NOMS: Angilaga
negra. Argelaga. Argelaga vera. Argelaga negra. Argilaga borda. Gatosa negra. Occità:
A gadós, Argelas, Argelat, Argelièr, Arjalas, Arjalàs, Babís, Brusca, Ginèsta
ponchuda, Toja . Castellà : Aliaga. Aulaga. Tojo. Èuscara: Elorri-triska. Xiristola. Portuguès: Aspalatho de Hespanha. Italià: Ginestra scorpione. Francès:
Genêt épineux. Genêt scorpion.
Alemany: Skorpion-Ginster. Grec: Γενίστα.
Flors reunides en fascicles |
SINÒNIMS: Spartium scorpius L.; Argelasia scorpius (L.) Fourr.; Corniola scorpius (L.) C.Presl; Corothamnus purgans (L.) Ponert;
DISTRIBUCIÓ: Mediterrània occidental
HÀBITAT: Aphyllantion.
Clarianes de boscs, matollars, prats secs, camps abandonats, sobre sòls
gipsífers, margosos o calcari. Fins els 1700 metres d’altitud.
Arbust amb espines de ramatge espés |
FORMA VITAL: Nanofaneròfit: en les formes vitals de
Raunkjaer, són les plantes amb
els meristemes perdurables per damunt de 40 cm i per sota
dels dos metres d’alçada.
DESCRIPCIÓ: Arbusts perenne i calcícola, molt ramificat,
amb tiges de color grisenc que només tenen fulles a la primavera, la resta de
l’any fa unes espines axil·lars robustes i estriades que formen un angle molt
obert amb la tija. Pot arribar als dos metres d’alçada.
Fulles petites que només apareixen a la primavera |
Fulles són
petites, de menys d’un centímetre, simples, alternes, subsèssils i amb pèls.
Flors papilionades de color groc intens |
Flors reunides en
fascicles. Calze bilabiat i acampanat, amb dos dents el llavi superior i tres
l’inferior, més curt que el tub de la corol·la. Aquesta té la forma
característica papilionada, de color groc fort, amb l’estendard i la carena d’una
mida semblant i divergents. Androceu amb 10 estams. Gineceu amb ovari súper,
estil arquejar a l’àpex i estigma el·líptic. Floreix de febrer a juliol.
Fruit en llegum allargat i comprimit |
Fruit en llegum
allargat i comprimit, de fins 4 cm, amb les granes marcades.
CURIOSITATS
BOTÀNIQUES: La interacció entre plantes i insectes, mitjançant la
pol·linització, és ben coneguda però hi ha altres maneres com, per exemple, els
cecidis. Els cecidis són produïts
per nematodes, àcars o insectes que ponen els ous als teixits vegetals. Les
plantes reaccionen amb una hipertròfia dels teixits que encapsula l’ou i
protegeix i alimenta la larva. En aquest cas es tracta d’un cecidi de Dasineura
scorpii sobre les espines de
l’argelaga.
Cecidi de Dasineura scorpii sobre les espines de l’argelaga |
USOS I PROPIETATS:
S’emprava tradicionalment, com l’altra argelaga (Ulex parviflorus Pourr,) per
netejar l’interior de les xemeneies. Es lligaven angilagues fent un feix
compacte i es desplaçava amunt i avall per la xemeneia per llevar el sollim, la
sutja, del fumeral. Per les característiques semblants també comparteixen
usos com el socarrat del porc en la matança o per encendre el foc per ser de fàcil
combustió.
Amb les flors, junt a les de la Reseda luteola, s’elaborava un tint per tenyir de groc les teles de llana.
S’empra sovint per restaurar talussos secs o pedregosos,
doncs és una planta que fixa el sòl, no requereix molts nutrients i aguanta bé
la sequera. Per aquests mateixos motius és utilitzada en xerojardineria.
És una de les plantes valencianes d’interès mel·lífer.
Les espines fan un angle molt obert amb la tija |
ETIMOLOGIA I
CURIOSITATS: El genèric Genista
ve del llatí “genista, -ae”, que era
el nom de vàries ginestes citades per Plini, Virgili i altres.
El nom de l’espècie scorpius ve del grec “scorpios”, que significa escorpí, per les agudes espines que poblen la planta.
El poeta Josep Carner va dedicar a les argelagues aquest poema titulat "Les gatoses":
Salut, gatoses clares, or de l'hivern, ginesta
del fred. És per vosaltres que dura encar la festa
a la muntanya nostra en els cruels matins
que estenen la catifa de geble sota els pins.
Vivor de les sotades i goig de les dreceres,
la flor de l'arç encara us trobarà enciseres.
Punyiu el fred, vosaltres, en l'aire temorec,
i, al foc, ningú no dona més gai espeternec.
Família Leguminosae (Fabaceae, Papilionaceae)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada