NOMS: Pixallits,
Dent de lleó. Camarroja. Angelets,
Apagallums, Lletsó d'ase, Pixacà, Queixals de vella. Occità: Lachasson,
Pissa-lach, Pissalach, Pissalait, Pisso-chin, Pissocan. Castellà: Achicoria
amarga, Amargón, Diente de león, Hocico de puerco, Taraxacón. Èuscara:
Galkidea. Pitxacamas. Portuguès: Dente-de-leão. Taraxaco. Francès:
Pissenlit à feuilles lisses. Anglès: Common dandelion, Dandelion. Alemany:
Rotfrüchtiger Löwenzah. Sandlöwenzahn.
 |
| Capítol solitari |
SINÒNIMS:Taraxacum campylodes G.E.Haglund; Taraxacum vulgare (Lam.) Schrank; Taraxacum
dens-leonis Desf.; Taraxacum
retroflexum Lindl.
El gènere Taraxacum
té una taxonomia molt complexa.
DISTRIBUCIÓ: Holàrtica: L’ecozona holàrtica fa referència
als hàbitats que es troben a través del conjunt del continents de l'hemisferi
nord.
HÀBITAT: Plantaginetalia majoris. Pastures, vores
de camins, herbassars, en zones ruralitzades, humides i nitrificades. Fins els
1900 metres d’altitud.
 |
| Herba acaule amb escapus florifers |
FORMA VITAL: Hemicriptòfit: Del grec antic “hémi” mig, “cryptos”
amagat, i “phuton” planta ; en la classificació de
les Forma vital de Raunkjaer són les plantes
que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els meristemes arran de
terra en l'estació desfavorable, de manera que aquest tipus de plantes renoven
la part aèria cada any. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta
mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les
seves parts aèries es dessequen i desapareixen.
DESCRIPCIÓ: Herba sense tija (acaule) amb una tija florífera (escapus), buida per dins
(fistulosa) de poc més d’un pam d’alçada.
 |
| Fulles en roseta bassal |
Fulles totes en
roseta bassal, grans (fins 40 cm), pinnatipartides, amb segments que apunten cap
a la base.
 |
| Totes les flors amb lígula groga |
Flors en un únic
capítol de 3-7 cm de diàmetre, a l’àpex de la tija florífera, amb involucre de
varies sèries de bràctees lanceolades, les exteriors girades cap a fora i avall
(reflexes). Totes les flors són hermafrodites, pentàmeres i amb un petit tub
acabat en una llengüeta groga (lígula) que compon la corol·la. El calze està
format per petites peces que formaran el papus. Cinc estams soldats en un tub.
Gineceu ínfer. Floreix de gener a novembre.
 |
| Aquenis muricats amb vil·là blanc |
Fruit en aquenis
brunencs amb puntetes curtes (muricats) i papus blanc.
CURIOSITATS
BOTÀNIQUES: Vàries espècies de Taraxacum
produeixen llavors per apomixis, és
a dir, de forma asexual. Aquestes llavors produïdes, sense fertilització ni
meiosi, reprodueixen exemplars genèticament idèntics a la planta mare.
USOS I PROPIETATS:
Es pot menjar fresca en les amanides o bullida com a verdura. Les arrels
torrades i moltes s’ha emprat com succedani del café, i les poncelles en
salmorra, com les tàperes.
La medicina popular li atribueix diverses propietats com purificar la sang, aperitiva i diürètica. També és una planta útil contra el restrenyiment, l'arteriosclerosi i les morenes. La saba lletosa (làtex) s’ha emprat com un remei popular per tractar les berrugues.
La medicina popular li atribueix diverses propietats com purificar la sang, aperitiva i diürètica. També és una planta útil contra el restrenyiment, l'arteriosclerosi i les morenes. La saba lletosa (làtex) s’ha emprat com un remei popular per tractar les berrugues.
És una planta molt
apreciada pels apicultors, doncs l’abundant pol·len i nèctar fa que siga visitat
per les abelles mel·líferes, tot i que els jardiners la consideren una mala
herba.
És un dels ingredients del “preboggion”, una mescla d’herbes típica de la cuina de la regió
italiana de Liguria.
 |
| Les poncelles s'adoben com les tàperes |
SABIES QUE... El
nom del gènere Taraxacum és un nom
llatinitzat que deriva de l’àrab “tharakhchakon”, o del grec “tarraxos”, que designa altres plantes del gènere. Segons
alguns autors, cap a l’any 1000, el metge àrab Avicena (Ibn Sinâ) va
llatinitzar el nom.
L’epítet específic officinalis,
significa que és medicinal, i s'aplica a moltes espècies que des de fa molt
temps han estat considerades medicinals.
Hom diu que si pensem en un desig mentre bufem les llavors,
llançant-les al vol, aquest es compleix, a condició que no quede cap llavor.
Família Compositae (Asteraceae)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada