NOMS: Ginesta
fina. Ginestell valencià. Ginesta de graneres. Gòdua. Castellà: Iniesta.
Retama. Flor de tintoreros. Genista.
|
Flor papilionada de ginestell valencià |
SINÒNIMS: Genista cinerea (Vill.) DC. in
Lam. & DC. subsp. valentina
(Spreng.) Rivas Mart.; Spartium
valentinum Willd. ex Spreng.; Genista
oretana Webb ex Willk.;Principio
del formulario
Final del formulario
Principio del
formulario
Final del formulario
Principio del
formulario
Final del formulario
DISTRIBUCIÓ: Mediterrània (Est de la Península Ibèrica,
València, Alacant i Albacete)
HÀBITAT:
Rosmarino-Ericion. Garrigues i
brolles seques sobre terreny calcari. Fins els 1000 metres d’altitud
|
Arbust molt ramificat des de la base |
DESCRIPCIÓ: Arbust molt ramificat des de la base, amb
tiges fines, redones i amb estries.
|
Fulles petites, de fins 1 mm d'amplada |
Fulles linear
lanceolades molt petites (fins 1 mm d’amplada), assentades, alternes, que cauen
deixant les tiges nues.
|
Podeu veure l'estructura de la corol·la i el tub estaminal |
Flors solitàries,
a l’axil·la d’una bràctea amb forma de fulla. Flors papilionàcies amb calze
campanulat, bilabiat amb el llavi superior bipartit i el inferior amb tres
dents. Corol·la de color groc intens amb estendard ovat i amb un entrant poc
profund a l’àpex (emarginat), ales de la mateixa mida que l’estendard. Quatre
estams curts i sis llargs format un tub estaminal. Ovarisúper amb estil acabat
en estigma capitat. Floreix de març a juny.
|
Fruit en llegum |
Fruit en llegum
oblonga, aplanada, amb 1-4 llavors.
CURIOSITATS
BOTÀNIQUES: La forma de les flors
papilionades d’aquesta família és exclusiva i constant: flors zigomorfes,
pentàmeres, amb cinc sèpals soldats i cinc pètals lliures i desiguals, un
superior major que la resta anomenat estendard, perquè sembla una vela al vent;
dos pètals laterals, les ales; i dos inferiors soldats a mena de carena de
vaixell. Els estams tenen els filaments soldats formant un tubet per dins del
qual hi ha l’estil. El conjunt sembla una papallona en vol, raó per la qual la
família s’anomena papilionàcia.
|
Les flors surten a l’axil·la d’una bràctea amb forma de fulla |
USOS I PROPIETATS:
Per la seua resistència a la sequera i poca exigència edàfica s’empra en
restauracions ambientals en talussos secs i degradats. En jardineria xeròfita, de baix manteniment, ocupa les zones
seques i assolellades o en rocalles.
La resistència i flexibilitat de les tiges s’han aprofitat
per confeccionar graneres.
ETIMOLOGIA I
CURIOSITATS: El genèric Genista deriva del llatí “genista, -ae”, nom que rebien diverses
espècies del gènere. L’epítet específic valentina
fa referència a la província de València.
Genista valentina va ser publicada per Ernst Gottlieb von Steudel
(Steud.) en Nomenclator
Botanicus. Editio secunda 1(5–6): 671. 1840.
Família Leguminosae (Fabaceae, Papilionaceae)
Ginesta...fantástica la seva flor i el seu aroma.
ResponEliminaMolt interessant el teu comentari.
Salutacions.
esto es lo mas muchas gracias le he enviado esta web a todos mis compañeros para que busque informacion sobre nuestro trabajo de las flores
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaManel, i la G. hispanica?. No en tens informació? Gràcies.
ResponEliminaNo Vicenç, de l’argelagó no n’he trobat cap i no en tinc imatges ni informació. Salut
Elimina