NOMS: Amor
d'hortelà. Apelagós. Apelagosa. Gafetets. Garrotxa. Raspallengua. Rèbola
d'hortolà. Occità: Arrapo-man, Jaspida, Trapa-cuòu. Castellà : Amor
de hortelano. Azotalenguas. Lapa. Lárgalo. Presera. Gallego: Amor de hortelâo. Chapizo. Rapa-lingua. Basc: Lapa-chipia. Ziabelar. Portuguès: Amor-de-hortelâo.
Erva-peganhosa. Pegamaço. Raspa-lingua. Italià:
Attaccaveste. Caglio asprello.
Francès: Gaillet gratteron. Gaillet accrochant. Anglès: Cleavers.
Grip Grass. Alemany: Kletten Labkraut. Gewöhnliches Klebkraut.
Neerlandès: Kleefkruid. Kliskruid.
 |
| Flors en cimes amb varies flors |
SINÒNIMS: Aparine vulgaris Hill.; Aparine
hispida Moench.
DISTRIBUCIÓ: Pluriregional
HÀBITAT: Convulvuletalia sepium. Herbassars sobre
sòls humits, vores de camins. Fins els 2600 metres d’altitud. Aquest del riu
Cànyoles al pas per Vallada.
 |
| Herba enfiladissa i enganxosa |
FORMA VITAL: Teròfit:
en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta
capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en
l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.
DESCRIPCIÓ: Planta herbàcia enfiladissa, amb tiges i
fulles cobertes d’agullons rígids, que la fan aspra al tacte. Tiges quadrades,
entre un pam i un metre, postrades o ascendents, molt ramificades.
 |
| Fulles en verticils de 6-10 fulles amb ganxos |
Fulles verticil·lades
amb 6-10 fulles, oblanceolades i apiculades, per verticil, amb l’anvers
papil·lós i enganxós.
 |
| Corol·la rotàcia amb quatre pètals blancs |
Flors en cimes
multiflores. Flors hermafrodites i tetràmeres, amb la corol·la blanquinosa en
forma de tub curt acabat en quatre lòbuls plans (rotàcia). Quatre estams
soldats al tub de la corol·la. Ovari ínfer amb dos lòculs, un sol estil acabat
en dos estigmes capitats. Floreix en primavera i estiu.
 |
| Fruits enganxosos, com tota la planta |
Fruit en
esquizocarp pilós format per dos mericarps. Els ganxos dels fruits afavoreixen
la dispersió epizoocora.
CURIOSITATS
BOTÀNIQUES: Epizoocoria
s’anomena a una de les estratègies
de dispersió de les llavors. Consisteix en que les llavors o fruits
s’adhereixen a la superfície dels animals, per mitjà de substàncies adhesives o
d’estructures mecàniques que afavoreixen la fixació, com ara ganxos o arpons, i
són transportats lluny de la planta mare.
USOS I PROPIETATS:
S'empra com a diürètic, per a les irritacions de la bufeta, per a dissoldre les
pedres renals i per combatre el càncer, la psoriasi i les úlceres. També és un
dermoprotector beneficiós per les cremades solars, i antiescorbútic.
En cosmètica s'usa la infusió de la planta per aclarir el cutis, per combatre la caspa i com a desodorant.
En cosmètica s'usa la infusió de la planta per aclarir el cutis, per combatre la caspa i com a desodorant.
Les llavors es poden utilitzar com a substitut del café,
doncs és de la mateixa família i també conté cafeïna però en menor proporció.
SABIES QUE... el
nom genèric Galium deriva del grec “gála” que significa llet, perquè una
planta amb fulles semblants a les de la aparine
s’emprava per quallar la llet.
L’epítet específic aparine
deriva del grec “aparein” que
significa ganxo, en referència a les tiges, fulles i fruits que s’adhereixen a
qualsevol cosa.
Dioscòrides ja informava que els pastors de l’antiga Grècia
l’empraven de col·lador per apartar els pèls de la llet. Linné també informar
del mateix ús a Suècia.
Galé l’anomenava “philantropos”
que significa amiga de l’home, doncs s’enganxa a la roba de les persones “como hacen a cualquier caminante los venteros
de Itàlia para le desollar”, com deia Laguna, intèrpret del Dioscòrides.
A alguns països europeus va ser emprada per omplir
matalassos, doncs els ganxos de les fulles i les tiges permetien que el matalàs
mantinguera un gruix uniforme.
Les seves fulles són un dels aliments preferits de les
erugues del bufaforats.
Família Rubiaceae
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada