NOMS: Alacranera.
Banya de cabra. Herba de l'amor. Herba d'escorpí. Herba enamorada. Peu de
pardal. Occità: Amarun, Captòrta, Èrba ruca. Castellà : Alacranera. Hierba
del alacrán. Hierba del amor. Hierba del escorpión. Èuscara: Ogiminduri. Arminyuri. Portuguès: Pascoinhas. Italià:
Cornetta coda-di-scorpione.
Pié-di-corvo. Francès: Coronille queue-de-scorpion. Anglès: Yellow Crownvetch. Annual
Scorpion-vetch. Alemany: Skorpionskraut.
Skorpionswicke.
Inflorescències en umbel·la amb 2-5 flors |
SINÒNIMS: Arthrolobium
scorpioides (L.) DC.; Ornithopus
scorpioides L.;
DISTRIBUCIÓ: Mediterrània
HÀBITAT: Secalion cerealis. Comunitats
terofítiques de camps, vores de camins, llocs secs i oberts com les clarianes
dels coscollars. Preferentment en substrats calcaris. Fins els 1400 metres
d’altitud.
Herba amb tiges postrades |
FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes
vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en
l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les
llavors. Inclou les plantes anuals.
DESCRIPCIÓ: Herba petita de fins 40 cm, anual, ramificada
des de la base amb tiges postrades en terra, de color verd glauc i sense pèls
(glabra)
Un folíol central gran i dos laterals molt més petits |
Fulles carnoses característiques
amb un folíol terminal ovalat molt més gran que els altres que semblen
estípules reniformes.
Flors petites, papilionades de color groc fort |
Flors en
inflorescències umbel·liformes, pedunculades, amb 2-5 flors papilionades de
color groc fort. Calze bilabiat i dentat, amb el llevi superior més llarg que
l’inferior. Corol·la amb l’estendard amb venes roges i emarginat i la carena
corbada quasi en angle recte. Floreix a finals de l’hivern i la primavera.
Els fruits semblen una cua d'alacrà |
Fruit inconfusible,
és una beina pèndula, llarga, prima i corbada, tot recordant la cua de
l’escorpí, amb segments transversals ben marcats.
CURIOSITATS
BOTÀNIQUES: Un loment és un fruit sec que no s’obri espontàniament (indehiscent)
molt semblant a la síliqua o a una llegum, però articulat i sovint fragmentable,
com una pastilla de xocolata. Cada segment porta una llavor
Peduncle de la umbel·la menor que la fulla axil·lant |
USOS I PROPIETATS:
Conté un glucòsid tòxic, la coronilina, d’efectes semblants als dels digitals, que
actua directament sobre el cor amb efectes que encara no estan ben estudiats,
el que aconsella no utilitzar-la sense supervisió mèdica.
De les fulles s’obté, per fermentació, un colorant blau.
ETIMOLOGIA I
CURIOSITATS: El nom del gènere Coronilla el va prendre Lobelius de
l’espanyol (diminutiu de corona) en al·lusió a la forma de la inflorescència.
Tournefort el va establir com gènere i Linné el va revalidar.
L’epítet específic scorpioides
deriva del grec "skorpíos"
que significa escorpí i de “εἷδος eidos”,
que significa semblança, pel paregut del fruit amb la cua de l’escorpí.
Família Leguminosae (Fabaceae, Papilionaceae)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada