Rosa pouzinii Tratt.

NOMS: Gabarrera. Gabernera. Rosa boscana. Escanyavelles, Gavarra. Gavarrera de pouzin, Roser bord. Roser de marges, Roser salvatge. Roser de pouzin. Castellà: Agavanzo, Escaramujo menor, Gavarnera, Rosa encarnada, Rosal trepador Gallego: Agabanza. Escambroeiro. Gabanceira. Gruños. Basc: Andarrai. Lahar. Lar. Osolarra. Portuguès: Rosa canina. Silva macha. Rosa brava. Italià: Rosa di Pouzin.  Francès: Rosier de pouzin, Églantier de pouzin

Corol·la de 2-4 cm de diàmetre

SINÒNIMS: Rosa micrantha DC.; Rosa canina subsp. pouzinii (Tratt.) Batt.;  

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània

HÀBITAT: Pruno-Rubion ulmifolii. Bardisses, vores de carrascars, pinars, etc. Fins els 1400 metres d’altitud.

Arbust caducifoli i enfiladís

FORMA VITAL: Nanofaneròfit: Segons les formes vitals de Raunkjaer són les plantes que mantenen els meristemes, durant l’estació desfavorable, a més de 40 cm i menys de dos metres de terra.

DESCRIPCIÓ:  Arbust caducifoli amb tiges fines, flexuoses i enfiladisses, de ramificació variable de fins els dos metres de llargària, amb aculis de grandària variable, corbats.

Folíols oval-lanceolats amb el matge amb doble serra

Fulles alternes, compostes amb 5-7 folíols ovats o ovat-lanceolats, amb el anvers verd brillant i el revés lleugerament glauc, amb glàndules al nervi central i el marge amb doble serra. 

Nombrosos estams i estigmes en pinya

Flors solitàries a l’axil·la d’una fulla sovint d’un sol folíol. Pedicels amb glàndules i de vegades amb aculis. Sèpals lanceolats amb glàndules, que es corbem cap a fora després de florir (antesi) i cauen abans de madurar el fruit. Corol·la de 2-4 cm de diàmetre, amb pètals de la mateixa mida que els sèpals, de color rosa pàl·lid. Nombrosos estams. Estils lliures que formen una pinya amb els estigmes. Floreix de maig a l’agost.

Cinorodons llisos o amb glàndules

Fruit és un cinoròdon llis o amb algunes glàndules

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Aculi: És un agulló o excrescència rígida i punxant que es distingeix de l'espina per la seva formació purament epidèrmica com la dels rosers i esbarzers.

Cinoròdon: És la fructificació dels rosers (del gènere Rosa), constituïda per diferents núcules incloses dins un receptacle en forma de copa d'obertura estreta.

Cecidi provocat per l’himenòpter Diplolepis mayri (fam. Cynipidae) sobre les gemmes

USOS I PROPIETATS: Els pètals s’empren per preparar aigua de roses, amb la qual es fan mascares secants i tonificants. També s’usa per evitar l’envelliment de la pell del coll, utilitzant una mescla d’aigua de roses, suc de llimó i aigua oxigenada.

Emprat en jardineria, especialment per fer bardisses.

Sèpals amb glàndules, que es corbem cap a fora després de florir

SABIES QUE... el genèric Rosa procedeix del llatí “rosa, -ae” que deriva del grec “rhódon, -ou”. Les dos veus defineixen la flor del roser, la reina de les flors.

L’epítet específic pouzinii està dedicat a N.F. Pouzin († 1822), professor de Farmàcia a Montpeller.

Els fruits del roser reben, al sud, el nom de tapaculs, doncs les llavors que conté tenen uns pelets llargs i rígids que els fa uns potents antidiarreics. La saviesa popular els indicava per combatre les diarrees persistents però advertint que només ha de prendre’s en casos extrems.

Els fruits, en infusió, tenen efectes diürètics.     

Família Rosaceae