Menuda Natura: de setembre 2012

dissabte, 29 de setembre del 2012

Jasonia glutinosa (L.) DC.

NOMS: Te de roca. Te roquer. Te de serra. Àrnica. Te d’Aragó. Castellà : Té de roca. Anapol. Àrnica. Basc: Harkaitzetako. Harkaitzetako te. Francès: Jasonie. Thé de roche. Jasonia glutineux. Anglès: Rock’s Tea.

Capítols amb totes les flors tubulars

SINÒNIMS: Jasonia saxatilis (Lam.) Guss.; Chiliadenus saxatilis (L.) Fourr. ; Chiliadenus glutinosus (L.) Fourr.; Erigeron glutinosus L.; Inula saxatilis Lam.

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània occidental

HÀBITAT: Asplenietalia petrarchae. Fissures de roques calcàries. Des dels 250 m fins els 1600 metres d’altitud.

Tiges erectes lignificades

FORMA VITAL: Camèfit: tipus biològic de les formes vitals de Raunkjaer que defineix els vegetals que les seves parts aèries són persistents tot l'any però que tenen les gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.

DESCRIPCIÓ: Petita planta perenne d’un pam o pam i mig d’alçada, amb tiges erectes, lignificades, viscoses i molt aromàtiques, doncs està coberta per pèls glandulosos.

Fulles lanceolades cobertes de pèls glandulosos

Fulles alternes, sèssils, lanceolades amb el marge enter, cobertes de glàndules per les dues cares, disposades al llarg de la tija

Corol·la tubular acabada en cinc dents

Flors en capítols amb bràctees linears, amb totes les flors tubulars, hermafrodites, de color groc. Les bràctees del capítol formen varies files i les exteriors tenen la punta corbada cap enfora. El calze el forma un papus amb dues files de pèls. Corol·la en forma de tub acabat en cinc dents. Cinc estams soldats. Ovari ínfer. Floreix des de juny a l’agost, segons a l’altura que es trobe.

Fruit en aqueni amb plomall

Fruit en aqueni, glandulós a l’àpex, amb papus de color bru rogenc.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Hi ha espècies, com aquesta, que estan proveïdes de glàndules, és a dir, d'òrgans unicel·lulars o pluricel·lulars que segreguen substàncies inútils o nocives per a la planta. Poden estar situades, aquestes glàndules, en els teixits profunds, com les que produeixen la trementina, o en la epidermis (sèpal, pètals, fulla, etc.), com les que elaboren les essències, els olis essencials que són els responsables de les virtuts medicinals.

Les bràctees exteriors del involucre amb la punta corbada cap enfora

USOS I PROPIETATS: És una de les espècies més usades com a planta medicinal en Espanya. La seva recol·lecció està regulada al País Valencià i és necessari autorització per a la seua recollida amb finalitat comercial, per l’ Ordre del 20 de desembre de 1985 (DOGV del 2 de març de 1986).

La infusió de les tiges i fulles s'empra com a tònic estomacal i contra els problemes digestius, constipats i infeccions de les vies respiratòries.

És un component del popular “herbero”

SABIES QUE... el nom del gènere, Jasonia, és en honor a Jason, l’heroi mític que va conduir als Argonautes a la recerca del Velló d’Or.

L’epítet específic, glutinosa, deriva del llatí glotinosus, que significa apegalós, enganxós, en referència a que les glàndules la fan enganxosa.

Malgrat l’estima popular per les qualitats medicinals del te de roca, no apareix al Dioscòrides ni en altres tractats farmacològics clàssics, degut a que només es cria al Mediterrani occidental, fins la Provença.

Linné la va batejar, en 1763, amb el nom de Erigeron glutinosus, del qual encara conserva l’epítet específic però al gènere Jasonia.

Família Compositae (Asteraceae)

dimecres, 26 de setembre del 2012

Convolvulus lanuginosus Desr.

NOMS: Campaneta cabdellada. Botxa. Herba de setge. Campanera llanuda. Corretjola cabdellada. Platejada de roca. Castellà: Campanilla de Montserrat. Campanilla lanuda. Campanilla plateada. Francès: Liseron laineux. Liseron duveteux. Anglès: Woolly Bindweed. Alemany: Kurzwollige Winde.

Flors amb la corol·la en forma d'embut

SINÒNIMS: Convolvulus argenteus Pourr.; Convolvulus capitatus Cav.; Convolvulus saxatilis Vahl; Convolvulus linearis var. sericeus (Boiss.) Pau

Observacions: Comprén dues varietats unides per formes de transició: la var. lanuginosus i la var. sericeus, la darrera de distribució molt més restringida al nostre territori (territoris diànic i lucèntic, Baix Camp, Baix Ebre).

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània.

HÀBITAT: Rosmarino-Ericion. Coscollars, brolles clares i assolellades i pinars secs, sobre sòl calcari. Aquesta de la pinada de la Vuelta de Vallada (València). Fins els 1250 metres d’altitud

Herba sufruticosa de tiges erectes i molt piloses

FORMA VITAL: Camèfit: tipus biològic de les formes vitals de Raunkjaer que mantenen les seves parts aèries persistents tot l'any però que tenen les seves gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.

DESCRIPCIÓ: Mata erecta de tiges llenyoses a la base (sufruticosa) de fins 40 cm d’alçada, molt ramificada i totalment coberta d’un dens indument de pèls llargs i sedosos que li dona un color grisenc característic.

Fulles alternes, linears i amb pèls

Fulles alternes, molt piloses, linears. Les bassals amb curt pecíol i les superiors sèssils.

Cinc estams i un estil amb estigma bilobat

Flors blanques amb nervis rosats i curt peduncle, pentàmeres. Apareixen agrupades en glomèruls terminals voltats de bràctees i van rellevant-se per obrir-se, de forma que sols hi ha una flor oberta per cada glomèrul. Calze amb cinc sèpals lanceolats, acuminats i molt pilosos. Corol·la en forma d’embut de fins 2,5 cm de diàmetre. Cinc estams inserits a la base de la corol·la. Ovari súper amb estil acabat en estigma bilobat. Floreix entre febrer i octubre.

Càpsula amb quatre valves

Fruit en càpsula sense pèls que s’obri per quatre valves.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: En Botánica, el conjunt de pèls, glàndules, esquames, etc que cobreix la superfície dels òrgans de la planta s’anomena indument.

La família de les Convolvulàcies són de prefloració retorta

SABIES QUE... Convolvulus ve del llatí convolvere, que significa embolicar, enredar.

L’epítet específic, lanuginosus, fa referència a l’abundant vellositat de la planta.

És endèmica de la regió mediterrània occidental. A la península Ibèrica només podem trobar-la a Catalunya i al País Valencià.

Família Convolvulaceae

Subscriu-t’hi al canal Menuda Natura de YouTube en https://www.youtube.com/channel/UCpDRmib7EGEngZGMHaCc52A

diumenge, 23 de setembre del 2012

Chamaerops humilis L.

NOMS: Margalló. Garballó. Bargalló. Margallonera. Palma d'escombres. Palmella. Castellà : Palma de escobas. Palmito. Èuscara: Astapalma. Palmondo nanoa. Portuguès: Palmeira-anâ. Palmeira das vassouras. Italià: Palmetto. Palma nana. Cefaglione. Francès: Palmier nain. Doum. Anglès: European Fan-palm. Alemany: Zwergpalme. Neerlandès: Europese Dwergpalm. Grec: Χαμαίροψ χαμηλός.

Inflorescència masculina amb espates basals

SINÒNIMS: Phoenix humilis (L.) Cav.

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània occidental

HÀBITAT: Oleo-Ceration. Pedregars, coscollars, llocs oberts i àrids de les vessants de les muntanyes, fins els 800 metres d’altitud.

A la natura no sol superar l'estat arbustiu, per la presió humana i els incendis

FORMA VITAL: Faneròfit: una de les formes biològiques de Raunkiaer caracteritzades per tindre les gemmes persistents durant els períodes desfavorables de l'any, situades a més de 25 cm de terra i, segons l'alçada, hom els classifica en nanofaneròfits (fins a 2 m), microfaneròfits (de 2 a 8 m), mesofaneròfits (de 8 a 30 m) i megafaneròfits (més de 30 m).

DESCRIPCIÓ: Arbre petit, quasi sempre en forma de palmera arbustiva, amb un tronc columnar que pot arribar als 4(7) metres d’alçada i 35 cm de diàmetre però normalment és molt més curt. És una planta polígamo-dioica.

Fulles palmades de consistència coriàcia

Fulles perennes, palmades, en forma de ventall, de consistència coriàcia, amb un llarg pecíol de 20 a 40 cm amb agullons als marges.

Flors hermafrodites

Flors en inflorescències en espàdix ramificat i erecte, amb dos espates bassals. Flors grogues, trímeres i unisexuals o hermafrodites, amb sis tèpals disposats en dos verticils. Les flors masculines amb sis estams i les femenines amb ovari súper acabat en un estigma. Dels tres carpels que hi ha, dos s'atròfien, i sols un es converteix en fruit. Floreix a la primavera (abril, maig i juny)

Fruit en baia: els dàtils de rabosa

Fruit en baia més o menys ovoide de color vermell fosc que van fent-se negres. És el que anomenem dàtils de rabosa.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les palmeres tenen una organització diferent als demés arbres o arbusts. Consten d’un tronc sense ramificar que no té creixement secundari en gruix i porta al capdamunt una roseta de fulles grans que protegeixen la gemma apical.

Chamaerops humilis és una planta polígamo-dioica, és a dir, que els peus masculins poden tindre flors hermafrodites i unisexuals.

Flors masculines amb sis estams

USOS I PROPIETATS: Les fulles s’han emprat per fer graneres, barrets, estores i objectes de cistelleria com, per exemple, els cofins, que eren uns cabassos per guardar les figues seques.

A la regió mediterrània, és molt cultivat en jardineria, doncs és una de les plantes més representatives de la vegetació mediterrània occidental.

Els dàtils de rabosa són de sabor aspre pels tanins que contenen però bons per combatre les diarrees.

Els ulls i les inflorescències tendres (les espates) del margalló (les filloles) són comestibles, així com el cor dels troncs joves i tendres.

Flors hermafrodites amb espata

SABIES QUE... Chamaerops ve del grec chamaí, que significa nano, en terra, que s’arrastra; i rhops que significa matoll, malesa. L’epítet específic humilis abunda en la mateixa característica, doncs ve del llatí que significa baix.

És l’única palmera autòctona de la península, i bioindicador del piso termomediterrani doncs marca el límit dels mil metres d’altitud.

Resisteix els cremats doncs rebrota després d’un foc, raó per la qual abunda en llocs castigats pels incendis.

El margalló és una planta protegida al País Valencià, Balears i Catalunya.

El coleòpter Derelomus chamaeropsis pon els ous en les flors dels peus masculins del margalló, ja que s'alimenta de pol·len, però els peus femenins del margalló imiten l'olor del pol·len i així atrauen els coleòpters carregats del pol·len de les plantes mascle i, amb aquesta estratègia, es facilita la pol·linització.

Família Palmae (Arecaceae)

dijous, 20 de setembre del 2012

Dorycnium rectum (L.) Ser.

NOMS: Alfalfa borda. Doricni recte. Coronela. Herba de la inflamació. Castellà: Unciana. Carretón bravo. Emborrachacabras. Salamerosa. Italià: Trifoglino palustre. Francès: Dorycnie dressée. Anglès: Straight Dorycnium. Greater Badassi.

Flors en glumèruls de 20 a 40 flors

SINÒNIMS: Bonjeanea recta (L.) Rchb.; Gussonea recta (L.) Parl.; Lotus glomeratus Lam.; Lotus rectus L.; Ortholotus rectus (L.) Fourr.

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània

HÀBITAT: Molinio-Holoschoenion. Llocs humits, jonqueres i marges de cursos d’aigua. Fins els 1300 metres d’altitud. Aquests del riu Cànyoles al pas per Vallada.

Nombroses tiges rectes de fins dos metres d'alçada

FORMA VITAL: Camèfit: tipus biològic de les formes vitals de Raunkjaer que designa els vegetals que les seves parts aèries són persistents tot l'any però que tenen les seves gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.

DESCRIPCIÓ: Arbust llenyós a la base amb llargues tiges verdes, d’aspecte herbaci, que poden arribar als dos metres de llargària, cobertes de fulles.

Fulles amb tres folíols i dues bràctees

Fulles trifoliades amb grans folíols i dos estípules a la base que semblen folíols però més petites.

Flors amb el calze rogenc

Flors en glomèruls axil·lars de 20 a 40 flors blanques sobre un peduncle. Flors amb pedicel hirsut. Calze de color rosat o rogenc amb cinc dents linears. Corol·la amb estendard blanc o lleument rosat. Floreix a la primavera i estiu.

Fruit en llegum dehiscent

Fruit en llegum dehiscent cilíndric i sense pèls de color rogenc

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: La dehiscència és l'obertura de les estructures de les plantes com són el fruit, l'antera, o l'esporangi per alliberar el seu contingut: llavors , pol·len i espores respectivament. A vegades això implica un despreniment complet d'una part de l'òrgan.

USOS I PROPIETATS: El medicina popular s’empra com laxant i per curar úlceres d’estomac, per a panxes inflamades i per rebaixar la sang.

També s’empra com a farratge per al bestiar.

Calze amb pèls

SABIES QUE... El nom del gèner Dorycnium, era el nom grec “dorýknion, -ou”, i llatí “dorycnion”, que rebien diverses plantes que res tenen a veure amb les espècies d’aquest gènere a l’actualitat. Sembla que alguna d’aquestes plantes era verinosa i en les batalles enverinaven les puntes de les llances amb ella. El mot grec dóry significa llança.

L’epítet específic rectum ve de recte, alçat, vertical, per l’hàbit de la planta.

Família Leguminosae (Fabaceae, Papilionaceae)