Quan passegem pel camp o pel jardí ens creuem amb multitud d’animals i plantes als quals no prestem atenció per considerar-los insignificants, els mirem sense veure’ls, els trepitgem sense adonar-nos-en, ignorants de l’enorme bellesa d’aquests essers petits i els milers d’anys d’especialització i adaptació al medi de la seua morfologia. Aquest blog intentarà mostrar eixe món i donar a conèixer alguns dels seus secrets.

dijous, 31 de gener del 2013

Thlaspi perfoliatum L.


NOMS: Traspic perfoliat. Occità: Moucelet. Castellà : Mostacilla brava. Telaspio menor. Italià: Erba-storna perfogliata. Francès: Monnoyère à feuilles embrassantes. Tabouret perfolié. Anglès: Thoroughwort Pennycress. Perfoliate Pennycress. Alemany: Durchwachsenblättriges Hellerkraut. Stengelumfassendes Täschelkraut. Neerlandès: Doorgroeide Boerenkers.

Inflorescències en raïm
SINÒNIMS: Thlaspi rotundifolium Tineo; Thlaspi neglectum Crép.; Microthlaspi perfoliatum subsp. perfoliatum;
Dos varietats: la var perfoliatum, que és la més abundant, i la var rotundifolium.  
 Principio del formulario
Final del formulario
Principio del formulario
Final del formulario
Principio del formulario
Final del formulario

DISTRIBUCIÓ:  Holàrtica: L’ecozona holàrtica fa referència als hàbitats que es troben a través del conjunt del continents de l'hemisferi nord.

HÀBITAT: Thero-Brachypodietalia, Ruderali-Secalietea. Arvense o ruderal, es cria en conreus de secà, pedregars i penyes calcàries. Aquests del pla del Campello de Vallada. Fins els 200 metres d’altitud

Herba petita, de fins un pam d'alçada
FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ:  Herba anual petita, d’un pam d’alçada, amb tiges erectes i sense pèls (glabra)

Fulles caulinars amplexicaules
Fulles inferiors en roseta bassal obovades amb llarg pecíol, i les caulinars tan abraçades a la tija (amplexicaules) que pareix que les travessa. Totes amb el limbe enter o denticulat.
Flors petites de pètals blancs
Flors petites, de fins 5-6 mm de diàmetre, en inflorescències en raïm. Flors amb quatre sèpals i quatre pètals lliures i blancs. Estams més curts que els pètals amb anteres grogues. Floreix a l’hivern i la primavera.

Fruit en silícula aplanada
Fruit en silícules amb ales que van eixamplant-se cap a l’àpex, bordejades per un nervi gruixut, amb l’estil persistent molt curt

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les silícules són fruits secs pareguts a les síliqües, és a dir, un tipus de fruit sec en càpsula que quan està madur s'obre en dues valves com el del ravanell (Diplotaxis erucoides (L.) DC.), però de llargada inferior al triple de l’amplada.

USOS I PROPIETATS: No en coneguem cap

SABIES QUE... El genèric Thlapsi ja era emprat per Dioscòrides i Plini per anomenar plantes de la família de les crucíferes com els sarronets de pastor (Capsella bursa-pastoris (L.) Medik.). Dioscòrides diu que deriva del grec “thláo”, que significa trencar, matxucar. En la traducció que fa Laguna diu, referint-se al fruit: “...de figura de un plato, que parece ser machucada, de donde le vino el nombre”.
L’epítet específic perfoliatum significa perforada, per les fulles sèssil que rodegen per complet la tija de manera que sembla una fulla perforada per aquesta.
El Calendari republicà francès va dedicar amb el nom de Thlaspi un dia de l'hivern. Aquest calendari consta de 12 mesos de 30 dies. Cada més, denominat amb fenòmens naturals o agrícoles, té 3 dècades en lloc de setmanes, i cada dia de l’any s’associa, no amb un sant com el calendari gregorià, sinó  amb una planta, animal o eina del camp. El dia 21 del mes “Pluviôse” (9 de febrer) era el dia “Thlaspi”.

Família Cruciferae (Brassicaceae)

dilluns, 28 de gener del 2013

Orchis fragrans Pollini




NOMS: Abellera olorosa. Botons de ca, Botons de gos. Castellà: Clavellina. Mayos. Olor de chinches. Portuguès: Erva-do-salepo. Salepeira. Francès: Orchis odorant. Orchis parfumé. Orchis à odeur de vanille.

Inflorescències en espiga terminal
SINÒNIMS: Orchis coriophora L. subsp. fragrans (Pollini) Sudre; Orchis coriophora subsp. martrinii (Timb.-Lagr.); Orchis coriophora L.;
Principio del formulario
Final del formulario
Principio del formulario
Final del formulario
Principio del formulario
Final del formulario

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània

HÀBITAT: Rhamno-quercion cocciferae. Garrigues, sòls secs de composició calcària. Aquestes de la 
Vuelta de Vallada (València). Des dels 100 als 1500 metres d’altitud.

Tiges erectes i simples
FORMA VITAL: Geòfit: en les formes vitals de Raunkjaer, plantes vivaces que durant l'època favorable produeixen òrgans de reserva subterranis on s'acumulen els nutrients per a sobreviure durant l'època desfavorable.

DESCRIPCIÓ:  Petita orquídia herbàcia amb tija erecta, simple i sense pèls.

Fulles estretes, bassals i caulinars
Fulles lanceolades, estretes, bassals i caulinars, alternes, de marge sencer i embeinadores. Les fulles caulinars són més petites segons s’acosten a la inflorescència, són paregudes a les bràctees.

Flors amb esperó i label trilobat
Flors en inflorescències en espiga terminal multiflora i densa. Flors sèssils amb sèpals laterals patents. Pètals laterals semblants als sèpals i label amb tres lòbuls, el mitjà més llarg que els laterals, d’un color que va del rosat al vermell vinós, i corbat cap avall. Esperó de la grandària de label. Les flors tenen un suau olor a vainilla però altres subespècies desprenen olor fètid. Floreix a principis de la primavera

Càpsula amb sis costelles
Fruit en càpsula erecta i oblonga amb sis costelles.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les orquídies tenen flors especialitzades per atreure insectes pol·linitzadors específics. La part més important per aconseguir-ho és un pètal transformat que adquireix la forma, textura i color de la femella del insecte que pretén atreure, anomenat label.

USOS I PROPIETATS: La farina dels seus tubercles, anomenada salep en Turquia, és molt nutritiva i demulcent. S'usa en dietes especials de convalescents i nens. És molt rica en mucílag i forma una demulcent i suau gelatina que s'usa per al canal gastrointestinal irritat.


SABIES QUE... el genèric Orchis deriva del grec “órchis, -ios” que significa testicle, per la forma dels tubercles; per això era el nom que els grecs donaven a diverses orquídies amb dos tubercles semblants a petits testicles. La paraula “orchis” va ser emprada per primera vegada per Teofrast  en el seu llibre “De historia plantarum.
L’epítet fragrans significa fragant olorós, mentre que l’epítet del sinònim, coriphora, deriva del grec “korios”, que significa xinxa, i de “fero” que significa portador, per la olor desagradable que despren.

Família Orchidaceae


divendres, 25 de gener del 2013

Euphorbia peplus L.


NOMS: Lleterola peplus. Llet de bruixa, Lletera, Lleteresa. Castellà: Lecherina. Esula redonda.Tomagallos. Tornagallos. Titímalo. Èuscara: Esnabedurria. Kalitxbelarra. Portuguès: Ésula-redonda. Italià: Calenzuola piccola. Euforbia minore. Francès: Euphorbe des jardiniers, Euphorbe des jardins. Anglès: Petty spurge. Alemany: Gartenwolfsmilch. Neerlandès: Tuinwolfsmeik.

Inflorescències en pleocasi
SINÒNIMS: Euphorbia peploides Gouan; Tithymalus peplus (L.) Hill; Euphorbia pusilla Lag.;Principio del formulario
Final del formulario
Principio del formulario
Final del formulario
Principio del formulario
Final del formulario

DISTRIBUCIÓ:  Cosmopolita i subcosmopolita: en botànica es diu de distribució cosmopolita les espècies que es distribueixen, com a mínim, per tres continents diferents de forma natural.

HÀBITAT: Ruderali-Secalietea. Comunitats ruderals: vores de camins, camps, horts, llocs alterats. Fins els 1500 metres d’altitud.

Tiges erectes d'aspecte delicat
FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ:  Lletrera anual de mida molt variable, entre uns pocs centímetres i dos pams d’alçada, glabra, amb tiges erectes i delicades poc ramificades.

Fulles obovades i tendres
Fulles amples i tendres, obovades, de marge sencer i curt pecíol.


Ciati amb flor femenina central i flors masculines laterals
Flors en inflorescències cimoses amb tres branques floríferes per cada eix (pleocasi); fulles bracteals ovades i sèssils. Ciati amb pecíol curt. Glàndules nectaríferes de color verd-groguenc o rogenc. Ciati format per una flor femenina central i diverses cimes de flors masculines laterals. Flor masculina amb un sol estam. Flor femenina amb gineceu súper, pistil amb tres braços estigmàtics bífids. Pot florir tot l’any.

Fruit en càpsula amb tres cocs crestats
Fruit en càpsula trícoca llisa amb dues crestes al damunt de cada coc.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: S’anomena ciati a la inflorescència constituïda per una sola flor femenina central llargament pedunculada, aclamídia i reduïda a un ovari trícoc, i per cinc grups de flors masculines (monocasi) integrades per un sol estam sobre un petit pedicel. Externament presenta un involucre en forma de copa format per quatre o cinc bràctees, entre les quals es troben quatre o cinc peces nectaríferes de forma i color característic. És propi de les eufòrbies o lletereses.

USOS I PROPIETATS: En medicina popular s’ha emprat el suc de les fulles com remei contra la inflamació de la gola i contra una malaltia infecciosa de la pell anomenada erisipela.

SABIES QUE... El genèric Euphorbia ve del grec "eu ἐῧ" que significa bo, i "pherbo" que significa menjar: ben alimentat. Segons Dioscòrides i Plini deriva d’Euforbo, el metge del rei Juba II de Mauritània que va descobrir les virtuts d’aquesta planta, i segons Galeno es refereix al troià Eúphorbos. El grec euphórbion, -ou, era el nom que rebia una lletrera cactiforme de les muntanyes de Mauritània.
L’epítet específic peplus és en llatí d'una espècie de lleterola esmentada per Plini que recupera la paraula grega "peplis”, que significa peple (un vestit femení de l’antiga grècia)  esmentat per Dioscòrides amb el mateix significat.
Es considera una mala herba dels conreus de cereals i oliveres, doncs causa perjudicis importants per l'espai que ocupa i el nitrogen que agafa del sòl.
La investigació recent en Euphorbia peplus ha demostrat que una àmplia gamma de cèl·lules cancerígenes és molt sensible a aquesta substància.
El ingredient actiu: Ingenol mebutate (ingenol-3-angelate, nom comercial Picato) és una substància que es troba en la saba d’aquesta planta i un inductor de la mort cel·lular. Una formulació de gel del fàrmac ha estat aprovat pels EUA Food and Drug Administration (FDA) per al tractament tòpic de la queratosis actínica .
Aquesta espècie està inclosa en l’Ordre SCO/190/2004, de 28 de gener, que estableix el llistat de plantes la venda de les quals resta prohibida o restringida per la seua toxicitat.
La saba de la planta és TÒXICA i no és per a ús intern.

Família Euphorbiaceae


Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...