NOMS: Gòdua. Esporgallop. Argelaga vera. Granera
de pastor. Castellà: Hiniesta borde. Escobón.
Flors en raïms allargats |
SINÒNIMS: Genista patens DC.; Cytisus
heterochrous Webb ex Colmeiro; Cytisus
patens Willk.
DISTRIBUCIÓ: Mediterrània ibèrica
HÀBITAT: Quercion
pubescenti-petraeae. Coscollars, boscs perennifolis o mixtos,
sobre sòls calcaris un poc humits. Des dels 100 fins als 1500 metres d’altitud.
Arbust de fins 3 metres d'açada |
FORMA VITAL: Nanofaneròfit: en les formes vitals de
Raunkjaer, les plantes amb els meristemes perdurables per damunt de 40 cm i per baix
dels dos metres d’altura.
DESCRIPCIÓ: Arbust que pot fer-se un petit arbret de fins
3 (4) metres d’alçada, amb branques alternes de color verd brillant.
Fulles trifoliades |
Fulles alternes amb
llarg pecíol que sostenen tres folíols obovats i mucronats, sense pèls i
grisosos pel revers. El folíol central és molt més gran que els laterals.
Flor papilionada amb l'estendard gran |
Flors agrupades
en raïms allargats de2-6 flors grogues amb estendard sedós. Calze bilabiat amb
cinc dents triangulars. Corol·la papilionada amb estendard gran, orbicular, amb
pèl molt fi al dors. Androceu amb cinc estams llargs i cinc de curts. Ovari amb
estil corbat a l’àpex amb estigma ovoide. Floreix a l’abril, maig i juny.
Fruits en llegum |
Fruit en llegum
sense pèls, obovats, de fins 2 cm de llargària.
CURIOSITATS
BOTÀNIQUES: El llegum és el
tipus de fruit característic de la família de les lleguminoses (fabàcies). És
dehiscent, és a dir, que s’obri espontàniament per tal puga sortir la
llavor. Les formes són variades i
característiques de cada espècie però sempre s’obrin per la sutura ventral i
pel nervi mitjà del carpel.
USOS I PROPIETATS:
Tal i com indiquen alguns noms populars, s’ha emprat per fabricar graneres i
també s’ha fet servir com combustible. Altra aplicació més actual és la
utilització en jardineria com una planta ornamental.
Dors de l'estendard amb pèls fins |
ETIMOLOGIA I
CURIOSITATS: Teline és un altre nom, derivat del grec "τηλινοσ telinos" que el Pseudo Dioscòrides dona al kýtisos (gènere Cytisus de Linné.)
El nom específic patens
deriva de "pateo" que
significa ser visible, evident, clar, cosa que no es correspon amb aquesta
espècie però hem de tindre en compte que el nom el va posar Linné des de
Suècia.
És un endemisme ibèric que habita des dels Pirineus fins la
Serra de Cazorla. Espècie inclosa a la “Lista
roja de la flora vascular de Andalucia” publicada a l’any 2000.
Família Leguminosae (Fabaceae, Papilionaceae)
Aixó de que sigui a la "llista vermella" es una llastima, hauriem de tenir molta més cura amb la flora tan i com fan amb la fauna.
ResponEliminaUn petonet.
Malauradament la llista és molt llarga. Gràcies pels teus comentaris
ResponElimina