Stipa tenacissima L.

NOMS: Espart. Castellà: Esparto. Atocha. Èuscara: Espartzu. Portuguès: Alfa. Esparto. Italià: Sparto. Alfa. Francès: Stipe tenace. Alfa. Spart. Anglès: Esparto Grass. Alemany: Halfagras. Neerlandès: Espartogras.

Espícula d'espart

SINÒNIMS: Macrochloa tenacissima Kunth 

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània occidental

HÀBITAT: Rosmarinetalia. Brolles, timonedes i pastures camefítiques calcícoles, xeròfiles, de les terres de baixa altitud. Fins els 800 metres d’altitud.

Forma mates denses de fortes fulles llargues i fines

FORMA VITAL: Hemicriptòfit:  Del grec antic “hémi” mig, “cryptos”  amagat, i “phuton”  planta ; en la classificació de les Forma vital de Raunkjaer són aquelles plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que les parts vives de la planta mig s’amaguen mentre que les seves parts aèries es dessequen i desapareixen total o parcialment.

DESCRIPCIÓ:  Gramínia perenne que forma mates denses de fins 2 metres d’alçada, cespitosa.

Fulles amb curta lígula bífida

Fulles amb lígula molt curta, bífida, amb pèls; limbe junciforme, linears, coriàcies, glabres, cargolades i molt fortes

Lemma amb una llarga aresta

Espícula en panícula densa d’espiguetes groguenques a l’àpex de tiges rígides; lemma membranosa i dividida, amb pèls i amb una llarga aresta colzada amb pèls entre els lòbuls. Floreix entre abril i maig.

L'aresta es corba en angle recte a la maturitat

Fruit fusiforme de fins 10 mm.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: En les gramínies la flor està reduïda a les parts fèrtils, és a dir, els estams, normalment 3, i l’ovari amb dos estigmes plomosos. Aquesta flor nua està protegida per dues peces: la lemma que porta l’aresta, si hi ha, i la pàlea que tanca la flor. Encara hi ha les glumel·lules, dues petites esquames dins d’aquest conjunt, que quan s’hidraten forcen l’obertura per afavorir l’exposició dels estams i els estigmes per la fecundació.    

Inflorescència en panícula d'espiguetes

USOS I PROPIETATS: Des de temps immemorials ha sigut una planta aprofitada pels humans, que l’han conreada per aprofitar-ne la fibra. Amb les fulles trenades es feia la llata i el “filet”, una espècie de cordó pla amb el qual, cosint-lo de manera adequada, es fabricaven espardenyes (espardenya ve d’espart), sàries per al transport a lloms del bestiar, esportins per premsar les olives triturades per traure-hi l’oli, cordes per tot ús (els ramals), cabassos per al camp i per anar a comprar, catifes, cèrcols per a fer formatges i molts altres objectes necessaris per a la vida quotidiana fins la dècada de 1960. Els plàstics i l’encariment de la mà d’obra van posar fi al conreu i explotació de l’espart.

Però encara avui té valor comercial, doncs es fan cordells, estopa, artesania i, fins i tot, un paper de gran qualitat, a banda del seu valor ecològic per protegir el sòl de l’erosió en condicions semidesèrtiques.

Entre les ferramentes utilitzades per treballar l’espart, i els productes que se’n feien amb ell, hi hauria material suficient per omplir un museu etnològic.

Tres estams i dos estigmes plomosos

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS:  Stipa deriva del grec "stypé" que significa massa de fibres toves, en referència a la densa mata que forma aquesta planta.

L’epítet específic tenacissima és un superlatiu de "tenax" que significa resistent, tenaç, per la gran resistència de les fulles.

Lígula bífida amb pèls curts

Els cartaginesos ja utilitzaven l’espart i, segons Plini, després de les Guerres Púniques el romans empraven l’espart per fer les cordes de les naus que solcaven el Mediterrani. Tant era així que la zona de Cartagena era per als romans de l’Imperi el Campus Spartarius. Per als musulmans d’Al-Andalus, que denominaven “halfa” a la planta, va continuar sent una base important de la seua economia, i així va continuar sent durant l’Edat Mitjana i la Moderna fins, com ja hem dit, la dècada de 1960.

L’estació d’Atocha de Madrid rep aquest nom per la Verge d’Atocha, dita així per trobar-se a l’ermita que hi havia al Prado de Atocha, un terreny on l’espècie dominant era, al segle XIII, l’espart, anomenat atocha en castellà.

Planta estrictament protegida inclosa al Catàleg de flora amenaçada de Catalunya.

Família Gramineae (Poaceae)