NOMS: Te de roca.
Te roquer. Te de serra. Àrnica. Te d’Aragó. Castellà : Té de roca. Anapol.
Àrnica. Basc: Harkaitzetako. Harkaitzetako
te. Francès: Jasonie. Thé de roche. Jasonia glutineux. Anglès: Rock’s Tea.
+DC.+IMG_3699.jpg) |
| Capítols amb totes les flors tubulars |
SINÒNIMS: Jasonia saxatilis (Lam.) Guss.; Chiliadenus saxatilis (L.) Fourr. ;
Chiliadenus glutinosus (L.) Fourr.; Erigeron glutinosus
L.; Inula saxatilis Lam.
DISTRIBUCIÓ: Mediterrània occidental
HÀBITAT: Asplenietalia petrarchae. Fissures de
roques calcàries. Des dels 250 m fins els 1600 metres d’altitud.
+DC.+IMG_3819.jpg) |
| Tiges erectes lignificades |
FORMA VITAL: Camèfit:
tipus biològic de les formes vitals de Raunkjaer que defineix els
vegetals que les seves parts aèries són persistents tot l'any però que tenen
les gemmes persistents a un nivell de terra inferior
als 25-50 cm.
DESCRIPCIÓ: Petita planta perenne d’un pam o pam i mig d’alçada,
amb tiges erectes, lignificades, viscoses i molt aromàtiques, doncs està
coberta per pèls glandulosos.
+DC.+IMG_3439.jpg) |
| Fulles lanceolades cobertes de pèls glandulosos |
Fulles alternes,
sèssils, lanceolades amb el marge enter, cobertes de glàndules per les dues
cares, disposades al llarg de la tija
+DC.+IMG_3733.jpg) |
| Corol·la tubular acabada en cinc dents |
Flors en capítols
amb bràctees linears, amb totes les flors tubulars, hermafrodites, de color
groc. Les bràctees del capítol formen varies files i les exteriors tenen la
punta corbada cap enfora. El calze el forma un papus amb dues files de pèls. Corol·la
en forma de tub acabat en cinc dents.
Cinc estams soldats. Ovari ínfer. Floreix des de juny a l’agost, segons a
l’altura que es trobe.
+DC.+IMG_0216.jpg) |
| Fruit en aqueni amb plomall |
Fruit en aqueni,
glandulós a l’àpex, amb papus de color bru rogenc.
CURIOSITATS
BOTÀNIQUES: Hi ha espècies, com aquesta, que estan proveïdes de glàndules, és a dir,
d'òrgans unicel·lulars o pluricel·lulars que segreguen substàncies inútils o
nocives per a la planta. Poden estar situades, aquestes glàndules, en els
teixits profunds, com les que produeixen la trementina, o en la epidermis
(sèpal, pètals, fulla, etc.), com les que elaboren les essències, els olis
essencials que són els responsables de les virtuts medicinals.
+DC.+IMG_3732.jpg) |
| Les bràctees exteriors del involucre amb la punta corbada cap enfora |
USOS I PROPIETATS:
És una de les espècies més usades com a planta medicinal en Espanya. La seva
recol·lecció està regulada al País Valencià i és necessari autorització per a la
seua recollida amb finalitat comercial, per l’ Ordre del 20 de desembre
de 1985 (DOGV del 2 de març de 1986).
La infusió de les tiges i fulles s'empra com a tònic
estomacal i contra els problemes digestius, constipats i infeccions de les vies
respiratòries.
És un component del
popular “herbero”
SABIES QUE... el nom del gènere, Jasonia, és en honor a Jason, l’heroi mític que va conduir als
Argonautes a la recerca del Velló d’Or.
L’epítet específic, glutinosa,
deriva del llatí glotinosus, que
significa apegalós, enganxós, en referència a que les glàndules la fan
enganxosa.
Malgrat l’estima popular per les qualitats medicinals del te
de roca, no apareix al Dioscòrides ni en altres tractats farmacològics
clàssics, degut a que només es cria al Mediterrani occidental, fins la
Provença.
Linné la va batejar, en 1763, amb el nom de Erigeron glutinosus, del qual encara conserva l’epítet específic
però al gènere Jasonia.
Família Compositae (Asteraceae)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada