Pyrus communis L. subsp. communis

NOMS: Perera. Perer.  Castellà: Peral. Basc: Madariondoa. Udareondoa. Gallego: Pereira. Pero.  Portuguès: Pereira. Pereiro. Italià: Pero comune. Perastro. Francès: Poirier. Poirier commun. Anglès: Common Pear. Pear Tree. Alemany: Garten-Birne. Gemeine Birnbaum. Neerlandès: Peer. Grec: Αχλαδιά. Απιδέα. Απιδιά. 

Flors de perera amb llarg peduncle

SINÒNIMS:  Sorbus pyrus Crantz ;  Pyrus sativa (DC.) Duhamel ex Holandre; Pyrus domestica (Borkh.) Borkh.; Pyrus balansae Decne.;  Crataegus excelsa Salisb.; Pyrus achras Delarbre;

 Observacions: Pyrus communis subsp. communis és la perera cultivada, que fa els fruits dolços i comestibles, de la qual hi ha nombroses varietats. Principio del formulario

Final del formulario

Principio del formulario

Final del formulario

Principio del formulario

Final del formulario

DISTRIBUCIÓ:  Eurosiberiana

HÀBITAT:  Prunetalia .Cultivat i de vegades subespontani.

FORMA VITAL: Macrofaneròfit: segons les formes vitals de Raunkjaer, planta amb les gemmes de recanvi a més de 2 m d'alçada del terra.

DESCRIPCIÓ:  Petit arbre caducifoli i espinós de 2 a 15 metres d’alçada, i escorça grisa amb esquerdes longitudinals; 

Fulles ovades, acuminades, amb el marge serrat

Fulles ovades, enteres o finament serrades, acuminades i sense pèls quan són adultes, amb llarg pecíol amb dos petites estípules a la base.

Cinc pètals blancs i nombrosos estams

Flors en corimbes umbel·liformes. Flors hermafrodites amb llarg peduncle. Calze amb cinc sèpals triangulars amb pèls. Corol·la amb cinc pètals blancs, lliures, amb ungla. Nombrosos estams d’anteres purpúries. Ovari ínfer amb 3-5 estils. Floreix d’abril a maig.

El fruit és un pom que coneguem com pera

Fruit és un pom piriforme (la pera) de color verdós, groguenc o rogenc, que manté el calze persistent.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES:  La família Rosaceae inclou la major part de les espècies de fruites de consum massiu: poma, pera, codony, bresquilla, pruna, cirera, maduixa, ametla, albercoc, mores (esbarzer), gerd, etc. També inclou moltes espècies ornamentals, principalment, les roses, flors per excel·lència, amb importància per a la jardineria i la indústria de perfumeria

USOS I PROPIETATS: Les peres es poden consumir fresques o en melmelades i compotes, doncs són una fruita de sabor delicat i agradable a més ser riques en sucres i vitamines A, C i E.

La fusta és apreciada per escultura i ebenisteria.

Les flors són de gran bellesa

SABIES QUE... El genèric Pyrus ve del llatí “pirus, -i” que denominava la perera cultivada.

L’epítet específic communis és una paraula llatina que significa comú, freqüent, ordinari.

Excavacions arqueològiques han trobat evidències de Pyrus domesticat que daten de 3000 anys abans de la nostra era. Grecs i romans ja cultivaven pereres i van ser aquests últims els que van introduir el cultiu de la perera a la conca de l’Ebre.

En Al Andalus les pomes roges i les peres eren molt apreciades i alguns poetes els van dedicar versos com aquests d'Ibn Ammar:
"Accepteu-les com a galtes que es llevaren el vel en anar cap a vosaltres o com a pits que palpitaren tímidament en les nostres mans”

Diu una cançó popular:

Al·loteta, robadora, / a qui vos compararé? / A la flor de la perera / o a les roses del roser? /
A la flor de la perera / jo us comparo per blancor / i a les roses del roser / jo us comparo per l'olor.     (Pres d’Amics Arbres · Arbres Amics)

Família Rosaceae

Medicago sativa L.

 NOMS: Alfalç. Anfaus. Herba alfals. Mèliga. Userda. Melga. Melgó. Occità: Lausèrda, Lusèrna, Luzerno . Castellà: Alfalfa. Basc: Alpapa. Argi belarra. Betarakia. Gallego: Alforfa. Portuguès: Feno de borgonha. Luzerna. Melga dos prados. Trevo caracol. Italià: Erba-medica erba-Spagna. Francès: Luzerne cultivée. Anglès: Lucerne. Alfalfa. Alemany: Echte Luzerne. Saat Luzerne. Alfalfa. Neerlandès: Luzerne. Grec: Μηδική ήμερος. Μελιγκάρι.

Inflorescències en raïms densos

SINÒNIMS: Medicago mirandana Sennen & Elías;  Principio del formulario

Final del formulario

Principio del formulario

Final del formulario

Principio del formulario

Final del formulario

DISTRIBUCIÓ:  Holàrtica: L’ecozona holàrtica fa referència als hàbitats que es troben a través del conjunt del continents de l'hemisferi nord.

HÀBITAT: És una espècie introduïda que és cultivada com a farratgera però també creix subespontània en erms, guarets, marges i vores de camins. Cultivada i naturalitzada a tot el globus.  

Herba de tiges erectes molt ramificades

FORMA VITAL: Hemicriptòfit: en la classificació de les Forma vital de Raunkjaer, són aquelles plantes que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que aquest tipus de plantes herbàcies renoven la part aèria cada any, ja que no la conserven durant l'època desfavorable.

DESCRIPCIÓ:  Herba perenne de tiges ascendents o erectes molt ramificades de fins 80 cm d’alçada.

Fulles trifoliades de folíols apiculats

Fulles trifoliades amb folíols linear-oblongs, serrulats i apiculats, amb pèls pel revés. Estípules lanceolades dentades a la base.

Corol·la papilionada de color violeta

Flors en densos raïms de nombroses flors (10-30) amb peduncle més llarg que el pecíol de la fulla contigua. Calze amb pèls i cinc dents linears més llargs que el tub. Corol·la violeta o purpúria amb les ales més llargues que la quilla i estendard oblong. 

Fruit en llegum cargolada

Fruit en llegum cargolada amb 2-3 espires amb venació reticulada i pèls

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les espècies del gènere Medicago són herbes amb fulles trifoliades amb la característica de tindre el fruit en llegums enrotllats en forma helicoïdal.

USOS I PROPIETATS: Possiblement és una de les primeres plantes que els homes van posar en cultiu. Al llarg de milers d’anys s’ha emprat com a planta farratgera i encara avui continua cultivant-se en les zones temperades de l’hemisferi nord.

La deshidratació d'alfals pot ser feta de forma natural assecant-la al sol, o artificial, en instal·lacions dotades d'un túnel d'assecatge alimentat per energia elèctrica o de combustibles fòssils. Després de la deshidratació es pot comercialitzar en bales. La deshidratació d'alfals i de determinats altres farratges rep ajudes de la Unió Europea amb l'objectiu de limitar la dependència de la soja de fora de la Comunitat Europea.

També és apte per al consum humà, pels minerals, aminoàcids i vitamines que conté, que resisteixen l’ebullició. El suc de la planta fresca és un excel·lent antiescorbútic i està recomanada per a combatre el raquitisme. Segons Laguna, els àrabs l’anomenaven alfasasat, d’on deriva el nom “alfalfa” emprat en molts llocs.

SABIES QUE... el genèric, Medicago, deriva del grec “Medike” que significa mede, perquè, segons Plini, l’alfals (Medicago sativa) fou introduïda en Grècia durant les Guerres Mèdiques (actual Iran), i del sufix llatí –ago, -inis, que indica paregut o relació.

L’epítet específic sativa deriva del llatí “sativus, -a, -um” que defineix al producte de la sembra o cultiu. Aquesta és l’espècie més aprofitada del gènere, i la més cultivada.

Segons Laguna (en el Dioscórides renovado), els àrabs l’anomenaven alfasasat, d’on deriva el nom d’alfalfa emprat en molts llocs.

Diu Plini el vell que fou introduïda en Grècia durant la Primera Guerra Mèdica, al voltant del 490 a.C., amb el farratge de la cavalleria persa.

Les arrels d’aquesta espècie tenen uns nòduls que contenen el bacteri Sinorhizobium meliloti, capaç de fixar nitrogen al sòl i millorar l’eficiència agrícola.

Família Leguminosae (Papilionaceae, Fabaceae)

Linaria simplex (Willd.) DC.

NOMS: Linària arvense. Linària simple. Castellà: Linaria amarilla de hoja estrecha. Portuguès: Ansarina. Italià: Linajola piccola. Francès: Linaire simple. Alemany: Einfaches Leinkraut.

Flors molt menudes (menys d'un centímetre)

SINÒNIMS: Linaria arvensis (L.) Desf. subsp. simplex (Willd.) Lange;  Antirrhinum parviflorum Jacq.;   Antirrhinum simplex Willd.; Linaria flaviflora Boiss. ex Cufod.;  Linaria quadrifolia Hill; Principio del formulario

Final del formulario

Principio del formulario

Final del formulario

Principio del formulario

Final del formulario

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània

HÀBITAT: Ruderali-secalietea. Cultius, vores de camins, prats secs, pedregars. Fins els 1250 metres d’altitud.

Herba erecta de poc més d'un pam

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ:  Herba anual, de poc més d’un pam d’alçada, amb tiges fines, erectes, poc o gens ramificades.

Fulles linears

Fulles linears i de color verd glauc. Les inferiors en verticils de 3-5 fulles i les superiors alternes.

Corol·la groga amb esperó

Flors en inflorescències que solen ser denses en l’antesi i laxes a la fructificació. Bràctees linears. Les flors són molt petites (de menys d’un centímetre). Calze amb sèpals acrescents. Corol·la groga amb esperó recte o poc corbat. Floreix entre abril i juny.

Fruit en càpsula globosa glabra

Fruit en càpsula globosa, sense pèls (glabra) o amb pocs pèls glandulosos a l’apex.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les espècies del gènere Linaria tenen la corol·la amb un únic pla de simetria (zigomorfa), amb el llavi superior bilobat i l’inferior amb tres lòbuls i dos protuberàncies que tanquen per complet el tub de la corol·la. Aquest tub està prolongat a la seua base per un esperó. 

SABIES QUE... el nom genèric Linaria deriva del llatí “linaria, -ae,” que és el taller on es treballa el lli, pel paregut de les fulles amb les del lli (Linum usitatissimum L.)

El nom específic, simplex, ve del llatí “simplex, -icis”, que significa simple, senzill, per la tija que normalment no està ramificada.

Família Scrophulariaceae

Medicago littoralis Rohde ex Loisel

NOMS: Melgó litoral. Melgó repent, Trèvol de llapassa, Userda borda. Castellà: Mielga de litoral. Italià: Erba-medica litorale. Francès: Luzerne du littoral. Luzerne des grèves. Anglès: Water Medick. Shore Medick.

Inflorescències en raïms de dos a cinc flors

SINÒNIMS: Medicago arenaria Ten.;   Medicago cylindracea DC.; Medicago pusilla Viv.;   Medicago subinermis Bertol.;   Medicago truncatula subsp. littoralis (Rohde ex Loisel.) Ponert;  Principio del formulario

Final del formulario

Principio del formulario

Final del formulario

Principio del formulario

Final del formulario

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània

HÀBITAT: Thero-Brachypodietalia. Ammophiletalia. Camps, vores de camins, arenals marítims, prats terofítics. Fins els 700 metres d’altitud.

Petita herba de tiges postrades

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ:  Petita herba de branques pubescents i postrades, ramificades des de la base, de fins 50 cm de llargària.

Fulles trifoliades amb estípules laciniades

Fulles trifoliades amb els folíols obovato-triangulars, dentats a la part superior i amb pèls per les dues cares. Estípules profundament dentades o laciniades.

Corol·la papilionada de color groc

Flors en raïms, de dos a cinc flors, sobre un peduncle tan llarg o més que la fulla corresponent. Calze amb pèls, de vegades de color púrpura, amb cinc dents tan llargues com el tub. Corol·la papilionada de color groc, amb l’estendard més llarg que la quilla i les ales més curtes que aquesta. Floreix de febrer a juliol.

Fruit glabre en forma d'hèlix

Fruit petit en forma d’hèlix de 3-7 volts, força estrets, amb  el marge engruixit, sense pèls, i agullons rectes, en posició radial o divergent.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Aquesta espècie és molt sensible al tipus de sòl sobre el que creix, oferint moltes i variades modificacions morfològiques, el que posa de manifest el poder del medi en l’evolució dels éssers vius.

USOS I PROPIETATS: L'espècie s'utilitza com a farratge, doncs pot ser processat per a fenc, després d’un procés d’assecat, i emmagatzemat (ensitjat).

SABIES QUE... el nom genèric, Medicago, deriva del grec “Medike” que significa mede, perquè, segons Plini, l’alfals (Medicago sativa) fou introduïda en Grècia durant les Guerres Mèdiques (actual Iran), i del sufix llatí –ago, -inis, que indica paregut o relació.

L’epítet específic littoralis fa referència a la preferència de la planta a créixer en zones pròximes a la costa

Manté una relació simbiòtica amb el bacteri Sinorhizobium meliloti que fixa el nitrogen de l’aire en el sòl.

Família Leguminosae (Papilionaceae, Fabaceae)

Hirschfeldia incana (L.) Lagr.-Foss.

NOMS: Ravenissa groga. Ravenissa incana. Citró. Occità: Sené . Castellà : Rabaniza amarilla. Jaramago blanco. Mostacilla. Portuguès: Ineixas. Italià: Senape canuta. Cavoso peloso. Francès: Faux Rapistre blanchâtre. Roquette bâtarde. Anglès: Greek Mustard. Hoary Mustard. Alemany: Grauer Bastardsenf. Graukohl. Neerlandès: Grijze Mosterd. Grec: Βρούβες.

Flors en raïms laxos

SINÒNIMS: Brassica adpressa Boiss.;   Brassica heterophylla (Lag.) Boiss.;   Erucastrum heterophyllum (Lag.) Nyman;   Erucastrum incanum var. dasycarpa (Lange) Willk. in Willk. & Lange;   Erucastrum incanum (L.) W.D.J. Koch;   Hirschfeldia adpressa Moench;   Hirschfeldia heterophylla (Lag.) Amo;  Sinapis adpressa Schloss. & Vuk.;   Sinapis heterophylla Lag.;   Sinapis incana L.;

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània

HÀBITAT: Hordeion leporini. Ruderal i arvense. Sense preferències edàfiques. Vores de camins, camps cultivats, solars abandonats. Fins els 1300 metres d’altitud.

Herba molt ramificada

FORMA VITAL: Hemicriptòfit: en la classificació de les Forma vital de Raunkjaer, són aquelles plantes que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que aquest tipus de plantes herbàcies renoven la part aèria cada any, ja que no la conserven durant l'època desfavorable

DESCRIPCIÓ:  Herba autòctona molt ramificada que forma una botja poc densa de fins 140 cm d’alçada.

Fulles de la roseta bassal lirades

Fulles inferiors en roseta bassal pinnatipartides lirades i amb el lòbul terminal major i ovat. Les de la tija (caulinars) són lanceolades i tenen un curt pecíol que va disminuint quan més amunt.

Quatre pètals lliures de color groc

Flors en raïms laxos i molt llargs. Calze amb quatre sèpals erectes. Corol·la amb quatre pètals lliures de color groc pàl·lid. Sis estams, quatre més llargs que els altres dos (tetradínam). Floreix tot l’any excepte durant l’hivern.

Síliqua petita i aplicada

Fruit és una síliqua dehiscent petita, erecta i pegada (aplicada) a la tija, que acaba en un bec allargat

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Una síliqua és un tipus de fruit sec en càpsula dehiscent, és a dir, que quan està madur s'obri espontàniament en dues valves per expandir les llavors. Deriva d'un ovari amb un sol lòcul format per la reunió de dos carpels. Les llavors queden fixades sobre les dues placentes que queden separades per unes parets anomenades septum o septe.

USOS I PROPIETATS: Les fulles tendres poden menjar-se en amanida i el suc de la planta fresca té propietats aperitives. També pareix que té propietats afrodisíaques.

Fulles caulinars lanceolades amb pecíol curt

SABIES QUE... el nom genèric Hirschfeldia és en honor del jardiner i filòsof alemany Christian Cajus Laurenz Hirschfeld (1742-1792), que va escriure en 1755 “Theory of Garden Art (Penn Studies in Landscape Architecture)”, un llibre sobre horticultura i jardineria.

L’epítet específic incana, deriva del llatí “cani” que significa gris, en referència al color grisenc dels pels que cobreixen la planta.

Família Cruciferae (Brassicaceae)

Prunus avium L.

NOMS: Cirerer. Cirer. Occità: Cereisièr, Cereisié-fer, Ceridèr, Cerièr.  Castellà: Cerezo. Cerecera. Basc: Gereziondoa. Kerizaitza. Gallego: Cerdeira. Cerexeida. Marouveira. Italià: Ciliegio selvatico. Francès: Cerisier des oiseaux. Merisier. Anglès: Wild Cherry. Sweet Cherry. Gean. Alemany: Kirschbaum. Süßkirsche. Waldkirsche. Neerlandès: Zoete Kers. Grec: Βυσσινέα. Βυσσινιά.

Flors del cirerer

SINÒNIMS: Cerasus avicularis Dulac; Cerasus avium (L.) Moench; Cerasus hortensis Mill.;  Druparia avium (L.) Clairv.;  Prunus duracina (L.) Sweet; Prunus nigricans Ehrh.;  Prunus varia Ehrh.; Principio del formulario

Final del formulario

Principio del formulario

Final del formulario

Principio del formulario

Final del formulario

DISTRIBUCIÓ:  Eurosiberiana

HÀBITAT: Cultivat

Arbre caducifoli cultivat

FORMA VITAL: Macrofaneròfit:  segons les formes vitals de Raunkjaer, planta amb les gemmes de recanvi a més de 2 m d'alçada del terra.

DESCRIPCIÓ:  Arbre caducifoli introduït i cultivat, per aprofitar els fruits, amb l’escorça lluenta, blanquinosa i anellada, que pot superar els vint metres d’alçada. La copa és piramidal i les branques divergents.

Fulles grans de marge dentat

Fulles ovades o oblongues amb el marge dentat. Surten fasciculades al final de curtes branquetes. A sobre del pecíol, a la base del limbe, hi ha dues glàndules vermelles.

Flors reunides en umbel·les de dos a sis flors hermafrodites amb una corona de bràctees a la base, d'on surten els llargs peduncles. Calze amb cinc sèpals i corol·la amb cinc pètals blancs i lliures de 2-3 cm de diàmetre. Nombrosos estams. Floreix a l’abril, abans de la sortida de les fulles o al mateix temps.

Fruit en drupa d'un atractiu color roig brillant

Fruit és una drupa de color roig obscur a la maduresa, globosa, de sabor àcid en el cirerer silvestre però dolça i saborosa en les nombroses varietats cultivades.  

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: El cirerer no s’autopol·linitza per incompatibilitat entre el pol·len i el pistil, pel que cal plantar-ne més d’un. En plantacions per a producció de fruit es planten pol·linitzadors cada tres arbres en una de cada tres files. Tot i això l’home a desenvolupat varietats autopol·linitzants.

USOS I PROPIETATS: La fusta del cirerer és molt apreciada en ebenisteria per la duresa, densitat i gra fi, especialment dels cirerers silvestres.

Cultivat pels seus fruits, que es comercialitzen com a fruita fresca o en melmelades, i com arbre ornamental.

Amb l’aiguardent obtingut per la destil·lació del suc fermentat de les cireres s’obté el kirsch (de l'alemany Kirsche que significa «cirera»), un alcohol blanc molt popular a l’Europa central que també s’empra en la preparació de la fondue.

Amb els rabets de les cireres (peduncles) es prepara una tisana de propietats diürètiques.

Les flors tenen un llarg peduncles

SABIES QUE... El nom del gènere, Prunus, és el nom llatí de la prunera silvestre.

L’epítet específic, avium, també ve del llatí, i fa referència a la predilecció de les aus pels seus fruits.

La llavor, dins l’os, conté cianur d’hidrogen pel que és força tòxica.  

Els xiquets de la casa de segur que acaben portant penjades a les orelles dues cireres com si foren arracades.

La varianta japonesa sota la que es celebra l'arribada de la primavera és el Prunus serrulata, també anomenats Cirerer del Japó, extensament conreat per tot Àsia per a usos ornamentals, tot i que el seu fruit també és comestible. En japonès aquest tipus de cirerer s'anomena Sakura. Els especialistes en botànica realitzen prediccions per mirar d'endevinar el dia exacte que cauran els pètals de Sakura a cada una de les regions. Just quan cauen els pètals, la gent s'hi reuneix a sota i celebra l'arribada del bon temps.

Ací teniu una estrofa  de la versió catalana de “Le temps de cerises” (El temps de les cireres) una cançó composta per Jean-Baptiste Clément en 1866 i versionada per Joan Pau Giné que poder llegir completa en Amics Arbres · Arbres Amics.

Mireu que és ben curt el temps de les cireres / Quan de dos en dos se cull en somiant / Penjolets d'orelles / Cireres d'amor de roba vermella / Vessant pel fullam com gotes de sang / Mireu que és ben curt el temps de les cireres / Penjols de coral cullits en somiant

Família Rosaceae, Gènere Prunus, Arbres