NOMS: Campaneta. Castellà: Asperilla. Albahaca acuática.
Italià: Campanula minore. Francès: Campanule à petites fleurs,
Campanule érinus. Anglès: Small bellflower
 |
| Les flors de la campaneta surten a l'axil·la de les ramificacions |
SINÒNIMS: Campanula
nanella P.A.Smirn.; Campanula
parviflora St.-Lag.; Campanula portensis L.
DISTRIBUCIÓ: Mediterrània
HÀBITAT: Vores de
camins, marges, camps cultivats, erms, murs i roques, preferentment sobre sòls
bàsics. Fins els 1250 metres d’altitud
 |
| Les tiges es ramifiques de forma dicotòmica |
FORMA VITAL: Teròfit:
en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta
capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en
l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals. Els
teròfits són freqüents en climes desèrtics i en climes mediterranis, amb
hiverns temperats i estius eixuts, durant els que pot ser un avantatge el repòs
vegetatiu absolut.
DESCRIPCIÓ: Herba anual de fins 30 cm d’alçada de tiges
erectes o decumbents, generalment ramificades de manera dicotòmica, folioses i
cobertes de pèls híspids.
 |
| Fulles espatulades i dentades |
Fulles peciolades,
simples, alternes, espatulades, dentades. De vegades falten durant l’antesi
(floració).
 |
| Corol·la acampanada d'uns 6 mm |
Flors en
inflorescències en panícula dicòtoma. Flors a l’axil·la de les ramificacions. Calze
amb pèls i cinc dents triangulars. Corol·la d’uns 6 mm amb forma de petita
campana de tub llarg acabada amb cinc lòbuls, de color blavós o esblanqueït.
Estams lliures. Ovari súper amb un estil i estigma amb lòbuls. Floreix a la
primavera i principis de l’estiu.
 |
| Fruit en càpsula indehiscent |
Fruit en càpsula
dehiscent que s’obri per la base
CURIOSITATS
BOTÀNIQUES: Moltes de les espècies de les campanulàcies són proteràndriques, és a dir, que els
estams maduren abans que els pistils, i així asseguren la pol·linització
encreuada. (Les plantes que maduren abans els pistils que els estams s’anomenen
proterògines).
SABIES QUE... El
genèric Campanula deriva del llatí “campanula, -ae” que significa campaneta, un diminutiu de campana,
per la forma acampanada de la corol·la.
L’epítet específic erinus
procedeix del grec “erinos” que
significa eriçó, pels pèls híspids que cobreixen tota la planta.
En llatí “vasa Campana”
eren recipients fets en la regió italiana de Campania, on feien un bronze de
molta qualitat. Fuchsio va denominar així una planta en De historia stirpium commentarii insignes (Basilea, 1542) i el nom
va ser donat al gènere Campanula per
Tournefort-Linné.
Família Campanulaceae
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada