Arum italicum Mill.

NOMS: Colocàsia borda. Cresola. Punta de rella. Candela. Cugot. Gresolera. Orella d´ase. Peu de bou. Pota de vedell. Rapa. Sarriassa. Xèrria. Occità: Glaujòl, Pan de sèrp, Rasin de serp, Sangueiroun. Castellà: Aro. Babiacán. Candiles. Hierba de Aarón. Hierba del juicio del año. Jaro. Jumillo. Llave del año. Pie de becerro. Rejalgar. Yaro. Gallego: Agaro. Aro. Cala. Xaro. Herba d’as anadas. Basc: Arrebedarr. Illarondoko. Iñaztorr. Suberíma. Portuguès: Xairo. Jarreiro. Agaro. Erva da novidade. Italià: Erba biscia. Gigaro chiaro. Francès: Arum d'Italie. Gouet d'Italie. Anglès: Italian Lords-and-ladies. Large Cuckoo-pint. Italian Arum. Alemany: Italienische Aron. Italienischer Aronstab. Neerlandès: Italiaanse Aronskelk. Grec: Φειδόχορτο. Άρο το ιταλικό.

Flor amb espata blanca i espàdix groc

SINÒNIMS: Arum canariense [Webb & Berthel.]; Arum lucanum Bonafè; Arum majoricense L. Chodat;  Arum valentinum Pau;Principio del formulario

Final del formulario

Principio del formulario

Final del formulario

Principio del formulario

Final del formulario

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània

HÀBITAT: Populetalia albae. Llocs frescs, boscs de ribera, sèquies i fondals humits, sobre sòls nitrificats i pròxim a nuclis rurals. Aquest dels Alcavins del riu Cànyoles al pas per Vallada.

Planta de fins 50 cm d'alçada

FORMA VITAL: Geòfit: Plantes vivaces que creixen durant l'època favorable donant lloc a uns òrgans de reserva subterranis on s'acumulen els nutrients per a sobreviure durant l'època desfavorable.

DESCRIPCIÓ:  Herba bulbosa de fins 50 cm d’alçada. Comparteix hàbitat amb l’apagallums (Arisarum vulgare Targ. Tozz.) i té les fulles semblants però més grans.

Fulles sagitades amb els lòbuls bassals divergents

Fulles sagitades amb els lòbuls bassals divergents i llarg pecíol. Limbe gran (15-35 cm) amb venes blanques.

Flors femenines, a baix, i masculines a dalt

Flors inflorescència arran de terra, en una gran espata de color blanc crema i un espàdix groc. Flors diminutes unisexuades en l’espàdix, les flors masculines a la part superior i les femenines a l’inferior, embolcallat per l’espata del doble de llargària (15-40 cm) que l’espàdix. Flors masculines amb 3-4 estams. Flors femenines amb un ovari. Floreix a l’abril i maig.

Fruit en baia de color vermell quan madura

Fruit en baies, de color vermell a la maturitat, agrupades a l’espiga fructífera.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Un espàdix és una inflorescència de tipus d'espiga, amb petites flors apinyades sobre un eix carnós. Aquest tipus d'inflorescència es presenta en certes monocotiledònies, sobretot en membres de la família Araceae, raó per la qual anteriorment eren anomenades espadiciflores.

Una espata és una gran bràctea que protegeix la inflorescència de certes plantes com les del gènere Arum, on l'espata sembla un pètal que atrau els insectes cap a la inflorescència.

USOS I PROPIETATS: El tubercle de la colocàsia borda s'utilitzava com a expectorant i, en general, per combatre els constipats, així com a purgant. Tot i els seus fins terapèutics es desaconsella l'ús domèstic degut a certs components tòxics.

En canvi, l'ús extern no té perill, de manera que s'empra el tubercle cuit i triturat en una pasta contra les durícies dels peus.

Les fulles són vesicants i s'usen, també externament, contra els dolors reumàtics, cremades, ferides i com antiberrugós.

Si es mengen els fruits sembla que crema la boca i l’estómac.

SABIES QUE... el genèric Arum ve del grec “áron, -ou” que denominava entre els antics a varies plantes com la colocàsia.

L’epítet específic italicum és un vocable llatí que significa italià.

És una planta de pol·linització especialitzada. Els insectes, atrets de bon matí per la calor que es desprèn de la inflorescència, rellisquen en posar-se sobre l'espata i cauen cap al fons, on queden atrapats. El pol·len que transporten provinent d'altres flors, pol·linitza les flors femenines de la part inferior, les úniques madures de tot l'espàdix, doncs les flors masculines maduren més tard, coincidint amb el marciment d'uns pèls que, situats al seu damunt, impedien la sortida dels insectes. Quan aquests, finalment, abandonen la seva presa temporal, ho fan carregats de pol·len i predestinats a caure en la mateixa trampa que una altra sarriassa, de floració un poc més tardana, ja els té preparada. D'aquesta manera queda assegurada la fecundació creuada.

Família Araceae

Iris germanica L.

NOMS: Lliri blau. Xili blau. Gínjol blau. Grejol. Occità: Cotèla. Coutelas. Glauja. Castellà: Lirio. Lirio azul. Lirio cárdeno. Cuchillos. Gallego : Flor de lis. Galos. Basc: Ezpata belarra. Lirio arrunt. Ostargi-belar arrunt. Uztragibelarra. Portugués :  Lirio cárdeno. Lirio de cor de ceo. Lirio roxo dos montes. Lírio-germánico. Italià: Giaggiolo paonazzo. Francès: Iris bleu d'allemagne. Iris d'allemagne. Anglès: Bearded iris. German Iris. Alemay: Deutsche Schwertlilie. Neerlandès: Blauwe Lis. Grec: Ίρις η γερμανική. Αγριόκρινος.

Hi ha flors de diversos colors però aquest és el més comú

SINÒNIMS: Iris illyrica Bubani;   Iris moroderi Pau;   Iris philonotis Sennen; Iris florentina L. (varietat de color blanc)Principio del formulario

Final del formulario

Principio del formulario

Final del formulario

Principio del formulario

Final del formulario

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània oriental

Pot arribar als 90 cm d'alçada

HÀBITAT: Cultivada als jardins però subespontània a vores de camins i camps, en llocs rocosos i prats secs. Des dels 10 als 1500 metres d’altitud.

FORMA VITAL: Geòfit: planta amb estructures perdurables que passa l'estació desfavorable sota terra.

DESCRIPCIÓ:  Planta de fins 90 cm d’alçada amb tiges fortes. Desenvolupa, en horitzontal, un rizoma gruixut.

Fulles embeinadores en forma d'espasa

Fulles bassals, planes, enteres i embeinadores, en forma d’espasa, de color verd glauc.

Estil trilobat amb aparença de tèpal

 Flors de fins 10 cm, hermafrodites, i trímeres. Surten a l’axil·la d’una espata escariosa formant petites espigues. Dos verticils de tres tèpals; els externs obovats i arquejats cap avall, mentre que els interns són el·líptics i erectes; els sis tèpals s’uneixen en un hipant.  Tres estams oposats als tèpals externs. Ovari ínfer amb tres lòculs i un estil trilobat amb les branques dilatades en aparença de tèpal, acabats en estigmes transversals.

El color més comú és el blau violaci, però hi ha moltes varietats de colors. Floreix a la primavera

Fruit en càpsula dehiscent

Fruit en càpsula dehiscent per tres valves amb nombroses llavors

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: La posició de l’ovari respecte a la resta de peces de la flor és un caràcter important. Es diu que l’ovari és súper quan es situa per damunt de la resta de les peces, i ovari ínfer quan està soldat al receptacle en forma de copa i el calze i la corol·la semblen sortir de damunt de l’ovari. En el cas d’un receptacle molt còncau, i sovint soldat a l’ovari ínfer, que queda per sota de les altres peces florals, estem parlant d’un hipant.

USOS I PROPIETATS: Es cultiva com a planta ornamental i pel perfum que s'extreu del seu rizoma que. un cop sec, també s'utilitza com a purgant, tònic estomacal i diürètic. En fresc provoca vòmits i irritacions gàstriques.

El rizoma en pols es pot utilitzar com a xampú sec que s'elimina amb un raspallat enèrgic.

En aplicació externa les arrels. untades amb mel. provoquen el part i, cuites i aplicades amb emplastres, reblaneixen les durícies.

És molt usat en homeopatia per tractar els mals de cap.

En la actualitat s'ha anat prescindint del seu ús en medicina popular fins a quedar- se reduït a la perfumeria, on és molt apreciada, doncs l’absolut de Iris es un dels productes mes cars de la paleta del perfumista.

Subespontània als marges i a l'ombra de les oliveres

SABIES QUE... El nom genèric Iris  ve del grec Ἶρις, que significa ‘arc iris’, és en honor a la deessa grega Iris, que personifica l’arc de San Martí, encarregada de fer arribar als humans els missatges dels déus.

L’arrel s’emprava com a poció per trobar i conservar l’amor.

Hom diu que l’olor del lliri blau té influència molt positiva en el comportament humà

La flor del Iris es l’origen de la flor de lis l’emblema de la monarquia francesa.

Al Japó antigament s’utilitzava per protegir contra els mals esperits.

Família Iridaceae

Cirsium arvense (L.) Scop.

NOMS: Calcida. Calcides. Lletugueta de séquia. Occità: Caucida, Caussido. Castellà : Cardo blanco. Cardo cundidor. Cardo oloroso. Ramoncillo negro. Gallego: Cardo cundidor. Cardo hemorroïdal. Basc: Carduba. Kardu-latza. Portuguès: Cardinho. Cardinho das almorranas. Italià: Stoppione. Scardaccione. Francès: Cirse des champs. Anglès: Creeping Thistle. Canadian Thistle. Alemany: Ackerdistel. Neerlandès: Akkerdiste. Grec: Βαμβακιά. Μπαμπακιά. Νεράγκαθο.

Flors en corimbes d'un a cinc capítols

SINÒNIMS: Cirsium albicans Willk.;   Cirsium argenteum Vest; Cirsium horridum (Wimm. & Grab.) Stankov in Stankov & Taliev;   Cirsium incanum (S.G. Gmel.) Fisch.;   Cirsium macrostylus (Moretti) Rchb.;   Cirsium setosum (Willd.) M. Bieb.;   Cnicus arvensis (L.) G. Gaertn., B. Mey. & Scherb.;   Cnicus macrostylus Moretti;   Serratula arvensis L.;   Serratula incana S.G. Gmel.;   Serratula setosa Willd.; Principio del formulario

Final del formulario

Principio del formulario

Final del formulario

Principio del formulario

Final del formulario

DISTRIBUCIÓ:  Holàrtica: L’ecozona holàrtica fa referència als hàbitats que es troben a través del conjunt dels continents de l'hemisferi nord.

Forma poblacions amb nombrosos exemplars

HÀBITAT: Ruderali-Secalietea. Camps i llocs nitrificats, fins els 1600 metres d’altitud.

FORMA VITAL: Geòfit: Planta que conserva les gemmes perdurants sota terra durant el període desfavorable.

DESCRIPCIÓ:  Herba amb tiges erectes no alades, de fins un metre d’alçada, plenes d’espines, amb la particularitat de que forma poblacions compactes, degut a que les arrels emeten diverses tiges aèries.

Fulles pinnatipartipartides amb espines

Fulles lanceolades, dentades, poc dividides i amb espines punxants. Les bassals amb pèls pel revés i les superiors abracen un poc la tija.

Capítols de flors color rosa porpra

Flors en corimbes de 1-5 capítols a l’àpex de les tiges. Flors amb cinc lòbuls i corol·la en forma de tub de color rosa porpra. Floreix a l’estiu i tardor

Fruit en aqueni amb plomall

Fruit és un aqueni amb vil·là lleuger per facilitar la dispersió pel vent.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: A diferència d'altres cards, en la calcida, les flors masculines i femenines apareixen en plantes separades. Seria doncs una planta dioica però flors masculines i femenines poden aparèixer junts, encara que, quan açò passa, només un dels sexes és fèrtil.

USOS I PROPIETATS: És antifúngica i vasotònica. S’empra per tractar les hemorroides sagnants, mal de queixal.

Poden menjar-se la tija i les fulles quan són tendres però cal llevar les espines.

És considerada una mala herba

SABIES QUE... El nom genèric Cirsium és l’antic nom llatí que rebien aquests cards.

L’epítet específic arvense, procedeix del llatí “arva”, que significa camp de conreu, és a dir, que es tracta d'una espècie que apareix en camps cultivats.

Les caderneres (Carduelis carduelis) i els passerells (Carduelis cannabina ) s’alimenten de les llavors d’aquesta espècie.

És considerada una mala herba i és controlada perquè les llavors contaminen altres productes importats en països com Canadà, Nova Zelanda o EE.UU.

Aquesta és una espècie molt polimorfa. Canvia la divisió de les fulles i el indument, especialment, raó per la qual hi ha nombrosos sinònims.

Família Compositae (Asteraceae)

Citrus sinensis (L.) Osbeck

NOMS: Taronger dolç. Castellà : Naranjo. Naranjo de la China. Naranjo dulce. Italià: Arancio. Francès: Oranger. Anglès: Sweet Orange. Alemany: Süßorangenbaum. Apfelsinenbaum. Neerlandès: Sinaasappelboom. Grec: Πορτοκαλιά.

La flor del taronger (tarongina) és molt olorosa

SINÒNIMS: Citrus x sinensisPrincipio del formulario

Final del formulario

Principio del formulario

Final del formulario

Principio del formulario

Final del formulario

DISTRIBUCIÓ:  Xina Japó

HÀBITAT: Cultivada a horts i jardins.

Arbre petit de fulla perenne

FORMA VITAL: Macrofaneròfit: segons la classificació dels vegetals de Raunkjaer, faneròfit amb les gemmes persistents situades a més de 2 m d'alçada.

DESCRIPCIÓ:  Petit arbre de fulla perenne amb espines que pot arribar als 13 metres d’alçada però normalment de 3 a 5 metres.

La fulla té el pecíol alat

Fulles alternes, ovals o el·líptiques, pecíol amb ales, marge enter

Flor amb 4-5 pètals blancs

Flors aïllades o en raïms a les axil·les de les fulles. Flors amb 4-5 pètals blancs i glandulosos. Nombrosos estams. Ovari súper amb estil i estigma capitat.

Fruit en esperidi (aquest de la varietat navelina)

Fruit en esperidi que té un epicarp de color groc ataronjat replet de glàndules on es concentren les essències. El mesocarpi és molt prim i eixut, de color blanc i l'endocarpi és molt gros i conté molt de suc dolç amb un toc àcid.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: La ciència genètica ha demostrat recientment que tant el taronger, com la llimera, la llima o el taronger amarg o bord (Citrus aurantium), són híbrids interespecífics naturals produïts a partir del pomelo (Citrus maxima),  la mandarina (Citrus reticulata) i el ponciler (Citrus medica), per la qual cosa la nomenclatura correcta ha de ser Citrus x sinensis.

USOS I PROPIETATS: Les taronges són una de les millors fonts i més barates de vitamina C que existeixen per als humans, doncs aquesta vitamina no la produeix el nostre cos.

El cultiu de la taronja és una part molt important de l’economia de molt països. Al País Valencià ha sigut la major font de riquesa des de que es va iniciar el seu cultiu als regadius.

La tarongina és mel·lífera

SABIES QUE... Citrus  és el nom que els grecs donaven al llimó. L’epítet específic sinensis, deriva del llatí “sinensis” que significa originari de Xina.

En la Índia, en sànscrit s’anomena nâranga, els àrabs li deien naranj, i al passar a França, en provençal, naurange. Anglesos i francesos ho convertiren en orange. Però no tots adoptaren una paraula semblant. En neerlandès s’anomena sinaasappel, (poma xinesa) a la taronja, i oranje al color.

Existeix una gran quantitat de varietats diferents, de la qual destaca el grup de les “navel”, amb fruits grans, de maduresa precoç i sense llavors, fàcilment identificables pel “melic” (navel en anglès) situat al punt oposat al peduncle. Altra varietat és la València, una de les taronges dolces per a l'extracció de suc. Es tracta d'un fruit tardà, una varietat popular perquè apareixen quan les taronges Nàvel estan fora de temporada.

Algunes hipòtesis afirmen que les pomes d'or que Heràcles robà com a part de les seves dotze proves del jardí de les Hespèrides eren taronges.

En l’obra “El banquet”, Plató adjudica a Aristòfanes el relat d’un mite segons el qual va haver un temps que la raça humana era perfecta. La Terra es trobava habitada per persones esfèriques com taronges, amb dues cares oposades sobre un mateix cap, quatre braços i quatre cames que utilitzaven per a desplaçar-se rodant. Conta també que llavors existien tres sexes: un compost d'home + home, altre de dona + dona i un tercer d'home + dona (androgin). La seva vanitat els va dur a enfrontar-se als déus creient-se semblants a ells, i Zeus els va castigar partint-los per la meitat amb el seu llamp, i va manar a Hermes que a cadascú li lligués la carn sobrant entorn del melic. Després d’aquest càstig, els éssers caminaven trists buscant sempre a la seva altra meitat, i si alguna vegada arribaven a trobar-se amb ella, s'enllaçaven amb els seus braços fins a deixar-se morir d'inanició. Zeus, compadit, va ordenar a Hermes que els girés la cara cap al mateix costat on tenien el sexe: d'aquesta manera, cada vegada que un d'aquests éssers trobés a la seva altra meitat, d'aquesta unió pogués obtenir plaer i descendència, si la unió era andrògina. Des d’aleshores els éssers humans ens veiem condemnats a buscar entre els nostres semblants a la nostra mitja taronja amb la qual unir-nos en abraçades que ens facin més complets. (wikipedia)

Família Rutaceae