NOMS: Llengua de
bou. Viperina. Borratja borda. Occità: Bourrage-fèr, Suçamèlo.
Castellà: Viborera. Viperina.
Lengua de vaca. Èuscara: Idimia, Sugegorri-belarra. Portuguès: Lingoa
de boi. Italià: Lingua di bove. Viperina azzurra. Francès:
Vipérine commune. Anglès: Viper's bugloss. Blueweed. Alemany: Gewöhnlicher Natterkopf. Stolzer Heinrich. Neerlandès:
Slangekruid.
 |
| Corol·la de color blau, violaci o púrpura |
SINÒNIMS: Echium granatense Coincy; Echium coincyanum Lacaita; Echium permutatum Pau;
Observacions: En
l'àmbit de les nostres terres hi ha tres subespècies diferenciades: la subsp. vulgare, planta petita dels Pirineus i
Muntanyes Olositàniques; la subsp. argentae
planta robusta i de fulles basals estretes, molt comuna; i la subsp. granatense, planta robusta de fulles
basals amples dels territoris diànic i lucèntic.
A les subespècies i varietats la cultura i la medicina
populars no les distingeixen. Aleshores, a banda de la descripció botànica, la
resta de comentaris serveix per a totes les Echium
vulgare.
DISTRIBUCIÓ: Eurosiberiana però aquesta subespècie al
territori Diànic i Lucèntic (de la Ribera Baixa a La Costera i l’Alacantés)
 |
| Herba erecta coberta de pèls i setes rígides |
HÀBITAT: Quercetum
rotundifoliae.
Vores de camins, pradells secs, camps abandonats. Fins els 600 metres
d’altitud.
FORMA VITAL: Hemicriptòfit: en la classificació de les Forma vital de Raunkjaer són aquelles
plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus
meristemes arran de terra en l'estació desfavorable. En l'estació desfavorable,
les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons
arran del sòl), mentre que les seves parts aèries es dessequen i desapareixen
fins que tornen les condicions favorables.
DESCRIPCIÓ: Herba erecta de color grisenc i coberta de
pèls petits i setes rígides i aspres. La tija, o tiges, estan tacades per
puntets negres.
 |
| Fulles oblongo-linears esparses |
Fulles en roseta
bassal molt majors que les caulinars, oblongo-linears i atenuades a la base.
Durant l’hivern només resta aquesta
roseta de fulles cobertes de pèls quasi punxants. Les fulles de les tiges
(caulinars) són més petites i esparses.
 |
| Corol·la en forma de tub que va obrint-se cap a l'extrem |
Flors agrupades
en cimes escorpioides que surten a la primavera fins la tardor. Calze amb cinc
sèpals soldats a la base i persistents. Corol·la de color blau, violaci o
púrpura, forma un tub que va obrint-se cap a l’extrem, on acaba en cinc lòbuls
poc assenyalats. Cinc estams que no sobresurten de la corol·la o poc exsert. Té
un pistil amb estigma bífid que sembla la llengua d’una serp.
 |
| Les llavors semblen un cap d'escurçó |
Fruit es divideix en núcules amb protuberàncies que
recorden el cap d’un escurçó.
CURIOSITATS
BOTÀNIQUES: Les flors són blaves però, abans d’obrir-se i quan es
marceixen, prenen tons rogencs degut a que els pigments que posseeixen varien de color en canviar el pH del suc
cel·lular.
USOS I PROPIETATS:
Les inflorescències tenen propietats diürètiques, pectorals, cicatritzants,
antitumorals i antineuràlgiques. En cosmètica s’usa com emol·lient. En infusió
estan indicades contra els tumors malignes, les febres, el mal de cap, les
alteracions nervioses i els dolors de tipus inflamatori. Cal tindre precaució,
doncs pot ser tòxica pel fetge si es
pren en tractaments prolongats.
Antigament s’emprava per curar picades d’escurçó atenent a algunes semblances entre la planta i el rèptil.
Les flors tenen gran quantitat de nèctar que és aprofitat per les abelles mel·líferes. Amb la viperina es produeixen mels monoflorals.
Antigament s’emprava per curar picades d’escurçó atenent a algunes semblances entre la planta i el rèptil.
Les flors tenen gran quantitat de nèctar que és aprofitat per les abelles mel·líferes. Amb la viperina es produeixen mels monoflorals.
 |
| Flors en cimes escorpioides |
SABIES QUE... El
nom del gènere, Echium, deriva del
grec “echios”, que significa escurçó. Diu Dioscòrides, segons la
traducció de Laguna: “Echis en griego,
significa víbora, de donde vino a llamarse esta planta echion, por parecerse su
simiente a una cabeza de víbora y porque socorre a los mordidos della”.
Lèpítet específic vulgare
deriva del llatí “vulgaris, -e”, que
significa vulgar, comú, ordinari, per ser una planta corrent i abundosa.
Al Dioscòrides apareixen moltes plantes a les quals
s’adjudiquen virtuts curatives pel paregut
amb els òrgans malalts o altres signes que els homes sabuts sabien esbrinar.
Aquesta teoria del Signe l’exposa Jordi Badia en un aclaridor
article.
Família Boraginaceae
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada