NOMS: Traspic
perfoliat. Occità: Moucelet. Castellà : Mostacilla brava.
Telaspio menor. Italià: Erba-storna
perfogliata. Francès: Monnoyère à
feuilles embrassantes. Tabouret perfolié.
Anglès: Thoroughwort Pennycress. Perfoliate Pennycress. Alemany: Durchwachsenblättriges Hellerkraut. Stengelumfassendes
Täschelkraut. Neerlandès: Doorgroeide
Boerenkers.
Inflorescències en raïm |
SINÒNIMS: Thlaspi
rotundifolium Tineo; Thlaspi neglectum Crép.; Microthlaspi perfoliatum subsp. perfoliatum;
Dos varietats: la var perfoliatum,
que és la més abundant, i la var rotundifolium.
DISTRIBUCIÓ: Holàrtica: L’ecozona holàrtica fa referència
als hàbitats que es troben a través del conjunt del continents de l'hemisferi
nord.
HÀBITAT: Thero-Brachypodietalia,
Ruderali-Secalietea. Arvense o
ruderal, es cria en conreus de secà, pedregars i penyes calcàries. Aquests del
pla del Campello de Vallada. Fins els 200 metres d’altitud
Herba petita, de fins un pam d'alçada |
FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta
capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en
l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.
DESCRIPCIÓ: Herba anual petita, d’un pam d’alçada, amb
tiges erectes i sense pèls (glabra)
Fulles caulinars amplexicaules |
Fulles inferiors
en roseta bassal obovades amb llarg pecíol, i les caulinars tan abraçades a la
tija (amplexicaules) que pareix que les travessa. Totes amb el limbe enter o
denticulat.
Flors petites, de
fins 5-6 mm de diàmetre, en inflorescències en raïm. Flors amb quatre sèpals i
quatre pètals lliures i blancs. Estams més curts que els pètals amb anteres
grogues. Floreix a l’hivern i la primavera.
Fruit en silícula aplanada |
Fruit en
silícules amb ales que van eixamplant-se cap a l’àpex, bordejades per un nervi
gruixut, amb l’estil persistent molt curt
CURIOSITATS
BOTÀNIQUES: Les silícules són
fruits secs pareguts a les síliqües, és a dir, un tipus de fruit sec en càpsula
que quan està madur s'obre en dues valves com el del ravanell (Diplotaxis erucoides (L.) DC.),
però de llargada inferior al triple de l’amplada.
USOS I PROPIETATS:
No en coneguem cap
SABIES QUE... El
genèric Thlapsi ja era emprat per
Dioscòrides i Plini per anomenar plantes de la família de les crucíferes com
els sarronets de pastor (Capsella
bursa-pastoris (L.) Medik.).
Dioscòrides diu que deriva del grec “thláo”,
que significa trencar, matxucar. En la traducció que fa Laguna diu, referint-se
al fruit: “...de figura de un plato, que parece ser machucada, de donde le vino
el nombre”.
L’epítet específic perfoliatum
significa perforada, per les fulles sèssil que rodegen per complet la tija de
manera que sembla una fulla perforada per aquesta.
El Calendari republicà francès va dedicar amb el nom de Thlaspi
un dia de l'hivern. Aquest calendari consta de 12 mesos de 30 dies. Cada més,
denominat amb fenòmens naturals o agrícoles, té 3 dècades en lloc de setmanes,
i cada dia de l’any s’associa, no amb un sant com el calendari gregorià,
sinó amb una planta, animal o eina del
camp. El dia 21 del mes “Pluviôse” (9 de febrer) era el dia “Thlaspi”.
Família Cruciferae (Brassicaceae)