NOMS: Sabonera.
Setge. Boquetes de séquia, Escrofulària aquàtica, Sequiolera. Castellà: Escrofularia. Falsa betónica
mayor.
+O.+Bol%C3%B2s+&+Vigo+IMG_3575.jpg) |
| Inflorescències en cima bípera o dicasi |
SINÒNIMS: Scrophularia balbisii Hornem.
subsp. valentina (Rouy)
Ortega Oliv. & Devesa; Scrophularia
valentina Rouy; Scrophularia pseudoauriculata Sennen; Scrophularia laevigata ssp valentina
( Rouy) O. Bolòs & Vigo;
DISTRIBUCIÓ: Mediterrània occidental
HÀBITAT: Molinio-Holoschoenion vulgaris.
Jonqueres, herbassars humits, vores de torrents. Fins els 1450 metres
d’altitud.
+O.+Bol%C3%B2s+&+Vigo+IMG_3569.jpg) |
| Herba amb tiges quadrangulars de fins dos metres |
FORMA VITAL: Hemicriptòfit:
en la classificació de les Forma vital de Raunkjaer són aquelles
plantes vivaces
que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes
arran de terra en l'estació desfavorable de manera que, aquestes de plantes
herbàcies, renoven la part aèria cada any, ja que no la conserven durant
l'època desfavorable.
DESCRIPCIÓ: Herba robusta amb tiges quadrangulars que
oscil·len entre el mig i els dos metres de llargària.
+O.+Bol%C3%B2s+&+Vigo+IMG_3596.jpg) |
| Fulla amb dos segments petits a la base i un terminal major i ovalat |
Fulles amb el
limbe format per un segment terminal ovat lanceolat més gran que els segments
bassals (2 o 4) que són molt menuts, serrats o crenats. Les fulles superiors
són semblants a les inferiors però amb sols dos segments laterals o cap.
+O.+Bol%C3%B2s+&+Vigo+IMG_3572.jpg) |
| Sèpals arrodonits amb el marge escariós |
Flors en llargues
inflorescències en cima bípera o dicasi.
Sèpals arrodonits, sense pèls (glabres) amb el marge escariós. Corol·la
bilabiada amb el llavi superior intensament purpuri. Estams amb anteres grogues.
+O.+Bol%C3%B2s+&+Vigo+IMG_3580.jpg) |
| Fruits en càpsula |
Fruit en càpsula
ovoide verd terrós
CURIOSITATS
BOTÀNIQUES: Un dicasi
o cima bípera és un tipus d'inflorescència tancada, és a dir, que l'eix
principal acaba en una flor, i per tant deixa de créixer, però un poc per sota
es desenvolupen brots nous que també acabaran en sengles flors que deixen de
créixer.
USOS I PROPIETATS:
Dels extractes s’han obtingut principis antiinflamatoris com iridoides, actius
en dermatitis al·lèrgica.
+O.+Bol%C3%B2s+&+Vigo+IMG_3570.jpg)
SABIES QUE... Scrophularia
ve del llatí “scrophularia- ae” segons alguns perquè les arrels
servien per combatre les galteres (paperes) que s’anomenaven “escròfules”
(aquestes propietats no pertanyen a aquesta espècie, es refereix a la Scrophularia
nodosa). Altres diuen que és perquè els agrada molt als porcs, o perquè es
multipliquen com els porcs (en llatí scrofa, -ae); el sufix llatí –aria, -ariae indica relació.
Lèpítet específic auriculata
deriva del llatí “auriculatus, -a, -um” que significa aurícula, un
diminutiu d’orella.
Família Scrophulariaceae
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada