Menuda Natura: de febrer 2013

dimecres, 27 de febrer del 2013

Cuscuta epithymum (L.) L.

NOMS: Barbes de caputxí. Cabells. Cabells de farigola. Cabells de tomaní. Tinya. Occità: Erbo dóu canebe, Péu-de-lin, Rasco. Castellà : Cabellos de Nuestro Señor. Cabellos de tomillo. Epitimo. Gallego: Gorga. Pelos de raposo. Portuguès: Cabelos. Linho-de-cuco. Èuscara: Kuskul. Tiña. Txortorri. Italià: Cuscuta epitimo. Barba di capuccini. Francès: Cuscute du Thym. Petite Cuscute. Anglès: Clover Dodder. Alemany: Quendel-Seide. Thymian-Seide. Neerlandès: Klein Warkruid.

Glomèruls amb flors molt petites (4-5 mm)

SINÒNIMS: Cuscuta ericae Senn.; Cuscuta coriariae Senn.; Cuscuta alba Presl.;

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània

HÀBITAT: Quercetum rotundifoliae. Paràsita d’altres plantes herbàcies o fruticoses xeromorfes com les del gènere Teucrium o Thymus, entre altres. En aquestes imatges sobre Satureja montana. Fins els 1900 metres d’altitud.

Cabellets sobre herba d'olives (Satureja montana)

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors.

DESCRIPCIÓ: Com planta paràsita no necessita clorofil·la i, per tant, no té fulles ni tiges verdes. Forma una xarxa de filaments llisos i vermells sobre la planta hoste, de fins 40 cm, a la qual s’uneix mitjançant haustoris caulinars.

Fulles imperceptibles, reduïdes a esquames sense clorofil·la de distribució alterna.

Corol·la urceolada amb cinc lòbuls

Flors de 4-5 mm, hermafrodites i pentàmeres agrupades en glomèruls densos. Calze campanulat, amb els sèpals soldats, amb lòbuls aguts, persistent durant la fructificació. Corol·la urceolada, de color blanc o rogenc, amb cinc lòbuls. Androceu amb 4-5 estams més curts que la corol·la. Ovari súper amb dos estils acabats en dos estigmes Floreix d’abril fins a setembre

Fruit en càpsula

Fruit en càpsula globosa i dehiscent a la base amb 2-4 llavors.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Haustori és un òrgan propi d'una planta paràsita que té la funció d'absorbir substàncies nutrients de la planta hoste. En les plantes vasculars és tracta d'una arrel modificada, com és el cas dels frares del gènere Orobanche, o pot tindre origen caulinar com en el cas de la Cuscuta.

Les llavors de Cuscuta germinades sense un hoste, es mantenen com a planta verda, però només per un màxim de 10 dies de germinada, després moren. Com tota planta acabada de néixer, la seva alimentació depèn dels cotilèdons per alimentar-se. Després que la Cuscuta ataca a una altra planta, s'enrosca en ella, i si el hoste parasitat l'alimenta bé, la Cuscuta produeix haustoris que s'insereixen en el sistema vascular del parasitat. Aleshores, les arrels originals de la Cuscuta moren.

Haustori caulinar de Cuscuta

USOS I PROPIETATS: En medicina popular s’empra en infusió com laxant, diürètica i carminativa, per tractar flatulències, trastorns biliars o intoxicacions. En cataplasmes també s’ha usat com cicatritzant i antisèptic.

SABIES QUE... el genèric Cuscuta deriva de l’àrab "kúshuth", que era el nom que rebia aquesta planta, citat en el “Umdat al-tabit”, escrit en el segle XI pel botànic Abdul Jayr.

El nom de l’espècie, epithymum, ve del grec “epi”, que significa en, sobre, i “thymus”¸que significa timó, és a dir, que creix sobre el timó.

Família Convolvulaceae

diumenge, 24 de febrer del 2013

Teucrium polium var. gracillimum (Rouy) O.Bolòs & Vigo

NOMS: Timó blanc. Timó mascle. Herba cuquera. Herbeta de mal de ventre. Timó amarg comú. Occità: Poliòt. Castellà : Polio. Tomillo macho. Zamarrilla. Francès: Germandrée à têtes

Flors en glomèruls terminals

SINÒNIMS: Teucrium capitatum subsp. gracillimum (Rouy) Berm Valdés; Teucrium majorana Pers.;

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània. Aquesta varietat limitada al sud del País Valencià, Múrcia i est d’Andalusia.

HÀBITAT: Rosmarinetalia. Brolles, timonedes, clarianes de pinars secs, llocs nitrificats, sobre sòls pobres, margosos o d’algeps. Fins els 500 metres d’altitud.

Mateta multicaule amb tiges gràcils

FORMA VITAL: Camèfit: tipus biològic de les formes vitals de Raunkjaer que defineix els vegetals amb les seues parts aèries persistents tot l'any però que tenen les gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.

DESCRIPCIÓ: Mateta amb moltes tiges erectes, lignificades, fines i cobertes de pèls

Fulles oposades, tomentoses i revolutes

Fulles oposades, sèssils, linears oblongues, amb el marge amb dents poc sortints i arrodonides (crenat) i revolut, d’1-3 mm d’amplada.

Calze densament tomentós

Flors en glomèruls esfèrics, que no sobrepassen el centímetre de diàmetre, en grups apicals; inflorescències laterals. Calze densament tomentós amb cinc dents. Corol·la amb un llavi inferior, color púrpura tacat de groc a la gola, i quatre pètals més petits, dos a cada lateral. Quatre estams. Ovari súper amb un estil i estigma bífid.

Fruit en núcula

Fruit en núcula ovoide i reticulada de color bru.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les flors del gènere Teucrium tenen la corol·la formada per un sol llavi amb cinc lòbuls dels quals el central és molt més gran que els altres i còncau.

USOS I PROPIETATS: En medicina popular a les summitats florides li s’adjudiquen propietats com aperitiu, tònic i digestiu, i com diürètic, astringent i antidiarreic. Es pren en infusió o la planta fresca esmicolada i macerada en vi negre.

Corol·la amb un sol llavi dividit en cinc lòbuls

SABIES QUE... el nom del gènere Teucrium deriva del grec “Teûkros, -ou,” que era Teucro, el fill de Telamó i germanastre d’Àjax. Amb el nom de Teúkrion (que va passar al llatí teucrion, -um) es denominaven diverses plantes incloses actualment al gènere Teucrium.

L’epítet específic polium deriva de "Polión" una planta esmentada per Auli Corneli Cels, autor de vuit llibres sobre medicina a l’època de Tiberi, tot i que molts autors sostenen que no era metge sinó un autor literari que va seleccionar amb bon criteri els materials sobre els que escrivia.

La varietat rep el nom de gracillimum és un superlatiu que ve del llatí “gracilis” que significa subtil, fi, menut, en referència a les fines i subtils tiges que sostenen els glomèruls.

El nom específic del sinònim capitatum deriva de "cáput, cápitis", que significa cap, del cap, cabut o de cap gran, per els glomèruls florals que semblen cabets a sobre de les tiges.

Família Labiatae (Lamiaceae)

dijous, 21 de febrer del 2013

Umbilicus rupestris (Salisb.) Dandy

NOMS: Capellets. Capadella. Melic de Venus. Barralets. Capellets de teulada. Caquell. Orella de frare. Pepellides. Occità: Escudeleto. Castellà : Ombliguera. Escudetes. Ombligo de Venus. Oreja de abad. Sombrerillos. Vasillos. Gallego: Coucelos. Èuscara: Orma belarra. Portuguès: Conchelos. Capelo. Embigo de Venus. Italià: Ombelico-di-Venere minore. Francès: Ombilic. Écuelle. Nombril-de-Vénus. Anglès: Pennywort. Kidneywort. Alemany: Hängendes Nabelkraut. Venusnabel.

Tiges floríferes erectes

SINÒNIMS: Cotyledon umbilicus-veneris L.; Umbilicus horizontalis (Guss.) DC.; Umbilicus pendulinus DC.; Umbilicus vulgaris Batt. & Trab.

Observacions: A les nostres terres hi ha dues subespècies: la subsp. rupestris, (Catalunya i nord del País Valencià) amb peduncle llarg i les flors pèndules, i la subsp horizontalis (País Valencià i Illes Balears) amb peduncles curts i flors horitzontals, no pèndules.

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània

Tiges i fulles crasses i glabres

HÀBITAT: Asplenietea rupestris. A les escletxes de parets i roques, i a les teulades, sempre a la part orientada al nord, doncs li agrada l’ombra i l’humitat.

FORMA VITAL: Hemicriptòfit: Del grec antic “hémi” mig, “cryptos” amagat, i “phuton” planta ; en la classificació de les Forma vital de Raunkjaer són les plantes que han optat per l’estratègia ecològica de mantenir els meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que les parts vives de la planta mig s’amaguen sota el sòl mentre que les seves parts aèries es dessequen i desapareixen fins l’arribada de l’estació favorable.

DESCRIPCIÓ: Herba de tiges i fulles carnoses i sense pèls (crassa i glabra)

Fulles peltades amb "melic"

Fulles arrodonides amb pecíol que surt del centre del limbe (peltades) còncau. Les de la tija, suaument lobulades, van disminuint de grandària progressivament i no són peltades.

Flors menudes en forma de tub

Flors en tiges floríferes erectes, d’un pam d’alçada, en raïm, cobertes de flors en les dos terceres parts superiors. Flors hermafrodites, amb cinc pètals formant un tub de menys d’un centímetre, de color blanc, verdós o rosa pàl·lid, amb lòbuls ovats i pecíol curt. Calze molt més curt que la corol·la, amb cinc lòbuls ovats i apiculats. Deu estams molt petits apegats a la corol·la. Gineceu amb ovari súper, cinc estils amb estigma simple. Floreix d’abril a juliol.

Fruit en plurifol·licle

Fruit és un plurifol·licle amb cinc fol·licles

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: El metabolisme CAM és un tipus de metabolisme que es va descobrir en la família de les crassulàcies (CAM = Metabolisme Àcid de les Crassulàcies). Consisteix en l’acumulació d’àcids orgànics i fixació de CO₂ mantenint els estomes oberts durant la nit, el que augmenta l’eficiència fotosintètica i, al mateix temps, evita la pèrdua d’aigua durant el dia tancant els estomes.

USOS I PROPIETATS: En medicina tradicional se la considera diürètica, vulnerària, refrescant i per curar ferides. Dioscòrides ja la recomanava especialment contra les retencions de líquids (hidropesies). Les fulles tenen propietats emol·lients i s’empren per reblanir les dureses, com els ulls de poll.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: el genèric Umbilicus deriva del llatí “umbilicus” que significa melic, per les fulles umbilicades (i peltades) que pareix que tenen melic. L’epítet específic rupestris deriva del llatí “rupes” que significa roca, és a dir, relatiu a les roques, per la tendència a créixer en les escletxes de les roques.

Es pot aconseguir una superfície estèril per cobrir petites ferides llevant la pell d’una fulla, amb les ungles, o una pinça, i aplicant-la ràpidament sobre la nafra, es cobreix i s’embena. La pell nova creixerà sense infectar-se.

Hipòcrates, el metge de la Grècia de Pèricles, recomanava menjar fulles de melic de Venus per procrear mascles.

Família Crassulaceae

dilluns, 18 de febrer del 2013

Calystegia sepium (L.) R. Br.

NOMS: Campanetes. Campanetes de canyar. Corretjola blanca. Corretjola gran. Corretjola mascle. Occità: Campaneto de sebisso. Castellà : Correhuela mayor. Hiedra campana. Soga de árboles. Gallego: Cabrinfollas. Campaiña. Èuscara: Ezkilluntza. Ezquerrte-zuri. Portuguès: Trepadeira. Bons-dias. Italià: Campanelle. Vilucchione. Francès: Liseron des haies. Grand Liseron. Anglès: Hedge Bindweed. Bellbine. Greater bindweed. Alemany: Gewöhnliche Zaunwinde. Große Winde. Neerlandès: Haagwinde.

Flors axil·lars solitàries

SINÒNIMS: Convolvulus sepium L.

Observacions: Es distingeixen dues subespècies. La subsp. sepium amb la corol·la blanca, els estams més curts i el fruit subglobós, que arriba als 1600 metres d’altitud; i la subsp. silvatica amb bractèoles majors, la corol·la sovint amb bandes roses, els estams més llargs i la càpsula ovoide, que no sol passar dels 300 metres d’altitud.

DISTRIBUCIÓ: Cosmopolita i subcosmopolita: Es diu de distribució cosmopolita les espècies que es distribueixen, com a mínim, per tres continents diferents de forma natural.

Planta enfiladissa

HÀBITAT: Convolvulion sepium. Torrents, aigüamolls, en canyars i herbassars en zones humides. Fins els 1600 metres d’altitud.

FORMA VITAL: Geòfit: en les formes vitals de Raunkjaer, plantes vivaces que durant l'època favorable produeixen òrgans de reserva subterranis on s'acumulen els nutrients per a sobreviure durant l'època desfavorable.

DESCRIPCIÓ: Planta enfiladissa amb tiges de fins cinc metres de llargària, sense pèls (glabra)

Fulles sagitades

Fulles de forma sagitada amb orelles (aurícules) truncades, amb el marge enter i limbe de color verd i amb pecíol.

Flors grans amb els pètals soldats forman un tub

Flors axil·lars solitàries, grans (de 3 a 7 cm), hermafrodites, amb els cinc pètals soldats en forma d’embut de color blanc, al final d’un peduncle llarg. Té dues bràctees foliàcies que amaguen els sèpals del calze. Cinc estams soldats a la base de la corol·la. Gineceu amb un ovari súper, un sol estil acabat en estigma bilobulat. Floreix de maig a octubre

Fruit en càpsula coberta per les bràctees

Fruit en càpsula globosa i sense pèls que s’obri en quatre valves.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: La característica que diferencia aquest gènere són les dues grans bràctees, oposades i foliàcies que hi ha a la base del calze, ocultant-lo tot o parcialment, fet al que fa referència el nom científic.

USOS I PROPIETATS: En medicina popular s’ha emprat com purgant, diürètica i laxant, utilitzant la tisana de fulles i arrels.

SABIES QUE... el nom del gènere Calystegia deriva del grec “kalux” que significa calze, copa, tassa, i “stégos”, que significa sostre, coberta, per les grans bràctees que protegeixen i oculten el calze.

El nom específic sepium, és el genitiu plural de "saépes" que significa cobertura, és a dir, de cobertura, pel gran poder de cobertura estenent-se sobre altres plantes.

Abans les bruixes preparaven beuratges i filtres d’amor amb una infusió de les fulles amb vi, per facilitar la seducció de la persona estimada.

També es deia que les blaüres curaven amb rapidesa només posant les fulles sobre la ferida durant un moment i deixant-les després sobre un lloc humit.

Està considerada una mala herba, doncs el ràpid creixement i alta capacitat de cobriment, junt a la facilitat de reproducció per llavors o a través de petits trossos d’arrels, la fan difícil d’eradicar en conreus com la vinya, on pot aclaparar i enderrocar les plantes cultivades.

Família Convolvulaceae