NOMS: Pinzell. Farigola
borda. Farigola mascle. Herba flatera. Herba soldadora. Occità: Romanin
blanc, Romarin blanc. Castellà: Borlitas de seda montés. Hierba pincel.
Jopillos de seda montés. Manzanilla yesquera. Mata pincel. Tomillo de brocha. Yesca.
Italià: Pennellini. Francès: Stéhéline douteuse. Alemany: Zweifelhafte
Strauchscharte.
 |
| Flors en capítols terminals |
DISTRIBUCIÓ: Mediterrània occidental
HÀBITAT: Rosmarino-Ericion. Matolls i brolles de romer i
bruc d’hivern. Fins els 1300 metres d’altitud.
 |
| Tiges tomentoses molt ramificades |
FORMA VITAL: Camèfit:
tipus biològic de les formes vitals de Raunkjaer que
representa els vegetals que les seves parts aèries es mantenen tot l'any però
que tenen les seves gemmes persistents a un nivell de terra inferior
als 25-50 cm.
DESCRIPCIÓ: Petita mata llenyosa de fins 40 cm d’alçada,
de tiges blanquinoses pel toment, ramificades i erectes
 |
| Fulles verdes per l'anvers i tomentoses pel revés |
Fulles alternes, allargades,
de color verd per l’anvers i grisenc pel revés, amb el marge poc i
irregularment dentat
 |
| Corol·la tubular acabada en cinc l'obuls estrets |
Flors en capítols
terminals estretament cilíndrics amb bràctees involucrals de color
purpurescent, com les flors, que sobre les fines tiges li donen l’aspecte de
pinzell. Corol·la tubular acabada en cinc lòbuls estrets. Floreix entre maig i
agost.
 |
| Fruits en aqueni provist de plomall |
Fruit en aqueni
oblong amb vil·là de llargs pèls blancs.
CURIOSITATS
BOTÀNIQUES: Les unitats funcionals de disseminació (fruits, espores,
llavors, etc.) són anomenades diàspores
i els principals agents disseminadors són el vent (anemocòria), l’aigua
(hidrocòria) i els animals (zoocòria). Les diàspores del pinzell utilitzen el
vent, deixant-se dur, gràcies al llarg plomall, per allunyar-se de la planta
mare.
 |
| El vil·là facilita la dispersió de la diàspora |
USOS I PROPIETATS:
No s’han trobat
SABIES QUE... El
gènere Staehelina està dedicat a la
família Staehelin, dels botànics suïssos del segle XVIII.
L’epítet dubia
deriva del llatí “dubius, -a, -um”
que significa dubtós, incert.
Família Compositae (Asteraceae)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada