NOMS: Bracera. Castellà: Centaurea.
 |
| Capítols amb flors rosades o purpúries |
SINÒNIMS: Centaurea tenuifolia Duf.; Centaurea boissieri ssp. spachii Schultz Bip. ex Willk.;
DISTRIBUCIÓ: Mediterrània (Ibèrica). Endemisme Ibero-llevantí
HÀBITAT: Rosmarino-Ericion. Matollars clars
en terrenys secs i pedregosos, sobre sòl calcari.
 |
| Herba amb les tiges ajagudes per terra |
FORMA VITAL: Hemicriptòfit:
en la classificació de les Forma vital de Raunkjaer són aquelles
plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus
meristemes
arran de terra en l'estació desfavorable, i renoven la part aèria cada any, ja
que no la conserven durant l'època desfavorable.
DESCRIPCIÓ: Herba amb les tiges ramificades i ajagudes a
terra, blanquinosa i aspra al tacte,
 |
| Fulles de morfologia variable. Les caulinars sèssils |
Fulles de la
roseta bassal peciolades i les caulinars sèssils
 |
| Floreix a la primavera |
Flors en capítols
amb involucre globós format per bràctees amb l’espina
terminal de 4-5 mm. Flors amb corol·la rosada o purpúria. Floreix d’abril a
juny.
 |
| Fruits en aqueni amb vil·là |
Fruit en aqueni
amb plomall rogenc.
CURIOSITATS
BOTÀNIQUES: Centàurea és un gènere taxonòmicament molt complex a
causa de la gran quantitat de tàxons descrits. És, per tant, un gènere
constantment revisat en taxonomia
proposant-se sovint nous tàxons i altres agrupacions en el si del gènere.
 |
| Involucre globós amb bràctees amb espina terminal de 4-5 mm |
SABIES QUE... el
genèric Centaurea deriva del llatí 'Centaurus' recordant el mitològic
centaure Quiró, qui va sanar amb una planta del gènere. Altres autors diuen que
procedeix del grec “kentauros” que era el nom que rebien les
persones que coneixien les propietats de les plantes medicinals.
L’epítet específic spachii
està dedicat al botànic francès Edouard Spach
(1801-1879) autor, entre altres de l’obra “Histoire naturelle des végétaux”
Família Compositae (Asteraceae)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada