NOMS: Barbes de
caputxí. Cabells. Cabells de farigola. Cabells de tomaní. Tinya. Occità:
Erbo dóu canebe, Péu-de-lin, Rasco. Castellà : Cabellos de Nuestro
Señor. Cabellos de tomillo. Epitimo. Gallego:
Gorga. Pelos de raposo. Portuguès:
Cabelos. Linho-de-cuco. Èuscara:
Kuskul. Tiña. Txortorri. Italià: Cuscuta
epitimo. Barba di capuccini. Francès: Cuscute
du Thym. Petite Cuscute. Anglès: Clover
Dodder. Alemany: Quendel-Seide.
Thymian-Seide. Neerlandès: Klein
Warkruid.
 |
| Glomèruls amb flors molt petites (4-5 mm) |
SINÒNIMS: Cuscuta ericae Senn.; Cuscuta coriariae Senn.; Cuscuta alba Presl.;
DISTRIBUCIÓ: Mediterrània
HÀBITAT: Quercetum rotundifoliae. Paràsita d’altres plantes herbàcies o fruticoses xeromorfes com
les del gènere Teucrium o Thymus, entre altres. En aquestes imatges sobre Satureja
montana. Fins els 1900 metres
d’altitud.
 |
| Cabellets sobre herba d'olives (Satureja montana) |
FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta
capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en
l'època desfavorable només en resten les llavors.
DESCRIPCIÓ: Com planta paràsita no necessita clorofil·la
i, per tant, no té fulles ni tiges verdes. Forma una xarxa de filaments llisos
i vermells sobre la planta hoste, de fins 40 cm, a la qual s’uneix mitjançant haustoris caulinars.
Fulles imperceptibles, reduïdes a
esquames sense clorofil·la de distribució alterna.
+L.+IMG_0086.jpg) |
| Corol·la urceolada amb cinc lòbuls |
Flors de 4-5 mm, hermafrodites
i pentàmeres agrupades en glomèruls densos. Calze campanulat, amb els sèpals
soldats, amb lòbuls aguts, persistent durant la fructificació. Corol·la
urceolada, de color blanc o rogenc, amb cinc lòbuls. Androceu amb 4-5 estams
més curts que la corol·la. Ovari súper amb dos estils acabats en dos estigmes Floreix
d’abril fins a setembre
 |
| Fruit en càpsula |
Fruit en càpsula
globosa i dehiscent a la base amb 2-4 llavors.
CURIOSITATS
BOTÀNIQUES: Haustori és un òrgan
propi d'una planta paràsita que té la funció d'absorbir substàncies nutrients
de la planta hoste. En les plantes vasculars és tracta d'una arrel modificada,
com és el cas dels frares del gènere Orobanche,
o pot tindre origen caulinar com en el cas de la Cuscuta.
Les llavors de Cuscuta
germinades sense un hoste, es mantenen com a planta verda, però només per un
màxim de 10 dies de germinada, després moren. Com tota planta acabada de
néixer, la seva alimentació depèn dels cotilèdons per alimentar-se. Després que
la Cuscuta ataca a una altra planta,
s'enrosca en ella, i si el hoste parasitat l'alimenta bé, la Cuscuta produeix haustoris que s'insereixen
en el sistema vascular del parasitat. Aleshores, les arrels originals de la
Cuscuta moren.
+L.+IMG_0314.jpg) |
| Haustori caulinar de Cuscuta |
USOS I PROPIETATS:
En medicina popular s’empra en infusió com laxant, diürètica i carminativa, per
tractar flatulències, trastorns biliars o intoxicacions. En cataplasmes també
s’ha usat com cicatritzant i antisèptic.
SABIES QUE... el
genèric Cuscuta deriva de l’àrab "kúshuth", que era el nom que rebia aquesta planta, citat en el
“Umdat al-tabit”, escrit en el segle
XI pel botànic Abdul Jayr.
El nom de l’espècie, epithymum,
ve del grec “epi”, que significa en,
sobre, i “thymus”¸que significa timó,
és a dir, que creix sobre el timó.
Família Convolvulaceae
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada