NOMS: Borratja.
Herba de la tos. Orella d'ós. Pa-i-peixet. Borratge. Borraina. Occità: Borratge,
Borratja, Bourrage. Castellà : Borraja. Gallego : borrage, borragem,
borraxa. Basc: asun-asa, berroya, borrai, borroin, burbuillo,
larraborraya, morroina, murrun, porroin. Portugués : borrage, borragem,
chupa-mel. Italià: Borragine comune. Francès: Bourrache
officinale. Anglès: Tailwort. Borage. Beebread. Alemany: Gurkenkraut.
Borretsch. Neerlandès: Bernagie. Grec: Αρμπέτα.
Βόραγκον φαρμακευτικό. Μπουράντζα.
 |
| Flor de borratja amb els característics estams negres |
SINÒNIMS: Borago advena Gilib.; Borago aspera Gilib.; Borago hortensis L.
DISTRIBUCIÓ: Mediterrània:
Nord d'Àfrica: Algèria,Líbia,el Marroc,Tunísia. Sud-est d'Europa: Grècia, Itàlia, Sicília, l’antiga Iugoslàvia, Balears,
Còrsega, França, Portugal, Sardenya, Espanya
HÀBITAT: Silybo-Urticion. Vores de camins, camps,
marges, erms i herbassars nitròfils. Fins els 1200 metres d’altitud.
 |
| Tiges erectes ramificades amb mols pèls |
FORMA VITAL: Teròfit:
en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta
capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en
l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.
DESCRIPCIÓ: Herba amb tiges erectes, ramificades, de fins
70 cm d’alçada, tota coberta de pèls rígids i aspres al tacte.
.jpg)
 |
| Fulles basals peciolades i les superiors amplexicaules |
Fulles basals amb pecíol i limbe obovat, les de les tiges (caulinars) més petites oval-lanceolades i decurrents al llarg del pecíol, les superiors perden el pecíol; totes hirsutes per l’anvers i peloses pel revers
 |
| Podem veure les esquames blanques de la gorja rodejant els estams |
Flors pèndules en cimes laxes, bracteades, i raquis hirsut, hermafrodites. Calze de cinc lòbuls lanceolats soldats a la base. Corol·la amb un tub curt i el limbe pla (rotàcia), amb cinc pètals d’un blau intens, de vegades rosats o blancs, amb la gorja blanca, que té cinc esquames erectes envoltant els estams de color negre, que formen un con al centre de la corol·la. Ovari súper amb estil filiforme i estigma capitat. Floreix des de finals de l’hivern fins a la primavera (de març a juny).
 |
| Tetraqueni rugós amb els sèpals del calze persistent |
Fruit en
tetraqueni rugós inserit en el receptacle amb el calze i l’estil persistents.
CURIOSITATS
BOTÀNIQUES: Les flors de la família de les boraginàcies solen ser blaves
però, abans d’obrir-se i quan es marceixen, prenen tons rogencs perquè els
pigments que posseeixen, del grups dels antocians, varien de color en canviar
el pH del suc cel·lular.
 |
| Flors pèndules en inflorescències en cimes laxes |
USOS I PROPIETATS:
Se'n poden consumir les tiges i fulles basals, sobretot quan són tendres, com a
verdura, bullits i fregits (com les bledes) o en forma de bunyols, sent molt útils
en problemes d'estrenyiment i contra les malalties del fetge. Tot i l’aspecte
poc atractiu a la vista, les tiges i fulles de les borratges rentades i
bullides, perden la pilositat i prenen una consistència fina i agradable al
paladar.
Els pecíols basals de la borratja són font important de sals
potàssiques i ferro, cosa que fa que s’hagi suggerit incloure aquesta espècie
dins la taula de composició d'aliments.
A Anglaterra és costum posar una flor de borratja a l'aigua
de fer glaçons, com a decoració, doncs la flor conté un dels pocs colorants
blaus natural no tòxics.
.jpg)
Les infusions de flors sense el peduncle (aigua de borratges) tenen propietats
diürètiques i sudorífiques, per combatre el reuma, les febres eruptives, la
verola, l'escarlatina, el xarampió, les pulmonies i la tos.
Com a medicinal a banda de l'acció diürètica de flors i
fulles actualment s'utilitza l'oli dels aquenis (oli
de borratja) com una font d'àcid gamma-linolènic i pel fet de ser ric en
àcid oleic i àcid palmític sembla tenir un efecte anti-colesterol.
Les fulles macerades i aplicades en cataplasmes a berrugues
i dureses de la pell són emol·lients i, a més, calmen els dolors de la gota. Les cataplasmes ben calentes a base de fulles matxucades de
borratja produeixen un efecte calmant enfront a les picades d'insectes.
Les flors i fulles es troben aprovats per a ús humà (amb
restriccions) pels Ministeris de Sanitat de Colòmbia, Bolívia i Espanya.
 |
| Calze de cinc sèpals soldats a la base |
ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Borago
era el nom llatí de la borratja però hi ha autors que sostenen que el nom
llatí Borago vindria de “cor”
(cor) i “ago” (porte) a causa del seu efecte cordial. Altres autors sostenen
que deriva de “burra” teixit pelut
gruixut o del llatí tardà “borrus” híspid,
pelut, en referència a la pilositat eriçada de les fulles. L’epítet específic officinalis
fa referència a les propietats medicinals de la planta. La paraula "borratja" ve del vocable àrab “Abou rach” que significa "pare de
la suor", en al·lusió a les
propietats sudorífiques.
.jpg)
Aquesta espècie dona nom a la família de les Boraginàcies de
la qual és el representant més típic.
Plini la va anomenar Euphrosinum que significa
"home feliç". Uns versos de l'escola de Salerno referien: “La
borratja pot dir, i és veritat: alleugereix el cor i engendra alegria”. Però
aleshores la borratja solia afegir-se al vi per la qual cosa es creu que "l’alegria"
tindria un origen etílic.
En l'actualitat, en països com França i Itàlia, la borratja
es considera una verdura de luxe i els plats on és protagonista es presenten
com una autèntica especialitat en restaurants de prestigi.
Un romanç medieval portuguès del poeta Durán diu: “Hi ha una
herba en el camp que es diu la borratja; tota dona que la trepitja després se
sent prenyada”. Així que aneu amb cura. Però sembla que totes aquestes virtuts i propietats no són
tals per al comú del poble, doncs l’expressió popular “aigua de borratja”
s’aplica a allò que sembla molt transcendent i acaba en no res.
Borago officinalis va
ser descrit per Carles Linné i publicat a Species
Plantarum 1: 137. 1753.
Família Boraginaceae
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada