Quan passegem pel camp o pel jardí ens creuem amb multitud d’animals i plantes als quals no prestem atenció per considerar-los insignificants, els mirem sense veure’ls, els trepitgem sense adonar-nos-en, ignorants de l’enorme bellesa d’aquests essers petits i els milers d’anys d’especialització i adaptació al medi de la seua morfologia. Aquest blog intentarà mostrar eixe món i donar a conèixer alguns dels seus secrets.

divendres, 26 d’octubre del 2012

Rubia peregrina L.


NOMS: Rogeta. Esgarrallengües. Raspeta. Roja. Lligacames. Herba remuguera. Apegalós. Occità: Arrapa-man, Garança, Garanço bastardo, Roja. Castellà : Rubia brava. Pegajosa. Tinta huevos. Gallego: Granza. Herba dos dedos. Basc: Otxara. Otxar basatia. Portuguès: Grança brava. Pegamaço. Ruiva. Italià: Robbia selvatica. Francès: Garance voyageuse. Garance sauvage. Anglès: Wild Madder. Alemany: Wilder Krapp. Färberröte. Fremde-Röte.

Corol·la de 4-5 mm de diàmetre de color verd groguenc
SINÒNIMS: Rubia longifolia Poir. in Lam.;  Rubia angustifolia L.;
Observacions: L'espècie es divideix en dues subespècies, la ssp. peregrina, que rarament ultrapassa el metre i té quatre fulles per verticil, i la ssp. longifolia, que arriba fins als 8 metres de llargària. Principio del formulario
Final del formulario
Principio del formulario
Final del formulario
Principio del formulario
Final del formulario

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània

HÀBITAT: Quercetalia ilicis.  Garrigues, bardisses, parets, zones forestals. Fins els 1400 metres d’altitud.

Planta enfiladissa de tacte aspre
FORMA VITAL: Faneròfit: segons les formes vitals de Raunkjaer són les plantes que tenen els meristemes  a més de 40 cm del terra.

DESCRIPCIÓ:  Planta perenne i enfiladissa de tacte aspre, amb tiges de secció quadrangular i coberts de pèls rígids. La base de les tiges és llenyosa. Molt pareguda als Galium però la Rubia fa els fruits carnosos i Galium els fa secs.

Fulles verticilades de consistència coriàcia
Fulles en verticils de cinc (quatre) o més fulles lanceolades, de consistència coriàcia, amb un sol nervi i mucronades.

Cinc estams i un estil acabat en dos estigmes capitats
Flors en cimes multiflores que sobrepassen les fulles. Calze amb cinc sèpals lliures. Corol·la petita, 4-5 mm, de color verd groguenc,  soldada en un petit tub acabat en cinc lòbuls acabats en una fina i dura punteta. Cinc estams inserits al tub de la corol·la. Ovari ínfer amb un estil acabat en dos estigmes capitats. Floreix de maig a agost.

Fruit en drupa carnos de la grandària d'un pèsol
Fruit en drupa carnosa, de la grandària d’un pèsol, de color negre brillant i no comestible.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Diguem que és enfiladissa qualsevol planta que s’enfile per un tronc, un arbre, o qualsevol altre suport, arrapant-se o entortolligant-se.

USOS I PROPIETATS: De les arrels s’extrau un tint emprat per tenyir roba.
La part aèria tendra és antihipertensiva, diürètica i astringent, i l’arrel com diürètica.

Inflorescències en cimes multiflores que sobrepasen les fulles
SABIES QUE... el nom de gènere Rubia, deriva del llatí “rubeus, -a, -um,” que significa roig, ros, pel tint roig que s’extrau de l’arrel d’algunes espècies del gènere. Plini diu “radix rubra est”.
L’epítet específic peregrina prové del llatí  peragrare que significa per desplaçar-se o viatjar, en referència a l’hàbit enfiladís de la planta que fa parèixer que es mou. Altres adjudiquen el nom a que es desplaça enganxada a la roba dels passejants. I encara un altra versió es refereix a la capacitat d’aquesta planta per expandir-se en el seu hàbitat. 
Des d’antic els homes han tintat les robes amb colorants d’origen vegetal. Els més importants colorants rojos d’origen vegetal s’han extret de les arrels de les espècies de la família de les Rubiàcies, especialment de la Rubia tinctorum, però també de la Rubia peregrina.

Família Rubiaceae


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...