NOMS: Herba de
talls. Enciam de cavaller. Petinel·la. Pimpinella petita. Herba forrera. Sanguinària.
Occità: Armentèla, Fraissineta. Pimpinèla, Suçon. Castellà : Hierba
de cuchillo. Hierba ge. Algáfita. Pimpinela menor. Basc: Gaitun motabat. Portuguès:
Pimpinela. Italià: Salvastrella minore. Bibinella. Francès: Petite
Pimprenelle. Anglès: Small Burnet. Salad burnet. Alemany: Kleiner
Wiesenknopf. Neerlandès: Kleine Pimpernel. Grec: Σιδερόχορτον.
+Briq.+23.jpg) |
| Flors apètales agrupades en glomèruls |
SINÒNIMS: Poterium sanguisorba L.
Observacions: És
una espècie molt variable de la qual existeixen nombroses subespècies, unides
per formes de transició, que, segons alguns autors, mereixen ser espècies
diferenciades. A les nostres terres podem trobar la ssp rupicola (Sanguisorba rupicola);
la ssp verrucosa, (Sanguisorba verrucosa A.Braun); la ssp muricata (Poterium polyganum Waldst.) i la ssp minor. (Poterium dictyocarpum Spach.)
DISTRIBUCIÓ: Europa
HÀBITAT: Thero-Brachypodietalia. Brachypodion
phoenicoidis. Erms, vores de camins, clarianes de
pinades, roques, herbassars. Fins els 1000 metres d’altitud.
FORMA VITAL: Hemicriptòfit:
en la classificació de les Forma vital de Raunkjaer són aquelles plantes
vivaces que
han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes
arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que aquestes plantes
herbàcies, renoven la part aèria cada any, ja que no la conserven durant
l'època desfavorable.
DESCRIPCIÓ: Herba d’un a tres pams d’alçada amb fines
tiges erectes o decumbents i poc ramificades, de color rogenc.
 |
| Fulles imparipinnades amb folíols dentats |
Fulles compostes,
imparipinnades, amb 4-12 parells de folíols dentats
+Briq.+30.jpg) |
| Flors unisexuals femenines a dalt del glomèrul i hermafrodites a baix |
Flors molt
petites i sense pètals, agrupades en glomèruls arrodonits terminals. Les de la
part superior del glomèrul són femenines i les de la base són masculines o
hermafrodites. Quatre sèpals verdosos ribetejats de blanc. Nombrosos estams pènduls
amb llarg filament. Ovari ínfer i estigmes fimbriats. Floreix a la primavera i
l’estiu.
Fruit en càpsula
ovoide molt petita i seca, amb quatre crestes alades o no i més o menys reticulat
o verrucós. Les característiques variables del fruit serveixen per diferenciar
les subespècies.
CURIOSITATS
BOTÀNIQUES: Els pètals són, normalment, la part més vistosa de les flors
però de vegades els pètals són molt reduïts o no hi són, com en el cas de la
pimpinella petita. En aquests casos es diu que les flors són apètales.
USOS I PROPIETATS:
Les arrels tenen propietats astringents, antidiarreiques i cicatritzants. En
medicina popular està indicada en hemorràgies nassals, ferides, cremades o
diarrees, però no hi ha que utilitzar-la durant l’embaràs i la lactància, ni en
cas de patir gastritis o úlcera gastroduodenal.
És un dels components de la salsa verda de Frankfurt, la popular Grie Soß.
En Andalusia les fulles tendres s’han consumit en amanida en temps d’escassesa. Desprenen un aroma semblant a les nous i tenen un sabor agredolç, paregut al cogombre, molt apropiat per amanides mixtes. A més tenen vitamina C.
ETIMOLOGIA I
CURIOSITATS: el genèric Sanguisorba
deriva de les veus llatines “sanguis,
-inis”= sang, i “sorbo”= xuplar,
possiblement per les propietats hemostàtiques de les pimpinelles.
L’epítet específic minor
és un comparatiu que significa més petit, segurament per a diferenciar-la de la
Sanguisorba officinalis que és més
gran.
Ës una planta d’origen europeu però s’ha naturalitzat a Amèrica
del Nord on la van portar els primers colons anglesos. Fins i tot va rebre una
menció especial del principal autor de la Declaració d'Independència (1776) i
el tercer president dels Estats Units (1801-1809) Thomas Jefferson. Segles
abans, però, el filòsof anglès Francis Bacon la va considerar la seua herba
favorita.
Carles Linné va descriure aquesta espècie amb el nom de Poterium sanguisorba (Basiònim) en Species Plantarum 2: 994. 1753. Amb el nom actualment acceptat de Sanguisorba minor va ser publicada per Giovanni Antonio Scopoli (Scop.) en Flora Carniolica, Editio Secunda 1: 110. 1771.
Família Rosaceae
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada