NOMS: Card de
moro. Cardelina. Cardet. Cardellet. Occità: Cardons, Cardossa, Cardoun,
Pafia . Castellà : Cardillo. Tagarnina. Cardetes. Cardo lechar. Cardo de
comer. Basc: Kardaberaizka. Kardantxo.
Gallego: Cardo dourado. Tagarnina. Portuguès: Cagarinhas. Cardo de oiro.
Tengarrinhas. Italià: Cardogna comune. Francès: Chardon
d'Espagne. Épine jaune. Anglès: Golden Thistle. Spanish Salsify.
Alemany: Spanische Goldwurzel. Grec: Ρικόλι. Σκόλυμπος. Ασπράγαθο.
 |
| Flors en capítols axil·lars |
DISTRIBUCIÓ: Mediterrània
HÀBITAT: Scolymo-Kentrophyllion. Vores de camins,
camps, erms, solars abandonats i llocs notrogenats. Fins els 1250 metres
d’altitud.
 |
| Tiges alades ramificades des de la base |
FORMA VITAL: Hemicriptòfit:
en la classificació de les Forma vital de Raunkjaer, són aquelles
plantes vivaces
que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes
arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que aquestes plantes
renoven la part aèria cada any, ja que no la conserven durant l'època
desfavorable.
DESCRIPCIÓ: Card que pot arribar al metre d’alçada, amb
les tiges ramificades des de la base i alades, amb fortes espines
 |
| Fulles decurrents dentades i amb espines |
Fulles rígides, les
bassals molt dividides, com les caulinars que són decurrents, dentades i amb
espines.
 |
| Totes les flors amb lígula groga |
Flors totes amb
lígules grogues agrupades en capítols que surten de les aixelles de les fulles
amb bràctees involucrals espinoses. Cinc estams. Floreix a la primavera i
principi de l’estiu.
 |
| Fruit en aqueni |
Fruit en aqueni amb
una curta corona i alguns pèls curts i rasposos (escàbrids)
CURIOSITATS
BOTÀNIQUES: Les compostes tenen les flors agrupades en capítols que
s’envolten per bràctees que formen el involucre. Les bràctees involucrals presenten, dins de cada gènere, uns caràcters molt constants
(disposició, forma, mides, etc.). Les compostes del grup dels cards les tenen
transformades, total o parcialment, en espines.
 |
| La flors atrau a les abelles |
USOS I PROPIETATS:
Aquesta planta ha estat reconeguda pels usos medicinals i culinaris des de
l’època de Teofrast, a l’antiga Grècia. La bullida de les arrels tenen
propietats diürètiques pel que està indicat per la retenció de líquids,
afeccions urinàries, acne i èczema.
Les fulles bassals, desproveïdes d’espines, són apreciades
per guisar potatges, per fregir-les enfarinades després de bullides, en sopes,
ous remenats o en amanida. També es poden menjar els tronxos tendres.
El làtex que conté la planta ha sigut emprat per quallar la
llet i produir brull i formayge.
Les flors s’han emprat per adulterar el safrà, i les arrels
torrades com substitut del café.
SABIES QUE... el
genèric Scolymus deriva del grec “skolýpto”= esparracat, card, carxofa.
L’epítet específic hispanicus és
geogràfic i ve del llatí Hispania, el
nom romà de la península Ibèrica, i significa d’Espanya.
Les abelles gaudeixen amb aquesta planta mel·lífera.
Família Compositae (Asteraceae)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada