminoses i quan
s'obre ho fa per la sutura ventral i pel nervi mitjà. Adopten formes diverses
des de les allargades a les arrodonides. Poden tenir una llavor, com en el cas
dels cigrons, dues, com en les llenties, o moltes, com els pèsols o les faves.
 |
| Estendard emarginat |
SABIES QUE... el
genèric Vicia deriva del llatí “vicia, -ae,” que era el nom que rebia la
veça (Vicia sativa L.) a l’antiga
Roma que va adaptar el nom grec “bíkion,
-ou”.
L’epítet específic parviflora
deriva del llatí “parva” que
significa petit, en referència a les flors tan menudes.
L'única espècie del gènere Vicia conreada per consum
humà és la fava (Vicia faba). Altres espècies es conreen com a plantes
farratgeres per a l'alimentació animal, com a gra o per incrementar el nivell
d'humus del sòl un cop enterrades, com adob verd.
Les veces conreades com a farratge són generalment tòxics
per als animals no remugants, com els humans, almenys si es mengen en
quantitat.
Família Leguminosae (Fabaceae, Papilionaceae)
Hola, enhorabuena por tu blog. Te quería comentar que tienes razón en lo del consumo animal, se usa mucho como forrajera o mezclada con otros cereales, en el monte incluso lo llaman pasto cervuno. Pero también hay una comida, de la que no se debe abusar por contener una ligera cantidad de alcaloides que son las almortas con la que se hacen las gachas. La harina de almortas o de titos u otros nombres.
ResponEliminaUn saludo desde mi blog Almanaque Natural
Es verdad Enrique, es Lathyrus cicera, la almorta, que si se abusa de su consumo puede provocar una enfermedad llamada latirismo. Por cierto tenes un blog estupendo. Saludos
Elimina