Allium roseum L.

NOMS: All de bruixa. All de moro. Allassa vermella. Porradell bord. All bord. Castellà : Ajo de culebra. Ajo rosado. Italià: Aglio roseo. Francès: Ail rose, Ail rosé. Anglès: Rosy garlic. Pink Garlic. Alemany: Rosenlauch. Neerlandès: Roze Look. Grec: Αγριοκρέμμυδο. Άλλιο το ρόδινο.

Inflorescència en umbel·la hemisfèrica

SINÒNIMS: Allium odoratissimum Desf.; Molium roseum (L.) Fourr.; 

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània

HÀBITAT: Brachypodion phoenicoidis. Vores de camins, marges, erms, cultius de secà. Fins els 1000 metres d’altitud.

Tija ercta de secció circular

FORMA VITAL: Geòfit: en les formes vitals de Raunkjaer, plantes vivaces que durant l'època favorable produeixen òrgans de reserva subterranis on s'acumulen els nutrients per a sobreviure durant l'època desfavorable.

DESCRIPCIÓ:  Planta amb fort olor a all i amb una tija erecta de secció circular de fins 80 cm d’alçada

Fulles linears i planes

Fulles lluentes de color verd viu, linears, planes i més curtes que la tija a la qual embeinen a la base.

Flors amb dos verticils de tres tèpals

Flors en inflorescència en umbel·la hemisfèrica amb bràctea (espata) amb 3-4 lòbuls i persistent. Flors hermafrodites amb llarg peduncle, trímeres amb dos verticils de tres tèpals aguts de color rosa o blanc rosat amb el nervi central més fosc. Sis estams d’anteres grogues. Gineceu súper amb un sol estil acabat en un estigma capitat. De vegades les flors avorten i són substituïdes per bulbils a la inflorescència. Floreix a la primavera.

Fruit en càpsula amb forma de pera

Fruit en càpsula piriforme o globosa

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: El bulb roman soterrat a l’època desfavorable acumulant nutrients fins que les condicions ambientals, al canviar des del fred de l’hivern a les temperatures més elevades de la primavera, activen la florida de l’estadi reproductiu.

Bulbils originats per flors avortades

USOS I PROPIETATS: La medicina popular hi atribueix les mateixes propietats que a l’all de cuina (Allium sativum) però amb menor efectivitat. Així doncs, combat el reuma, dilata les venes, rebaixa la pressió sanguínia, facilita la digestió, actua com a bactericida eliminant espècies patògenes i expulsa els cucs intestinals. Els diferents components de l'all s'eliminen a través dels pulmons, per això pot ser beneficiós contra certes afeccions de les vies respiratòries. S’aplica prenent els bulbs en infusió o aplicats a la pell, triturats, en forma de cataplasma. D’aquesta manera va bé contra els grans, les picades d'insectes i les mossegades d'animals, a més de reblanir les durícies i ulls de poll que poden, així, llevar-se amb facilitat.

Els bulbs s’utilitzen com els alls de cuina, per condimentar i aromatitzar el menjar.

És emprada en jardineria per la facilitat de cultiu i multiplicació a través dels bulbs, i les floracions ornamentals. A més a més el fort olor i el gust fa fugir a certs animals que fan malbé els jardins.

Umbel·la amb bràctea persistent de 3-4 lòbuls

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom Allium és d’origen incert, però és el nom utilitzat per Plaute, Plini i altres per referir-se a l’all.  Alguns autors hi deriven del grec “ἄγλις áglis” que significa dent d’all, i altres del grec antic “ἀλλᾶς allãs” que significa adobat, amanit.

L’epítet específic roseum fa referència al color rosat de les flors.

Família Liliaceae