Scandix pecten-veneris L.

NOMS: Agulles. Agulles de pastor. Agullots. Filabarba. Forquilles. Pinta de Venus. Occità: Aguïo-de-pastre. Castellà : Peine de pastor. Peine de Venus. Èuscara: Ciconia mansa. Portuguès: Agulha-de-pastor. Garfinhos. Italià: Acicula comune. Pettine di Venere. Francès: Scandix peigne-de-Vénus. Anglès: Shepherd's Needle. Alemany: Echter Venuskamm. Nabelkerbel. Neerlandès: Naaldekervel. Grec: Σκαντζίκη. Πήρουνον.

Flors en umbel·la

DISTRIBUCIÓ:  Pluriregional

HÀBITAT: Ruderali-Secalietea. Secalietalia. Camps de cultiu, guarets, marges, herbassars. Fins els 1300 metres d’altitud.

Herba petita molt ramificada des de la base

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Herba petita, de fins 40 cm d’alçada, ramificada des de la base, amb tiges amb pèls fins

Fulles molt dividides en lòbuls linears

Fulles molt dividides, 3-4 pinnatisectes, amb divisions linears o lanceolades amb marge raspós (escàbrid). El pecíol embeina la tija.

Flors amb pètals desiguals

Flors en umbel·la de bractèoles persistents i poques flors, les externes amb els pètals majors que les internes, totes amb el pètals blancs i desiguals. Cinc estams. Gineceu amb ovari ínfer i estilopodi purpuri. Floreix a la primavera.

Fruit en esquizocarp de fins 8 cm

Fruit en esquizocarp en forma d’un llarg bec (2-8 cm) reunits en grups i erectes. Pic 5-7 vegades la longitud de la part seminífera que és estriada.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: És característic de la família de les umbel·líferes tindre les flors petites, poc aparents elles soles, que formen però inflorescències molt vistoses disposant moltes floretes juntes a l’àpex dels radis de la umbel·la. També és característic el dit estilopodi, un disc formador de nèctar, per sobre de l’ovari, d’on surten un parell d’estils.

USOS I PROPIETATS: És una planta comestible que alleugera la sensació de set, amb propietats diürètiques i vulneràries. També s’ha emprat per tenyir de groc gràcies als seus tanins.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS:  Scandix deriva del grec "Σκανδιξ, skándix", que significa agulla, i fou el nom utilitzat per Dioscòrides per parlar de certes umbel·líferes com el cerfull.

El nom de l’espècie, pecten-veneris, significa pinta de Venus, la deessa de l’amor,  per la forma d’agulla dels fruits erectes que semblen una pinta. 

Família Umbelliferae (Apiaceae)