Quan passegem pel camp o pel jardí ens creuem amb multitud d’animals i plantes als quals no prestem atenció per considerar-los insignificants, els mirem sense veure’ls, els trepitgem sense adonar-nos-en, ignorants de l’enorme bellesa d’aquests essers petits i els milers d’anys d’especialització i adaptació al medi de la seua morfologia. Aquest blog intentarà mostrar eixe món i donar a conèixer alguns dels seus secrets.

diumenge, 4 de novembre del 2012

Lycopus europaeus L.


NOMS: Cànem d’aigua. Malrubí d’aigua. Peu de llop. Occità: Lança dau criste. Castellà: Menta de lobo. Pie de lobo. Marrubio de agua. Patilobo. Gallego: Amenta de lobo. Bugallón. Basc: Otso atzaparra. Lekuci belarra. Portuguès: Marroio d’água. Francès: Pied de loup. Italià: Erba-sega comune. Francès: Lycope. Chanvre d'eau. Anglès: Gipsywort. Water Horehound. Common Gipsyweed. Alemany: Gemeiner Wolfstrapp. Europäischer Wolfsfuß. Wasserandorn. Neerlandès: Wolfspoot

Flors en verticil·lastres situats a la base de les fulles
SINÒNIMS: Lycopus decrescens K.Koch;  Lycopus souliei Sennen.;  Lycopus mollis A.Kern.;  Principio del formulario
Final del formulario
Principio del formulario
Final del formulario
Principio del formulario
Final del formulario

DISTRIBUCIÓ:  Pluriregional

HÀBITAT: Magnocaricion. Herbassars de sòls nitrogenats, molls i humits, sèquies, rius, fins els 1100 metres d’altitud. Aquest dels Alcavins del riu Canyoles al pas per Vallada.

Tiges erectes i acanalades
FORMA VITAL: Hemicriptòfit: en la classificació de les Forma vital de Raunkjaer són aquelles plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que renoven la part aèria cada any, ja que no la conserven durant l'època desfavorable.

DESCRIPCIÓ:  Herba de tiges quadrades i acanalades, erectes, que poden arribar al metre d’alçada.

Fulles lanceolades de marge dentat
Fulles oposades, lanceolades, amb el marge dentat que van fent-se més petites progressivament segons s’acosten a l’àpex. Les de la base poden ser pinnatisectes i totes amb els nervis molt marcats.

Corol·la en tub acabat en quatre lòbuls arrodonits
Flors molt menudes en verticil·lastres d’1-2 cm de diàmetre situats a la base de les fulles. Calze acampanat amb pèls glandulosos i cinc dents majors que el tub. Corol·la tubulosa amb quatre lòbuls curts color crema amb taques porpra i amb pèls a l’interior. Dos estams exserts i dos rudimentaris. Ovari amb estigma bífid. Floreix entre juliol i setembre.

Fruits en núcula aplanada
Fruit en núcula aplanada amb glàndules secretores que les fan apegaloses.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: S'anomena verticil·lastre al conjunt d’òrgans que, en aparença, formen un verticil. En aquest cas ens referim a l'agrupament de flors que, disposades en cimes de peduncles curts, són situades a un mateix nivell. Els verticil·lastres són molt típiques de la família de les labiades.

Verticil·lastre
USOS I PROPIETATS: Les summitats florides tenen propietats com astringent, febrífug, vulnerari, digestiu, aperitiu i hipoglucemiant. Disminueix el iode en casos d’hipertiroïdisme.
La seua tintura s’empra en homeopatia per tractar la malaltia de Basedow
Important: A pesar de no ser tòxica, es recomana l’ús limitat a control i prescripció facultativa
S’extrau un pigment negre emprat per tintar llana, el lli i el vellut, de negre

SABIES QUE... el genèric Lycopus ve de les veus gregues “lýkos, -ou, que significa llop, i de “poús, podós”, que significa peu, pota, és a dir, que és com si diguérem semblant a un peu de llop. 
El nom de l’espècie, europaeus, significa europeu, d’Europa.
Malgrat ser una labiada de la tribu de les mentes no és una planta aromàtica, doncs a penes emet olor.

Família Labiatae (Lamiaceae)


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...