NOMS: Margalida.
Margalideta. Margaridoia silvestre. Occità: Margarideto. Castellà : Bellorita.
Consuelda menor. Margarita. Maya silvestre. Èuscara: Bitxilorea. Portuguès:
Margarida-do-monte. Margarita brava. Italià:
Pratolina autunnale. Francès:
Pâquerette d'automne, Pâquerette des bois. Anglès: Large daisy. Southern
wild daisy. Alemany: Herbst
Gänseblumchen. Grec: Λεμονόχορτο. Μπελλίς η δασική.
 |
| Capítol de margalideta |
SINÒNIMS: Bellis
pappulosa DC.; Bellis perennis subsp. sylvestris (Cirillo)
Rouy;
DISTRIBUCIÓ:
Mediterrània
HÀBITAT: Brachypodion phoenicoidis. Prats
ombrívols i humits de zones forestals. Fins els 950 metres d’altitud.
 |
| Herba amb roseta de fulles bassals |
FORMA VITAL: Hemicriptòfit:
Del grec antic “hémi” mig, “cryptos” amagat, i “phuton” planta ;
en la classificació de les Forma vital de Raunkjaer són aquelles
plantes vivaces
que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes
arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que aquest tipus de plantes
renoven la part aèria cada any. En l'estació desfavorable, les parts vives de
la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl),
mentre que les seves parts aèries es dessequen i desapareixen.
DESCRIPCIÓ: Herba,
de fins 30 cm d’alçada, amb una roseta de fulles bassals d’on surt un llarg
peduncle amb el capítol. Planta pubescent
 |
| Roseta bassal |
Fulles totes
bassals en roseta, espatulades, amb poques dents i tres nervis longitudinals.
 |
| Bractees desiguals |
Flors en capítols
solitaris de 2-3 cm de diàmetre que coronen un llarg escapus. Flòsculs grocs al
centre rodejats de flors amb lígules allargades blanques per davant i rosades
pel revers, embolcallades per bràctees involucrals desiguals amb pèls. Cinc
estams. Ovari ínfer amb dos carpels i estigma bífid. Floreix a la tardor i
l’hivern.
 |
| Fruit en aqueni sense vil·là |
Fruit en aqueni
amb el marge pubescent i, en lloc del vil·là, una petita corona d’esquames
triangulars.
CURIOSITATS
BOTÀNIQUES: Segons algun autors, l’èxit evolutiu de les compostes rau en la
facultat de sintetitzar certes substàncies químiques, tòxiques, que les fan
desagradables als herbívors que les rebutgen.
USOS I PROPIETATS:
Els capítols florals en infusió és antitusígen, balsàmic, depuratiu, diürètic,
i en rentats i compreses s’ha emprat com cicatritzant i vulnerària.
Les fulles tendres poden menjar-se en amanida o bullides, en
sopa o minestra.
SABIES QUE... Alguns
diuen que el nom del gènere Bellis prové
de Bellide, una de les filles bàrbares i cruels de Dànau , rei d' Argos; altres el deriven del llatí bellum =
guerra, en referència a la seva suposada capacitat de curar les ferides. Però el
més probable, segons els filòlegs moderns, és que el seu nom deriva de Bellús
= bonic, bell, amb referència a la delicada frescor d'aquesta flor.
L’epítet específic, sylvestris,
deriva del llatí “silva” que
significa selva, bosc, en referència a la preferència boscana i silvestre de la
planta.
Família Compositae (Asteraceae)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada