NOMS: Herba de
Sant Roc. Herba disentèrica. Madrastra. Àrnica. Occità: Erbo de sant ro,
Èrba de sant ròc. Castellà: Cunilago.
Hierba del gato. Pulicaria. Hierba de la diarrea. Inula. Gallego: Disentérica. Herba do gato. Basc: Astamendia. Kukuso-belar. Portuguès: Arnica espuria. Erva das disenterias. Erva de Sâo Roque.
Pulicária. Italià: Mentastro. Incensaria comune. Francès: Pulicaire
dysentérique. Anglès: Middle Fleabane. Common Fleabane. Alemayn: Großes
Flohkraut. Ruhr-Flohkraut. Neerlandès: Heelblaadjes.
+Bernh.+IMG_3250.jpg) |
| Capítols amb els flòsculs exteriors amb lígula groga |
SINÒNIMS: Inula
dysenterica L.; Pulicaria palustris Hoffmanns. & Link; Pulicaria
uliginosa Stev. ex DC.;
DISTRIBUCIÓ: Euro-mediterrània
HÀBITAT: Molinio-Holoschoenion. Jonqueres i
herbassars sobre sòls humits. Fins els 1600 metres d’altitud. Aquesta dels
Alcavins del riu Cànyoles al pas per Vallada.
+Bernh.+IMG_3260.jpg) |
| Herba amb tiges ramificades i tomentoses |
FORMA VITAL: Hemicriptòfit:
en la classificació de les Formes vitals de Raunkjaer, són aquelles
plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus
meristemes
arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que renoven la part aèria
cada any, ja que no la conserven durant l'època desfavorable.
DESCRIPCIÓ: Herba perenne, tomentosa, de 30-60 cm
d’alçada, amb tiges ramificades
+Bernh.+IMG_3258.jpg) |
| Les fulles caulinars abacen la tija |
Fulles bassals
peciolades que a la floració (antesi) estan marcides. Les del les tiges (caulinars)
són ovado-lanceolades, alternes, de base acorada i abraçant la tija, amb el
marge serrat, limbe de tacte aspre i ple de bonys.
+Bernh.+IMG_9816.jpg) |
| Flòsculs interiors són tubulars i també grocs, com les lígules |
Flors en capítols
petits a l’àpex de llargs peduncles i bràctees involucrals cobertes de pèls i
de glàndules. Flors exteriors amb lígules grogues, estretes i acabades en tres
dentetes, i les interiors, també grogues, tubulars. Cinc estams i un ovari
ínfer amb una estil acabat en dos estigmes. Floreix a finals de l’estiu.
+Bernh.+IMG_9821.jpg) |
| Els pèls del vil·là s'obrin com una estrela |
Fruit en aqueni
coronat per una espècie de petit collar membranós i pel vil·là de pelets fins.
CURIOSITATS
BOTÀNIQUES: Les veritables flors que constitueixen els capítols són d’ovari
ínfer (epígines) i amb els pètals soldats en una sola peça (simpètales). El
calze s’ha transformat en una corona de pèls o de petites peces escarioses, el
que coneguem com vil·là, que només arriba al ple desenvolupament quan el fruit
és madur.
+Bernh.+IMG_9823.jpg) |
| Bràctees involucrals amb pèls i la punta corbada cap enfora |
USOS I PROPIETATS:
En medicina popular s’ha emprat la infusió d’herba de Sant Roc, sense sucre, com
antibacteriana per combatre les diarrees i la disenteria. És cardioestimulant i
antihistamínica.
Antigament es cremava la planta a l’interior de les cases
per tal de fumigar-les i fer desaparèixer els insectes, especialment les puces,
d’ací el nom de Pulicaria.
SABIES QUE... el
nom genèric Pulicaria deriva de “púlex” que significa puça, degut a que
algunes plantes d’aquest gènere foren utilitzades com insecticida a
l’antiguitat.
El nom de l’espècie, dysenterica,
és un derivat del llatí dysentericus, que significa disentèric, que provoca o cura
la disenteria.
Pius Font i Quer en el “Dioscòrides renovado” aporta una
cita de Krocker que diu: “ En la guerra de Rússia contra els perses, l’exèrcit,
atacat de disenteria, fou curat utilitzant només aquesta planta.”
Família Compositae (Asteraceae)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada