Quan passegem pel camp o pel jardí ens creuem amb multitud d’animals i plantes als quals no prestem atenció per considerar-los insignificants, els mirem sense veure’ls, els trepitgem sense adonar-nos-en, ignorants de l’enorme bellesa d’aquests essers petits i els milers d’anys d’especialització i adaptació al medi de la seua morfologia. Aquest blog intentarà mostrar eixe món i donar a conèixer alguns dels seus secrets.

dilluns, 18 de febrer del 2013

Calystegia sepium (L.) R. Br.


NOMS: Campanetes. Campanetes de canyar. Corretjola blanca. Corretjola gran. Corretjola mascle. Occità: Campaneto de sebisso. Castellà : Correhuela mayor. Hiedra campana. Soga de árboles. Gallego: Cabrinfollas. Campaiña. Èuscara: Ezkilluntza. Ezquerrte-zuri. Portuguès: Trepadeira. Bons-dias. Italià: Campanelle. Vilucchione. Francès: Liseron des haies. Grand Liseron. Anglès: Hedge Bindweed. Bellbine. Greater bindweed. Alemany: Gewöhnliche Zaunwinde. Große Winde. Neerlandès: Haagwinde.

Flors axil·lars solitàries
SINÒNIMS: Convolvulus sepium L.
Observacions: Es distingeixen dues subespècies. La subsp. sepium amb la corol·la blanca, els estams més curts i el fruit subglobós, que arriba als 1600 metres d’altitud;  i la subsp. silvatica amb bractèoles majors, la corol·la sovint amb bandes roses, els estams més llargs i la càpsula ovoide, que no sol passar dels 300 metres d’altitud.Principio del formulario
Final del formulario
Principio del formulario
Final del formulario
Principio del formulario
Final del formulario

DISTRIBUCIÓ:  Cosmopolita i subcosmopolita: Es diu de distribució cosmopolita les espècies que es distribueixen, com a mínim, per tres continents diferents de forma natural.

Planta enfiladissa
HÀBITAT: Convolvulion sepium. Torrents, aigüamolls, en canyars i herbassars en zones humides. Fins els 1600 metres d’altitud.

FORMA VITAL: Geòfit: en les formes vitals de Raunkjaer, plantes vivaces que durant l'època favorable produeixen òrgans de reserva subterranis on s'acumulen els nutrients per a sobreviure durant l'època desfavorable.

DESCRIPCIÓ:  Planta enfiladissa amb tiges de fins cinc metres de llargària, sense pèls (glabra)

Fulles sagitades
Fulles de forma sagitada amb orelles (aurícules) truncades, amb el marge enter i limbe de color verd i amb pecíol.

Flors grans amb els pètals soldats forman un tub
Flors axil·lars solitàries, grans (de 3 a 7 cm), hermafrodites, amb els cinc pètals soldats en forma d’embut de color blanc, al final d’un peduncle llarg. Té dues bràctees foliàcies que amaguen els sèpals del calze. Cinc estams soldats a la base de la corol·la. Gineceu amb un ovari súper, un sol estil acabat en estigma bilobulat. Floreix de maig a octubre

Fruit en càpsula coberta per les bràctees
Fruit en càpsula globosa i sense pèls que s’obri en quatre valves.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: La característica que diferencia aquest gènere són les dues grans bràctees, oposades i foliàcies que hi ha a la base del calze, ocultant-lo tot o parcialment, fet al que fa referència el nom científic.

USOS I PROPIETATS: En medicina popular s’ha emprat com purgant, diürètica i laxant, utilitzant la tisana de fulles i arrels.


SABIES QUE... el nom del gènere Calystegia deriva del grec “kalux” que significa calze, copa, tassa, i “stégos”, que significa sostre, coberta, per les grans bràctees que protegeixen i oculten el calze.
El nom específic sepium, és el genitiu plural de "saépes" que significa cobertura, és a dir, de cobertura, pel gran poder de cobertura estenent-se sobre altres plantes.
Abans les bruixes preparaven beuratges i filtres d’amor amb una infusió de les fulles amb vi, per facilitar la seducció de la persona estimada.
També es deia que les blaüres curaven amb rapidesa només posant les fulles sobre la ferida durant un moment i deixant-les després sobre un lloc humit.
Està considerada una mala herba, doncs el ràpid creixement i alta capacitat de cobriment, junt a la facilitat de reproducció per llavors o a través de petits trossos d’arrels, la fan difícil d’eradicar en conreus com la vinya, on pot aclaparar i enderrocar les plantes cultivades.

Família Convolvulaceae


3 comentaris:

  1. Jo trovo tres varietats de Convolvulus, però aquesta no la he vist. De totes maneres encara no es el temps de poderlas trobar.
    Molt maques les fotografíes que fas.
    Una abraçada.

    ResponElimina
  2. Aquesta és de la família de les convolvulàcies però del gènere Calystegia, i com dius no floreix fins maig i durant l'estiu. Per trobar-la hauràs d'anar als llocs assolellats i humits. Aquesta és del llit del riu Canyoles, al pas per Vallada.
    Gràcies per visitar el blog. Salutacions

    ResponElimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...