NOMS: Assots.
Gessamí de llop. Ginesta blanca. Ginesta de bolles vermelles. Ginestó. Occità:
Balajon, Brusc-fèr, Escobeta, Geneston, Rouvet. Castellà : Espantalobos.
Guardalobo. Retama loca o blanca. Gallego:
Xesta bravia. Xesta mansa. Portuguès:
Cássia-branca. Ata-pulgas. Osíride. Italià:
Ginestrella comune. Francès: Osyris
blanc. Rouvet. Anglès: Poet's-cassia. Osyris. Alemany: Weißer
Harnstrauch. Weiße Osyris. Grec: Πλευριτόξυλο. Φινοκαλίδι.
 |
| Flors unisexuals que desprenen olor a mel |
SINÒNIMS: Osyris mediterranea Bubani
DISTRIBUCIÓ: Mediterrània
HÀBITAT: Rhamno-Quercion. Clematido-Osyrietum
albae (óptim) . Garrigues,
clarianes dels carrascars i pinars, runes, marges i vores de camins. Fins els
1300 metres d’altitud
 |
| Mata molt ramificada de fins un metre d'alçada |
FORMA VITAL: Nanofaneròfit:
en les formes vitals de Raunkjaer, les plantes amb els meristemes perdurables per damunt de 40 cm i per baix dels dos metres d’altura.
DESCRIPCIÓ: Planta dioica, que fa una mata vivaç de fins poc
més d’un metre d’alçada, molt ramificada amb tiges verdes, llargues i primes.
És una planta hemiparàsita no
especialitzada d’arrels.
 |
| Fulles esparses, lanceolades i de marge enter |
Fulles són
petites (1,5 a 3 cm de llarg per 1-4 mm d’amples) esparses, lanceolades,
sèssils, amb el marge enter i sovint aplicades a la tija
 |
| Flors femenines solitàries i terminals |
Flors unisexuals,
monoclamídies i desprenen olor a mel. Les masculines en cimes laterals de
poques flors; les femenines solitàries i terminals, amb estams atrofiats.
Periant petaloide amb 3-4 lòbuls triangulars al voltant d’un disc nectarífer pla.
Les masculines tenen 3-4 estams amb el filament curt. Les femenines amb l’ovari
ínfer, un estil curt i un estigma normalment trilobat. Floreix d’abril a juliol.
 |
| Fruit en drupa de color vermell brillant |
Fruit és una drupa globosa i vermella, amb una sola
llavor, que madura d’agost a setembre.
CURIOSITATS
BOTÀNIQUES: S’anomena hemiparàsita
la planta parcialment paràsita. Presenta fulles verdes que fan la fotosíntesis
i arrels absorbents amb haustoris
que penetren a la planta parasitada per absorbir la sava i els nutrients. De
vegades les plantes hemiparàsites estan especialitzades en parasitar unes
espècies determinades, però no és el cas de l’assot.
 |
| Flors masculines en cimes laterals |
USOS I PROPIETATS:
S’ha emprat per fer graneres i com a combustible per encendre forns
Les arrels i els fruits tenen propietats astringents.
SABIES QUE... El
nom del gènere, Osyris, ve del nom
grec amb el que denominaven una mata que s’ha pensat que podria ser la ginesta.
L’epítet específic, alba,
ve del llatí “albus, -a, -um, “ que
significa blanc, segurament pel verd blanquinós, glauc, de la planta.
Família Santalaceae
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada