Galium valentinum Lange

NOMS: Qualladora. Qualla-llets. Espunyidella. Castellà : Cuajaleches. 

Inflorescències en cimes umbel·lades multiflores

SINÒNIMS: Galium mariolense RouyPrincipio del formulario

Final del formulario

Principio del formulario

Final del formulario

Principio del formulario

Final del formulario

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània occidental. Endemisme Ibero-levantí

HÀBITAT: Rosmarino-Ericion. Matollars assolellats en sòls calcaris i margosos. Fins els 1100 metres d’altitud.

Tiges gràcils un poc lignificades a la base

FORMA VITAL: Hemicriptòfit:  Del grec antic “hémi” mig, “cryptos”  amagat, i “phuton”  planta ; en la classificació de les Forma vital de Raunkjaer són les plantes que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que, en l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen, mentre que les seves parts aèries es dessequen i desapareixen fins que tornen a brotar amb l’estació favorable.

DESCRIPCIÓ:  Herba de tiges de fins 30 cm, gràcils però lleugerament lignificades a la part inferior, decumbents, poc ramificades, anguloses i aspres al tacte.

Fulles verticil·lades

Fulles en verticils de 5-7 fulles estretament lanceolades, glabres, amb un nervi principal i àpex hialí.

Corol·la amb quatre lòbuls groguencs

Flors agrupades en inflorescències amb cimes umbel·lades multiflores laxes amb bràctees foliàcies verticil·lades. Flors tetràmeres amb curt pedicel; corol·la rotàcia, glabra, groguenca, amb lòbuls aguts. Quatre estams amb antera groga. Ovari amb estil acabat en estigmes globosos. Floreix en abril, maig i juny.

Fruit en forma de ronyó glabre

Fruit reniforme, brillant i papil·lós

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Un verticil és un conjunt de fulles o d’òrgans que naixen al mateix nivell en una tija o eix, car quan surten més de dues fulles al mateix nivell de la tija o eix, del mateix nus, diguem que són fulles verticil·lades.

USOS I PROPIETATS: Com els seus noms populars indiquen, s’empra per quallar la llet per elaborar formatge.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Galium deriva del grec “gála” que significa llet, perquè alguna espècie d’aquest gènere s’emprava per quallar la llet, segurament Galium verum, però G. valentinum també té aquesta propietat, com indiquen alguns noms comuns.

El nom específic valentinum fa referència al lloc geogràfic de procedència i d’on és endèmica: el País Valencià.

El seu caràcter estolonífer contribueix al èxit de la seua propagació en medis alterats o cremats, raó per la qual, a pesar de tindre un territori reduït i sotmès a continus incendis forestals, és una espècie que no està en perill.

Família Rubiaceae

Silene secundiflora Otth

NOMS: Molinets. Silene glauca. Castellà: Colleja.

Inflorescència en monocasi

SINÒNIMS: Silene glauca Lag.; Silene ambigua Cambess.; Silene setabensis Dufour;  Principio del formulario

Final del formulario

Principio del formulario

Final del formulario

Principio del formulario

Final del formulario

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània occidental

HÀBITAT: Thero-Brachypodion. Erms i pradells xeròfits anuals de sòls rocosos poc profunds i eutròfics de composició calcària. Fins els 500 metres d’altitud

Herba de tiges ascendents

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ:  Herba ascendent, ramificada i pubescent, de fins 40 cm d’alçada

Fulles oposades finament pubescents

Fulles oposades, mucronades, finament pubescents, les inferiors amb llarg pecíol i espatulades; les superiors de espatulades a linears.

Pètals bilobats i lígula corol·lina

Flors en inflorescències en monocasi de fins 10 flors. Calze, amb dents triangulars, creuat de dalt a baix per línies fosques, amb curt pèls suaus, que s’infla en la part superior després de la floració, mentre la base queda estreta. Corol·la amb pètals bilobats de color rosa i lígula corol·lina bipartida. Floreix de març fins a juny.

Fruit en càpsula

Fruit en càpsula subglobosa

CURIOSITATS BOTÀNIQUES:De vegades els pètals lliures s’estreteixen a la base format la ungla separada del limbe que és la part més ampla. Els pètals així es dobleguen formant un angle molt obert, de 90⁰ o més. En algunes espècies, com les Silene, apareix, al punt on es doblega el pètal, un apèndix laminar anomenat lígula corol·lina.  

El calze s'unfla en la part superior després de la floració

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Segons la “Flora ibérica” s’hi desconeix l’etimologia del genèric Silene, tot i que el nom l’utilitza Lobelius qui l’atribueix a Teofrast. Altres autors, però, aventuren que Silene podria derivar del grec “Silenos”, que era el company ebri de Baco i que tenia el ventre molt unflat, com el calze de moltes espècies d’aquest gènere.

El nom específic secundiflora deriva del llatí “secundus” que significa segon, que ve després, i de “flos, floris” que significa flor, segurament perquè les flors van obrint-se una després de l’altra.

Família Caryophyllaceae

Euphorbia characias L. subsp. characias

NOMS: Bambollera. Lletera visquera. Bofeguera. Occità: Jinuscla, Lachusclo, Lanjoscla, Lantrèsa. Castellà: Tártago de valencia . Croca. Hierba topera. Lechetrezna macho. Èuscara: Esne-belarra. Portuguès: Maleiteira maior. Titímalo maior. Trovisco. Italià: Euforbia cespugliosa. Francès: Euphorbe des garrigues. Euphorbe characias. Anglès: Mediterranean Spurge. Alemany: Characias-Wolfsmilch. Palisaden-Wolfsmilch. Grec: Ευφορβία η χαρακίας. Φλόμος. Γαλατσίδα.

Ciatis amb les fulles bracteals soldades

SINÒNIMS: Tithymalus characias (L.) Hill; Euphorbia cuatrecasasii Pau;  Principio del formulario

Final del formulario

Principio del formulario

Final del formulario

Principio del formulario

Final del formulario

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània occidental

HÀBITAT: Quercetum rotundifoliae. Rhamno-Quercion. Coscollars, carrascars, clarianes de pinars, de sòl preferentment calcícola. Fins els 1500 metres d’altitud

Planta amb tiges erectes de fins un metre d'alçada

FORMA VITAL: Nanofaneròfit: en les formes vitals de Raunkjaer, les plantes amb els meristemes perdurables per damunt de 40 cm i per baix dels dos metres d’altura.

DESCRIPCIÓ:  Planta perenne, que pot arribar al metre d’alçada, de vàries tiges (pluricaule) rosades, erectes i subllenyoses a la base, gruixudes i sense fulles a la part inferior, on es poden veure les cicatrius foliars. És fàcil de reconèixer per l’olor fètida i pel color marró fosc de les glàndules, ja que la resta de lletereses grans les tenen de color groc verdós.

Fulles repartides en espiral al llarg de la tija

Fulles esparses, disposades en espiral, linear-oblanceolades atenuades al pecíol que no es veu, gruixudes i glauques, de color verd blavós. Les fulles estan situades a la part superior de la planta, doncs a la part inferior només hi ha la cicatriu que deixen al caure.

Flors masculines envoltades pels nectaris obcurs característics de l'espècie

Ciatis en umbel·la terminal d’11-21 radis, acompanyada de nombrosos radis axil·lars. Fulles bracteals ovades i soldades. Nectaris de color entre rogenc obscur i negre amb dos petits apèndix. Floreix de febrer a juliol.

Fruit en càpsulacoberta de pèls

Fruit en càpsula llisa i pilosa amb tres llavors.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Una característica distintiva d’aquesta lletera són els nectaris de color fosc. Els nectaris són els òrgans que produeixen un líquid ric en sucres, el nèctar, que serveix per atreure els animals, en aquest cas insectes, que se'n nodreixen i que ajudaran a la pol·linització.

USOS I PROPIETATS: El nom de lletera “visquera” és perquè amb el seu làtex es feia un visc per caçar tords i pardalets.

En medicina popular s’ha emprat com porgant, i també en veterinària. El làtex vulnerant s’usa per eliminar berrugues. Cal tindre en compte, però, que el làtex és tòxic, irritant per contacte amb la pell i, per via oral, provoca irritació gàstrica i gastroenteritis.

Actualment s’utilitza en jardineria, especialment en jardins xeròfits amb baix manteniment, doncs és capaç de resistir grans períodes de sequera.

Ciatis amb flors masculines i femenines (a sota)

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS:  Euphorbia  ve del grec "eu ἐῧ" que significa bo, i "pherbo" que significa menjar: ben alimentat. Segons Dioscòrides i Plini deriva d’Euforbo, el metge del rei Juba II de Mauritània que va descobrir les virtuts d’aquesta planta, i segons Galé es refereix al troià Eúphorbos. El grec “euphórbion, -ou,” era el nom que rebia una lletera cactiforme de les muntanyes de Mauritània. L’epítet específic characias deriva del grec “charaxias”, una eufòrbia citada per Dioscòrides.

Diu el Dioscòrides que, mentre s’arreplegava el làtex de l’Eupforbia characias, es recomanava no tindre el vent de cara, ni tocar amb les mans els ulls i, fins i tot, untar-se la cara i el coll amb oli barrejat amb vi, per evitar irritacions.

En canvi a l’Orient Mitjà es creu que la planta protegeix i purifica, raó per la qual després d’un naixement es porta una rama de bambollera a la casa per purificar i protegir al nadó.

Família Euphorbiaceae

Carex humilis Leysser

NOMS: Càrex humil. Jonça de mont fina. Castellà: Espadera. Francès: Laîche basse. Italià: Carice minore. Anglès: Dwarf Sedge. Alemany: Erd-Segge. Niedrige Segge. Neerlandès: Aardzegge.

Flors en espigues unisexuals, masculines les superiors i femenines a baix

DISTRIBUCIÓ:  Pluriregional

HÀBITAT: Aphyllantion. Prats secs, llocs rocosos preferentment calcaris, entre els 300 i els 1800 metres d’altitud.

Herba cespitosa d'un pam d'alçada

FORMA VITAL: Hemicriptòfit:  Del grec antic “hémi” mig, “cryptos”  amagat, i “phuton”  planta ; en la classificació de les Forma vital de Raunkjaer són aquelles plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seves parts aèries es dessequen i desapareixen.

DESCRIPCIÓ:  Petita herba de fins un pam d’alçada, densament cespitosa, amb moltes tiges primes que tenen tres angles aguts (trígones) i la beina bassal de color rogenc.

Fulles més llargues que les tiges floríferes

Fulles més llargues que les tiges i fins 1,5 mm d’amplada, fines i arquejades a l’àpex, de color verd i el marge escabrós.

Flors masculines nombroses, amb tres estams allargats

Flors en espigues unisexuals sobre la mateixa tija florífera. Una espiga masculina a dalt i de dues a quatre femenines a sota. L’espiga masculina porta diverses espiguetes uniflores, mentre que les femenines tenen només 2-3 espiguetes uniflores. Les glumes femenines són obovades i de colors vermellós. Flors masculines amb tres estams. Flors femenines tancades en una espècie d’urna de entre 2,5-3,5 mm, pubescents; l’estil està dividit en tres estigmes que surten pel forat del utricle.  Floreix des de febrer fins a juny.

Fruit en núcula trígona

Fruit és un fruit sec indehiscent (núcula) amb tres angles aguts (trigon)

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les gramínies ocupen, aproximadament, el 20% de la superfície verda del planeta. És un dels grups de plantes amb més èxit, ja que s’estenen des de les terres polars i els cims de les altes muntanyes fins a la vora del mar, i tenen la capacitat de poblar tota mena d’ambients, llevat del medi aquàtic. També hi és per als humans, i amb criteris econòmics, la més important de totes les famílies de plantes superiors.

Tan sols 2-3 espiguetes de flors femenines

USOS I PROPIETATS: Al Caucas sovint constitueix la base del farratge a les pastures seques. És un bon menjar pel bestiar, especialment ovelles i cavalls. Ofereix bona resistència al trepig i rebrota aviat després del pasturatge.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS:  Carex està relacionat amb el grec “charaktós, -é, -ón” que significa dentat, serrat, etc.; amb el grec “kárcharos, -on” que significa agut, tallant, aspre, etc.; i amb el grec “keíro” que significa esquilar, tallar, rapar, etc. totes les veus fan referència al marge tallant de les fulles de moltes espècies del gènere.

El nom específic humilis deriva del llatí “humus” que significa terra, arran de terra, modest.

Família Cyperaceae