NOMS: Esperó.
Esperó de cavaller. Castellà:
Espuela de caballero. Conejitos. Francès:
Dauphinelle voyageuse. Anglès: Violet
Larkspur. Grec: Καρφοχόρταρο
Inflorescència en raïm laxe |
SINÒNIMS: Delphinium peregrinum subsp. gracile
(DC.) O. Bolòs & Vigo ; Delphinium
cardiopetalum var. gracile (DC.) Willk.; Delphinium halteratum
subsp. gracile (DC.) Rothm. & P. Silva;
DISTRIBUCIÓ: Mediterrània
HÀBITAT: Agropyro-Lygeion. Thero-Brachypodion. Pradells secs, erms i zones incultes. Fins
els 1500 metres d’altitud.
Herba erecta amb tiges molt fines |
FORMA VITAL: Teròfit:
en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta
capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en
l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.
DESCRIPCIÓ: Herba erecta de fins 40 cm d’alçada, poc foliosa
i tiges molt fines.
Fulles divides en lacínies |
Fulles bassals
palmatisectes, amb lacínies estretes de marge enter, i les superiors enteres o
digitades
Els pètals superiors formen el nectari |
Flors en
inflorescència terminal en raïm laxe. Flors de color blau clar, cadascuna amb una bràctea. Cinc sèpals petaloides, el
superior amb esperó. Quatre pètals, els dos superiors formant nectari a
l’interior de l’esperó, i els inferiors sense nectari. Nombrosos estams
Fruit en polifol·licle amb bec terminal |
Fruit en tres
fol·licles erectes i amb bec terminal
que deixen endevinar les llavors de l’interior.
CURIOSITATS
BOTÀNIQUES: Esperó Prolongació
tubular i tancada d'un verticil periantal i que sol contenir nèctar. De vegades
la corol·la forma una bossa profunda, sovint
corbada i aguda com un esperó, com en aquest cas. Aleshores hom diu que
la corol·la és esperonada.
L'esperó caracteritza les flors del gènere |
USOS I PROPIETATS:
És una planta molt tòxica, inclosa
en l’Ordre SCO/190/2004, de 28 de gener, que estableix el llistat de plantes
amb prohibició de venda al públic per la toxicitat dels alcaloides que conté, amb
conseqüències paregudes a les de l’acònit.
SABIES QUE... Delphinium deriva del grec delphínion que significa esperó de
cavaller, segons diu Dioscórides perquè les flors tenen forma d’esperó.
L’epítet específic gracile
deriva del llatí gracilis, -e, que significa gràcil, esvelt,
fi, per la delicada aparença general de la planta.
Família Ranunculaceae
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada