NOMS: Qualladora. Qualla-llets. Espunyidella.
Castellà : Cuajaleches.
 |
| Inflorescències en cimes umbel·lades multiflores |
SINÒNIMS: Galium
mariolense Rouy
DISTRIBUCIÓ:
Mediterrània occidental. Endemisme Ibero-levantí
HÀBITAT: Rosmarino-Ericion. Matollars
assolellats en sòls calcaris i margosos. Fins els 1100 metres d’altitud.
 |
| Tiges gràcils un poc lignificades a la base |
FORMA VITAL: Hemicriptòfit: Del grec antic “hémi” mig, “cryptos”
amagat, i “phuton” planta ; en la classificació de
les Forma vital de Raunkjaer són les plantes que han optat per una estratègia
ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de
manera que, en l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen,
mentre que les seves parts aèries es dessequen i desapareixen fins que tornen a
brotar amb l’estació favorable.
DESCRIPCIÓ: Herba de tiges de fins 30 cm, gràcils però lleugerament
lignificades a la part inferior, decumbents, poc ramificades, anguloses i
aspres al tacte.
 |
| Fulles verticil·lades |
Fulles en verticils de 5-7 fulles estretament
lanceolades, glabres, amb un nervi principal i àpex hialí.
 |
| Corol·la amb quatre lòbuls groguencs |
Flors agrupades
en inflorescències amb cimes umbel·lades multiflores laxes amb bràctees
foliàcies verticil·lades. Flors tetràmeres amb curt pedicel; corol·la rotàcia,
glabra, groguenca, amb lòbuls aguts. Quatre estams amb antera groga. Ovari amb
estil acabat en estigmes globosos. Floreix en abril, maig i juny.
 |
| Fruit en forma de ronyó glabre |
Fruit reniforme, brillant
i papil·lós
CURIOSITATS
BOTÀNIQUES: Un verticil és un
conjunt de fulles o d’òrgans que naixen al mateix nivell en una tija o eix, car
quan surten més de dues fulles al mateix nivell de la tija o eix, del mateix
nus, diguem que són fulles verticil·lades.
USOS I PROPIETATS:
Com els seus noms populars indiquen, s’empra per quallar la llet per elaborar
formatge.
ETIMOLOGIA I
CURIOSITATS: Galium deriva del
grec “gála” que significa llet,
perquè alguna espècie d’aquest gènere s’emprava per quallar la llet, segurament
Galium verum, però G. valentinum també té aquesta
propietat, com indiquen alguns noms comuns.
El nom específic valentinum fa referència al lloc geogràfic de procedència i d’on és endèmica: el País Valencià.
El seu caràcter estolonífer contribueix al èxit de la seua propagació en medis alterats o cremats, raó per la qual, a pesar de tindre un territori reduït i sotmès a continus incendis forestals, és una espècie que no està en perill.
Família Rubiaceae
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada