NOMS: Molinets.
Silene glauca. Castellà: Colleja.
 |
| Inflorescència en monocasi |
SINÒNIMS: Silene glauca Lag.; Silene ambigua Cambess.; Silene setabensis Dufour;
DISTRIBUCIÓ: Mediterrània occidental
HÀBITAT: Thero-Brachypodion. Erms i pradells xeròfits anuals de sòls rocosos poc profunds i eutròfics
de composició calcària. Fins els 500 metres d’altitud
 |
| Herba de tiges ascendents |
FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes
vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en
l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les
llavors. Inclou les plantes anuals.
DESCRIPCIÓ: Herba ascendent, ramificada i pubescent, de
fins 40 cm d’alçada
 |
| Fulles oposades finament pubescents |
Fulles oposades,
mucronades, finament pubescents, les inferiors amb llarg pecíol i espatulades;
les superiors de espatulades a linears.
 |
| Pètals bilobats i lígula corol·lina |
Flors en
inflorescències en monocasi de fins 10 flors. Calze, amb dents triangulars, creuat
de dalt a baix per línies fosques, amb curt pèls suaus, que s’infla en la part
superior després de la floració, mentre la base queda estreta. Corol·la amb
pètals bilobats de color rosa i lígula corol·lina bipartida. Floreix de març
fins a juny.
 |
| Fruit en càpsula |
Fruit en càpsula
subglobosa
CURIOSITATS
BOTÀNIQUES:De vegades els pètals lliures s’estreteixen a la base format la
ungla separada del limbe que és la part més ampla. Els pètals així es dobleguen
formant un angle molt obert, de 900 o més. En algunes espècies, com
les Silene, apareix, al punt on es
doblega el pètal, un apèndix laminar anomenat lígula corol·lina.
 |
| El calze s'unfla en la part superior després de la floració |
ETIMOLOGIA I
CURIOSITATS: Segons la “Flora ibérica” s’hi desconeix l’etimologia del
genèric Silene, tot i que el nom
l’utilitza Lobelius qui l’atribueix a Teofrast. Altres autors, però, aventuren
que Silene podria derivar del grec “Silenos”,
que era el company ebri de Baco i que tenia el ventre molt unflat, com el calze
de moltes espècies d’aquest gènere.
El nom específic secundiflora deriva del llatí “secundus” que significa segon, que ve després, i de “flos, floris” que significa flor, segurament perquè les flors van obrint-se una després de l’altra.
Família Caryophyllaceae
Hola Manel, tens un premi pel teu blog al meu Botànic, vine a recollir-ho :
ResponEliminaPremio Best Blog
Petonets!