NOMS: Gualda.
Gavarró. Bufadors. Enturió. Galda. Gandalla. Pebre de ruc. Marduixí bord. Occità:
Erbo di jusiòu, Gauda, Èrba jauna. Castellà : Gualdón. Pacífica. Reseda
amarilla. Sosiega-amiga. Basc:
Erezea. Horika-belarra. Portuguès: Minhonete.
Italià: Reseda comune. Francès: Réséda bâtard, Réséda jaune, Réséda
sauvage. Anglès: Wild mignonette. Alemany:
wilde Resede. Gelber Wau.
Neerlandès: Wilde Reseda. Grec: Ώχρα. Βρωμούσα η κίτρινος.
Pètals superiors dividits en tres lòbuls, el central liciniat |
SINÒNIMS: Reseda
benitoi Sennen; Reseda gracilis Ten.; Reseda ibicensis Pau; Reseda
longipedunculata Pau;
DISTRIBUCIÓ: Pluriregional
HÀBITAT: Ruderali-Secalietea. Camps, voresde
camins, llocs alterats. Entre els 100 i els 1700 metres d’altitud
Planta amb diverses tiges |
FORMA VITAL: Hemicriptòfit:
en la classificació de les Forma
vital de Raunkjaer són
aquelles plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica
de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de
manera que aquest tipus renoven la part
aèria cada any, ja que no la conserven durant l'època desfavorable.
DESCRIPCIÓ: Planta amb varies tiges d’un a tres pams
d’alçada,
Fulles caulinars trisectes |
Fulles bassals en
roseta enteres amb llarg pecíol i marge enter o, de vegades, trisectes, com les
caulinars, o pinnatisectes
Calze amb 5-6 sèpals linears persistents a la fructificació |
Flors en
inflorescències en raïm, bracteades. Calze amb 5-6 sèpals persistents i
linears. Corol·la amb pètals grocs, el superior amb tres lòbuls, el del centre
laciniat i els laterals falcats, els laterals menors i asimètrics, i els
inferiors amb el limbe molt reduït. 15-20 estams més o menys de la mateixa
grandària que els pètals. Floreix a finals de l’hivern, en la primavera i
l’estiu.
Càpsula acabada en tres petites dents |
Fruit en càpsula
pèndula cilíndrica, truncada i acabada en tres dents petites.
CURIOSITATS
BOTÀNIQUES: Una càpsula
és un tipus de fruit sec que s’obri en madurar per a alliberar les llavors
(dehiscent). En general conté més d’una llavor en cada u. Es forma a partir
d’un ovari súper, i la dehiscència pot adoptar nombroses formes distintes.
Inflorescències en raïm |
USOS I PROPIETATS:
Antitussigen
Les arrels s’han emprat, des del primer mil·lenni abans de
Crist, per aconseguir un tint groc, però l’espècie més usada amb aquesta
finalitat era Reseda luteola
SABIES QUE... El
nom genèric, Reseda, deriva del llatí
“resedo” = calmar, assossegar, i ja el va emprar Plini per a referir-se
a una planta que s’utilitzava per alleugir les inflamacions i els infarts.
L’epítet específic lutea,
deriva del llatí “luteus, -a, -um” que
vol dir de color groc, en referència al les flors grogues.
Les plantes silvestres són molt mel·líferes, molt visitades
per les abelles.
Família Resedaceae
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada