NOMS: Apegamonyos.
Espina-xoca. Aferragós. Gospins. Cadells. Catxurros. Coscorros. Enganxadones.
Abriülls. Enganxagossos. Espina-xoca. Floravia. Gafets. Herba de tres claus.
Llagastes. Llapasa petita. Rioles espinoses. Llufes. Occità: Arrapo-péu,
Gadòl, Lapaçon. Castellà : Cachurrera menor. Cepacaballo. Pegotes. Portuguès: Arzola. Xanthio espinhoso.
Zântio. Italià: Nappola spinosa. Francès: Lampourde épineuse. Anglès: Spiny
Cocklebur. Bathurst Burr. Alemany: Dornige
Spitzklette. Neerlandès: Stekende
Stekelnoot.
Planta monoica, amb flors unisexuals |
SINÒNIMS: Acanthoxanthium
spinosum (L.) Fourr.
DISTRIBUCIÓ: Espècie
naturalitzada, introduïda d’Amèrica del Sud a principis del segle XIX.
HÀBITAT: Chenopodion muralis. Ruderal, vores de
camins, camps abandonats i llocs alterats, sobre sòls secs i nitrificats. Fins
els 1300 metres d’altitud.
Tiges de fins un metre d'alçada cobertes de borra |
FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes
vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en
l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les
llavors. Inclou les plantes anuals.
DESCRIPCIÓ: Herba anual de fins un metre d’alçada, ramificada,
amb flors unisexuals sobre la mateixa planta (monoica), amb tiges cobertes de
pèls fins. A l’axil·la de les fulles presenta una espina llarga trifurcada i
groguenca que, de vegades, són substituïdes per fulles petites.
Espines trifurcades a la base de les fulles |
Fulles sèssils o
amb curt pecíol, estretes, de color verd per l’anvers i blanquinós pel revers, limbe
amb lòbuls o enter. Els nervis estan molt assenyalats i de color blanc. A la
base de les fulles té espines fortes i punxents.
Capítol masculí amb flors de cinc estams |
Flors en capítols
(pel que pertany a la família de les compostes) sèssils, unisexuals i ben
diferenciats a la mateixa planta. Capítols femenins són axil·lars amb solament
dues flors sense corol·la, de forma globosa, cobertes d’agullons amb l’àpex
corbat; Els capítols masculins, al final de les tiges, estan composats per
vàries flors individualitzades amb cinc estams. Floreix a l’estiu, entre juliol
i l’octubre.
Fruit cobert d'agullons corbats, com el velcro |
Fruit és en
aqueni ovoide, semblant a un baló de rugbi, coberts d’agullons corbats per
afavorir la disseminació.
CURIOSITATS
BOTÀNIQUES: Es diu zoocòria a la
disseminació de les llavors pels animals. Hi ha diverses formes de zoocòria. En
aquest cas les diàspores estan proveïdes de ganxos per tal d’adherir-se a la
roba de les persones o el pèl dels animals per allunyar-se de la planta mare.
Capítols femenins axil·lars amb només dues flors |
USOS I PROPIETATS:
Les fulles són astringents, i s'empren contra la diarrea i la disenteria. Té
propietats diürètiques i sudorífiques que la fan beneficiosa contra les
afeccions del fetge i els ronyons, i també cicatritzant i antiinflamatòria.
Presenta un colorant groc.
Presenta un colorant groc.
SABIES QUE... el
nom genèric Xanthium deriva del grec “ξανϑóς
xanthós”, que significa groc, en referència al colorant groc que s’extrau de la
planta. L’epítet específic spinosum
prové del llatí “spina”, és a dir,
espinós.
George de Mestral va inventar el “velcro” després d’un passeig pel camp amb el seu gos. En arribar a
casa se’n adonà de la dificultat de desenganxar dels seus mitjons i del pèls
del gos els fruits de l’apegamonyos.
Família Compositae (Asteraceae)
Aquesta no la conec! Molt interesant tot el que expliques i a més amb unes fotos ben bonicas.
ResponEliminaUna abraçada, Manel.