Menuda Natura: 2013

diumenge, 29 de desembre del 2013

Xeranthemum inapertum (L.) Mill.

NOMS: Xeràntem. Castellà: Flor inmortal. Italià: Perpetuini mezzani. Francès: Xéranthème fermé. Alemany: Felsenheide-Strohblume. Walliser Spreublume.

Flors en capítols terminals solitaris

SINÒNIMS: Xeranthemum annuum var. inapertum L.; Xeranthemum erectum C. Presl

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània

HÀBITAT: Thero-Brachypodion. Erms i pradells terofítics, clarianes de brolles i pedregars, sobre sòl calcari. Entre els 200 i els 1500 metres d’altitud.

Tiges erectes estriades

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Herba anual amb tiges de fins 40 cm d’alçada erectes, estriades, de color blanquinós, poc o gens ramificada.

Fulles esparses cobertes de toment blanquinós

Fulles sèssils, esparses, estretament lanceolades, de marge enter i blanquinoses pel toment que les cobreix,

Flors tubulars purpúries

Flors en capítols terminals solitaris i ovoides amb gran peduncle. Involucre amb bràctees enteres, glabres i mucronades, les exteriors amplament obovades, translúcides, amb una zona central rogenca, mentre que les interiors prenen un color rosat. Flors purpúries dins del involucre. Floreix de maig a juliol.

Fruit en aqueni

Fruit en aqueni de 5-12 mm amb cinc arestes desiguals que no superen la longitud de l’aqueni.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les compostes alliberen el pol·len d’una manera especial, per evitar l’autopol·linització, denominat proteràndria. Consisteix en que la mateixa flor té una època masculina i altra de femenina. En la fase masculina els estams maduren i vessen el pol·len dins el tub corol·lí abans que el pistil haja crescut. A mesura que l’estil madura, s’allarga i espenta el pol·len a fora, per a que els insectes el transporten a altres flors. Quan l’estil és madur obri els estigmes i la flor esdevé femenina i receptiva a rebre el pol·len d’altres flors.

USOS I PROPIETATS: S’empren en composicions de flor seca

Involucre amb bràctees translúcides

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Xeranthemum deriva del grec "xeros" que significa sec, i de “ἄνθεμον ánthemon” que significa flor, és a dir, flor seca, doncs les bràctees membranoses recorden l’aspecte de les flors seques.

L’epítet específic inapertum ve de "inapertus" que significa no obert, tancat, per l’aparença del capítol, amb les flors poc visibles, que sembla sempre tancat.

Xeranthemum inapertum va ser descrita per (Carles Linné) Mill. i publicada en Gard. Dict., ed. 8. n. 2. 1768; Willd. Sp. Pl. 3: 1902.

Família Compositae (Asteraceae)

dimarts, 24 de desembre del 2013

Silene mellifera Boiss. & Reut.

NOMS: Esclafidora apegalosa Castellà: Collejilla de bosque.

Flors en panícula laxa en dicasi

SINÒNIMS: Silene italica subsp. nevadensis (Boiss.) Font Quer; Silene nevadensis Boiss.

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània. És un endemisme ibero-llevantí

HÀBITAT: Erinaceetalia. Rosmarinetalia. Matollars sobre sòl rocós, clarianes de pinars i carrascars. Des de el (100) 300 als 1400 metres d’altitud.

Herba lignificada a la base de fins 50 cm

FORMA VITAL: Hemicriptòfit: Del grec antic “hémi” mig, “cryptos” amagat, i “phuton” planta ; en la classificació de les Forma vital de Raunkjaer són aquelles plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que renoven la part aèria cada any. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seues parts aèries es dessequen i desapareixen.

Floreix a la primavera

DESCRIPCIÓ: Herba perenne de fins 50 cm d’alçada amb tiges ramificades i lignificades a la base (sufruticosa) ascendents i amb la summitat glandulosa, viscosa.

Fulles inferiors espatulades i en roseta

Fulles inferiors en roseta amb llarg pecíol i espatulades, les superiors linears.

Corol·la blanca sense lígules corolines

Flors disposades en panícula laxa, amb flors erectes a l’àpex de rametes en dicasi amb 1-3 flors. Calze claviforme amb 10 nervis, glabre o poc pubèrul i dents amb marge escariós. Corol·la amb cinc pètals blancs amb limbe bipartit, d’ungla eixamplada a la meitat, sense apèndix ligulars (lígules corol·lines). Ovari amb tres estils. Floreix d’abril a juny.

Càpsula ovoide dins el calze persistent

Fruit en càpsula ovoide amb llavors reniformes

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: A les flors del gènere Silene es fàcil d’observar que els pètals presenten dues parts ben diferenciades: l’ungla, llarga i estreta, disposada en paral·lel a l’eix de la flor i, normalment, dins del calze; i el limbe, ample i estès cap a fora, que forma un angle d’uns 90^o amb l’ungla i forma la part vistosa de la corol·la.

Calze amb cinc dents de marge escariós

USOS I PROPIETATS: No hi hem trobat

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Segons la “Flora ibérica” s’hi desconeix l’etimologia del genèric Silene, tot i que el nom l’utilitza Lobelius qui l’atribueix a Teofrast. Tot i això altres autors aventuren que Silene podria derivar del grec “Silenos”, que era el company ebri de Baco, i que tenia el ventre molt unflat, com el calze de moltes espècies d’aquest gènere.

L’epítet específic mellifera deriva de “melli” que significa mel, i “ferre”, portar, és a dir, que porta un nèctar que encanta a les abelles.

Família Caryophyllaceae