NOMS: Timó blanc.
Timó mascle. Herba cuquera. Herbeta de mal de ventre. Timó amarg comú. Occità:
Poliòt. Castellà : Polio. Tomillo macho. Zamarrilla. Francès:
Germandrée à têtes
Flors en glomèruls terminals |
SINÒNIMS: Teucrium capitatum subsp. gracillimum
(Rouy) Berm Valdés; Teucrium majorana Pers.;
DISTRIBUCIÓ: Mediterrània. Aquesta varietat limitada al
sud del País Valencià, Múrcia i est d’Andalusia.
HÀBITAT: Rosmarinetalia. Brolles, timonedes,
clarianes de pinars secs, llocs nitrificats, sobre sòls pobres, margosos o
d’algeps. Fins els 500 metres d’altitud.
Mateta multicaule amb tiges gràcils |
FORMA VITAL: Camèfit: tipus biològic de les formes vitals de Raunkjaer que defineix
els vegetals amb les seues parts aèries persistents tot l'any però que tenen
les gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.
DESCRIPCIÓ: Mateta amb moltes tiges erectes,
lignificades, fines i cobertes de pèls
Fulles oposades, tomentoses i revolutes |
Fulles oposades,
sèssils, linears oblongues, amb el marge amb dents poc sortints i arrodonides
(crenat) i revolut, d’1-3 mm d’amplada.
Calze densament tomentós |
Flors en
glomèruls esfèrics, que no sobrepassen el centímetre de diàmetre, en grups
apicals; inflorescències laterals. Calze densament tomentós amb cinc dents.
Corol·la amb un llavi inferior, color púrpura tacat de groc a la gola, i quatre
pètals més petits, dos a cada lateral. Quatre estams. Ovari súper amb un estil
i estigma bífid.
Fruit en núcula |
Fruit en núcula
ovoide i reticulada de color bru.
CURIOSITATS
BOTÀNIQUES: Les flors del gènere Teucrium
tenen la corol·la formada per un sol llavi amb cinc lòbuls dels quals el
central és molt més gran que els altres i còncau.
USOS I PROPIETATS:
En medicina popular a les summitats florides li
s’adjudiquen propietats com aperitiu, tònic i digestiu, i com diürètic,
astringent i antidiarreic. Es pren en infusió o la planta fresca esmicolada i
macerada en vi negre.
Corol·la amb un sol llavi dividit en cinc lòbuls |
SABIES QUE... el
nom del gènere Teucrium deriva del grec “Teûkros, -ou,” que era Teucro, el fill de Telamó i germanastre
d’Àjax. Amb el nom de Teúkrion (que
va passar al llatí teucrion, -um) es
denominaven diverses plantes incloses actualment al gènere Teucrium.
L’epítet específic polium
deriva de "Polión" una
planta esmentada per Auli Corneli Cels, autor de vuit llibres sobre medicina a
l’època de Tiberi, tot i que molts autors sostenen que no era metge sinó un
autor literari que va seleccionar amb bon criteri els materials sobre els que escrivia.
La varietat rep el nom de gracillimum és un superlatiu que ve del llatí “gracilis” que significa subtil, fi, menut, en referència a les
fines i subtils tiges que sostenen els glomèruls.
El nom específic del sinònim capitatum deriva de "cáput,
cápitis", que significa cap, del cap, cabut o de cap gran, per els
glomèruls florals que semblen cabets a sobre de les tiges.
Família Labiatae (Lamiaceae)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada