NOMS: Bambollera.
Lletera visquera. Bofeguera. Occità: Jinuscla, Lachusclo, Lanjoscla,
Lantrèsa. Castellà: Tártago de
valencia . Croca. Hierba topera. Lechetrezna
macho. Èuscara: Esne-belarra. Portuguès: Maleiteira maior. Titímalo
maior. Trovisco. Italià: Euforbia
cespugliosa. Francès: Euphorbe des
garrigues. Euphorbe characias. Anglès: Mediterranean
Spurge. Alemany: Characias-Wolfsmilch.
Palisaden-Wolfsmilch. Grec: Ευφορβία
η χαρακίας. Φλόμος. Γαλατσίδα.
 |
| Ciatis amb les fulles bracteals soldades |
SINÒNIMS: Tithymalus
characias (L.) Hill; Euphorbia cuatrecasasii Pau;
DISTRIBUCIÓ: Mediterrània occidental
HÀBITAT: Quercetum rotundifoliae. Rhamno-Quercion. Coscollars, carrascars, clarianes de pinars, de sòl preferentment
calcícola. Fins els 1500 metres d’altitud
 |
| Planta amb tiges erectes de fins un metre d'alçada |
FORMA VITAL: Nanofaneròfit: en les formes vitals de
Raunkjaer, les plantes amb els meristemes perdurables per damunt de 40 cm i per baix
dels dos metres d’altura.
DESCRIPCIÓ: Planta perenne, que pot arribar al metre
d’alçada, de vàries tiges (pluricaule) rosades, erectes i subllenyoses a la
base, gruixudes i sense fulles a la part inferior, on es poden veure les
cicatrius foliars. És fàcil de reconèixer per l’olor fètida i pel color marró
fosc de les glàndules, ja que la resta de lletereses grans les tenen de color
groc verdós.
 |
| Fulles repartides en espiral al llarg de la tija |
Fulles esparses,
disposades en espiral, linear-oblanceolades atenuades al pecíol que no es veu,
gruixudes i glauques, de color verd blavós. Les fulles estan situades a la part
superior de la planta, doncs a la part inferior només hi ha la cicatriu que
deixen al caure.
 |
| Flors masculines envoltades pels nectaris obcurs característics de l'espècie |
Ciatis en
umbel·la terminal d’11-21 radis, acompanyada de nombrosos radis axil·lars.
Fulles bracteals ovades i soldades. Nectaris de color entre rogenc obscur i
negre amb dos petits apèndix. Floreix de febrer a juliol.
 |
| Fruit en càpsulacoberta de pèls |
Fruit en càpsula
llisa i pilosa amb tres llavors.
CURIOSITATS
BOTÀNIQUES: Una característica distintiva d’aquesta lletera són els nectaris de color fosc. Els nectaris són
els òrgans que produeixen un líquid ric en sucres, el nèctar, que serveix per
atreure els animals, en aquest cas insectes, que se'n nodreixen i que ajudaran
a la pol·linització.
USOS I PROPIETATS:
El nom de lletera “visquera” és perquè amb el seu làtex es feia un visc per
caçar tords i pardalets.
En medicina popular s’ha emprat com porgant, i també en veterinària. El làtex vulnerant s’usa per eliminar berrugues. Cal tindre en compte, però, que el làtex és tòxic, irritant per contacte amb la pell i, per via oral, provoca irritació gàstrica i gastroenteritis.
Actualment s’utilitza en jardineria, especialment en jardins xeròfits amb baix manteniment, doncs és capaç de resistir grans períodes de sequera.
 |
| Ciatis amb flors masculines i femenines (a sota) |
ETIMOLOGIA I
CURIOSITATS: Euphorbia ve
del grec "eu ἐῧ" que
significa bo, i "pherbo"
que significa menjar: ben alimentat. Segons Dioscòrides i Plini deriva
d’Euforbo, el metge del rei Juba II de Mauritània que va descobrir les virtuts
d’aquesta planta, i segons Galé es refereix al troià Eúphorbos. El grec “euphórbion, -ou,” era el nom que rebia
una lletera cactiforme de les muntanyes de Mauritània. L’epítet específic characias
deriva del grec “charaxias”, una
eufòrbia citada per Dioscòrides.
Diu el Dioscòrides que, mentre s’arreplegava el làtex de l’Eupforbia characias, es recomanava no tindre el vent de cara, ni tocar amb les mans els ulls i, fins i tot, untar-se la cara i el coll amb oli barrejat amb vi, per evitar irritacions.
En canvi a l’Orient Mitjà es creu que la planta protegeix i purifica, raó per la qual després d’un naixement es porta una rama de bambollera a la casa per purificar i protegir al nadó.
Família Euphorbiaceae
Aquesta la vaig trobar jo no fa gaire.
ResponEliminaUnes fotos molt maques, sobretot on es veu el fruit en càpsula, quina toma més bona has fet Manel!
Una abraçada.