NOMS: Panigroc. Camamil·la loca. Castellà : Manzanilla
de los campos. Magarza. Botoncillo. Manzanillon. Gallego: Pampillos. Italià: Camomilla tomentosa. Francès: Anacycle
tomenteux. Anacycle en massue. Anglès: White Anacyclus. Alemany:
Keulige Flügelfruchtkamille. Keulen-Bertram.
Flors en capítols amb les exteriors ligulades |
SINÒNIMS: Anacyclus
capillifolius Maire; Anacyclus tomentosus DC. in Lam.
& DC.; Anthemis clavata Desf.; Anthemis pubescens Willd.;
DISTRIBUCIÓ: Mediterrània
HÀBITAT: Hordeion leporini. Vores de camins, herbassars nitròfils secs,
rotondes, llocs ruderals, fins els 1100 metres d’altitud
Herba de tiges erectes i piloses |
FORMA VITAL: Teròfit:
en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta
capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en
l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les
plantes anuals.
DESCRIPCIÓ: Herba de fins 40 cm d’alçada, amb tiges ramificades,
erectes i amb pèls
Fulles molt retallades |
Fulles retallades
en lòbuls quasi linears amb l’àpex mucronat
Capítols, de receptecle pla, amb la típica forma de les margarides |
Flors en capítols
tipus margarida, amb flors grogues tubulars (flòsculs) hermafrodites, al botó
central, i flors exteriors femenines amb lígula blanca. El receptacle pla la diferència de la camamilla
(Matricaria
recutita) i de la camamilla borda (Anthemis
arvensis) que comparteixen hàbitat. Floreix de maig a juny.
Fruits en aqueni alat |
Fruit en aquenis
obovats. Els exteriors amb petites ales
CURIOSITATS
BOTÀNIQUES: Les lígules del panigroc amaneixen plegades, tocant el
peduncle, i avançant el dia van obrint-se fins quedar esteses. Aquest fenomen,
que es dona en algunes plantes, és una resposta a la llum, i rep el nom de fotonàstia.
Bràctees del involucre amb el marge escariós |
USOS I PROPIETATS:
Pot emprar-se com ornamental.
No es recomanable usar-la per rentar els ulls doncs provoca
coentor i irritació.
SABIES QUE... El
nom genèric, Anacyclus, deriva del
grec i significa circumvolució, en referència a la forma arrodonida de les llavors.
L’epítet específic, clavatus,
deriva del llatí “clavatus” que
significa ple de claus. Segurament perquè els folíols de les fulles linears
acuminades, acaben en punta, com un clau.
Família Compositae (Asteraceae)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada