NOMS: Agulles.
Agulles de pastor. Agullots. Filabarba. Forquilles. Pinta de Venus. Occità:
Aguïo-de-pastre. Castellà : Peine de pastor. Peine de Venus. Èuscara: Ciconia mansa. Portuguès: Agulha-de-pastor. Garfinhos.
Italià: Acicula comune. Pettine di
Venere. Francès: Scandix
peigne-de-Vénus. Anglès: Shepherd's
Needle. Alemany: Echter Venuskamm.
Nabelkerbel. Neerlandès: Naaldekervel. Grec: Σκαντζίκη. Πήρουνον.
Flors en umbel·la |
DISTRIBUCIÓ: Pluriregional
HÀBITAT: Ruderali-Secalietea. Secalietalia. Camps de cultiu, guarets,
marges, herbassars. Fins els 1300 metres d’altitud.
Herba petita molt ramificada des de la base |
FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta
capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en
l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.
DESCRIPCIÓ: Herba
petita, de fins 40 cm d’alçada, ramificada des de la base, amb tiges amb pèls
fins
Fulles molt dividides en lòbuls linears |
Fulles molt
dividides, 3-4 pinnatisectes, amb divisions linears o lanceolades amb marge
raspós (escàbrid). El pecíol embeina la tija.
Flors amb pètals desiguals |
Flors en umbel·la
de bractèoles persistents i poques flors, les externes amb els pètals majors
que les internes, totes amb el pètals blancs i desiguals. Cinc estams. Gineceu amb
ovari ínfer i estilopodi purpuri. Floreix
a la primavera.
Fruit en esquizocarp de fins 8 cm |
Fruit en esquizocarp en forma
d’un llarg bec (2-8 cm) reunits en grups i erectes. Pic 5-7 vegades la longitud
de la part seminífera que és estriada.
CURIOSITATS
BOTÀNIQUES: És característic de la família de les umbel·líferes tindre les
flors petites, poc aparents elles soles, que formen però inflorescències molt
vistoses disposant moltes floretes juntes a l’àpex dels radis de la umbel·la.
També és característic el dit estilopodi,
un disc formador de nèctar, per sobre de l’ovari, d’on surten un parell
d’estils.
USOS I PROPIETATS:
És una planta comestible que alleugera la sensació de set, amb propietats
diürètiques i vulneràries. També s’ha emprat per tenyir de groc gràcies als
seus tanins.
ETIMOLOGIA I
CURIOSITATS: Scandix deriva del grec "Σκανδιξ, skándix", que
significa agulla, i fou el nom utilitzat per Dioscòrides per parlar de certes
umbel·líferes com el cerfull.
El nom de l’espècie, pecten-veneris,
significa pinta de Venus, la deessa de l’amor, per la forma d’agulla dels fruits erectes que
semblen una pinta.
Família Umbelliferae (Apiaceae)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada