NOMS: Crespinell
glauc. Arròs de paret. Pa de pollet, Raïm de gat. Castellà: Uña de gato. Arroz. Uguetas. Pan y queso. Gallego: Pan de lagarto. Uvas de rato. Portuguès: Aizoa bastarda. Italià: Erba della Madonna. Borracina cinerea. Francès: Orpin à
feuilles épaisses. Anglès: Thick-leaved Stonecrop. Alemany: Buckel-Fetthenne.
Dickblättriger Mauerpfeffer. Neerlandès: Dik Vetkruid.
Flors en cimes |
SINÒNIMS: Sedum burnatii Briq.; Sedum glanduliferum Guss.; Oreosedum
dasyphyllum (L.) Grulich;
Observacions: Podem
distingir dues varietats: una glabrescent que és la de distribució més general,
la var. dasyphyllum, i altra que
habita les contrades més meridionals, la var. glanduliferum, densament pubescent-glandulosa.
DISTRIBUCIÓ: Mediterrània meridional
HÀBITAT: Asplenietea trichomanis. A les fissures
de parets, pedres, roques i penyals calcàris. Fins els 2500 metres d’altitud.
Planta petita, de 3-10 cm |
FORMA VITAL: Camèfit:
tipus biològic de les formes vitals de Raunkjaer que defineix els
vegetals que les seves parts aèries són persistents tot l'any però tenen les
seves gemmes persistents a un nivell de terra inferior
als 25-50 cm.
DESCRIPCIÓ: Petita planta perenne amb nombroses tiges
ascendents, de 3 a 10 cm, que formen una petita catifa per on s’estén.
Fulles carnoses i amb glàndules |
Fulles oposades, ovades,
sèssils i molt petites (4-7 mm), grisenques, carnoses (suculentes), de color
verd glauc amb tocs rogencs i amb glàndules i pèls. Les tiges estèrils amb
fulles atapeïdes i imbricades. Les tiges fèrtils més espaiades.
Corol·la amb 5-6 pètals blancs |
Flors en cimes de flors peciolades, hermafrodites.
Calze amb sèpals lanceolats i, de vegades, amb glàndules. Corol·la amb 5-6 pètals blancs amb estries color de
rosa formant una estrella. 10-12 estams amb les anteres de color violeta fosc.
Ovari súper. Igual número de carpels que de pètals, amb estil i estigma simple.
Floreix al final de la primavera fins a l’agost.
Fruit en plurifol·licle |
Fruit és un
plurifol·licle amb fol·licles erectes i l’estil persistent.
CURIOSITATS
BOTÀNIQUES: En ecosistemes on plou poc, o el substrat té poca capacitat per
retindre l’aigua de pluja, algunes plantes han desenvolupat un engrossiment de
les tiges o de les fulles amb la finalitat d’emmagatzemar aigua. És el cas de
les anomenades plantes crasses o suculentes, com aquest crespinell.
USOS I PROPIETATS:
Emprada en jardineria perquè forma una excel·lent coberta vegetal sobre
terrenys càlids i secs, on s’estén en coixinet.
Precaució: Causa
irritació a l’estómac si s’ingereix, i la saba provoca irritació de la pell per
contacte.
SABIES QUE... El
genèric Sedum deriva del llatí “sédum, -i” que era el nom que rebien
diverses crassulàcies. Hi ha autor que fan derivar el nom del llatí “sedo (sedare)”, que significa calmar,
mitigar, perquè les fulles d’algunes espècies calmaven el dolor de les ferides.
Altres diuen que procedeix del llatí “sedeo
(sedere)” que significa seure, perquè són plantes apegades al sòl, però
sembla que les dues són errònies.
L’epítet específic dasyphyllum
deriva del grec “dasys” que significa pilós, pelut, i “phyllon” que significa fulla. Significa doncs, fulla pilosa.
Família Crassulaceae
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada