Carduus pycnocephalus L.

NOMS: Cardot gallofer. Card. Card d’ase. Cardot pinocèfal. Castellà: Cardo. Cardo borriquero. Italià: Cardo saettone. Francès: Chardon à têtes denses. Chardon à capitules serrés. Anglès: Italian plumeless Thistle. Plymouth Thistle. Alemany: Knäuelköpfige Distel. Dichtköpfige Distel.

Capítols solitaris (o 2-3) sèssils o amb curt peduncle

SINÒNIMS: Carduus parviflorus [Buch]

Final del formulario

Principio del formulario

Final del formulario

Principio del formulario

Final del formulario

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània

HÀBITAT: Hordeion leporini. Vores de camins secs i assolellats. Ruderal, nitròfil. Fins els 1000 metres d’altitud

Tiges erectes i alades amb espines

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals. Més rarament Hemicriptòfit, és a dir, que en l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen mentre que les seves parts aèries es dessequen i desapareixen.

DESCRIPCIÓ:  Card amb tiges erectes que poden superar els 80 cm d’alçada, amb estretes ales cobertes d’espines que corren les tiges de dalt a baix amb interrupcions. Tota la planta amb indument araneós.

Fulles amb pèls araneosos

Fulles bassals espinoses, amb 2-5 parells de lòbuls, amb pèls, per l’anvers i pel revers, llargs i fins, més o menys entrecreuats com a teranyines i pecíol alat. Les caulinars són sèssils, sense divisions i més petites quan més amunt.

Flors tubulars en capítols

Flors en capítols solitaris o 2-3, subsèssils, o amb el peduncle no alat, de flors en tub purpurines envoltades per bràctees espinoses ovat-lanceolades amb el marge escariós i densament araneós. Calze reduït a una corona d’esquames. Corol·la en tub acabat en cinc lòbuls. Cinc estams. Gineceu amb ovari ínfer, i un sol estil acabat en estigma bífid.

Alguns capítols sobre un peduncle molt prim de més de 3 cm, el que serveix per diferenciar-lo d’espècies semblants com Carduus tenuiflorus que viu als mateixos hàbitats però amb capítols sèssils agrupats a l’àpex de les tiges. Floreix de març a juny.

Fruit en aqueni amb papus

Fruit en aqueni color marró clar, amb papus barbat

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: El que s’anomena indument depèn de la forma i l’abundància dels pèls. Si són curts i suaus és pubescent; si són mols i pròxims, com en el vellut, es diu que és pelut; si són fins i brillants, sedós; quan són rectes i rígids, hirsut; i si punxen híspid; si està cobert de pèls ramificats i entrecreuats, tomentós; i si presenta pèls llargs i fins, més o menys entrecreuats com a teranyines, com en aquest cas, es diu que és araneós.

Fulles caulinars decurrents i espinoses

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS:  Carduus  deriva de la paraula sànscrita "kar" que significa ser dur, i del grec "árdis" que significa punxant (la punta del dard), que punxa, en referència a les punxes dures que protegeixen la planta.

L’epítet específic pycnocephalus ve del grec "pyknós" que vol dir dens, i de “κεφαλή kephalé” que significa cap: amb cap dens, per la densitat de la inflorescència.   

És considerada una mala herba en Austràlia, Nova Zelanda, Sud-àfrica, Amèrica del Sud i Amèrica del Nord, especialment en Califòrnia, on forma part de la llista de maleses del Dep. d’Agricultura.

Carduus pycnocephalus va ser descrit per Carles Linné i publicat en Species Plantarum, Editio Secunda 2: 1151. 1763.

Família Compositae (Asteraceae)