Anthyllis cytisoides L.

NOMS: Albada. Albada vera. Albaida. Aubada. Botja de cuques. Estepa groga. Botja blanca. Castellà : Albaida. Mata blanca. Boja blanca. Monte blanco. Blanquilla. Cañamillo. Albada. Algaida. Portuguès: Albaide. Pontinha-de-osga. Francès: Vulnéraire faux-cytise. Anthyllide faux cytise. Anthyllis faux cytise. Anglès: Broom-like Kidney-vetch. Alemany: Geißklee-Wundklee.

Inflorescències en espigues laxes

SINÒNIMS: Zenopogon cytisoides (L.) Link; Anthyllis gracilis Salisb.; Aspalathoides cytisi K.Koch; Vulneraria gracilis Bubani;

 

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània occidental. Nord d'Àfrica: Algèria, el Marroc i Sud-oest d'Europa: Balears, França i Espanya

HÀBITAT: Rosmarino-Ericion. Brolles termòfiles, dels sòls calcaris o margosos o gipsífers. Llocs assolellats en clarianes de pinars. Fins els 800 metres d’altitud

Arbust tomentós de fins un metre d'alçada

FORMA VITAL: Nanofaneròfit: en les formes vitals de Raunkjaer, les plantes amb els meristemes perdurables per damunt de 40 cm i per baix dels dos metres d’altura.

DESCRIPCIÓ: Arbust de fins un metre d’alçada de color grisenc, amb branques llenyoses, erectes, cobertes de toment blanquinós

Fulles trifoliades o unifoliades

Fulles esparses, amb curt pecíol, les inferiors simples i les superiors trifoliades, amb un folíol central allargat i ovalat bastant més gran que els altres dos laterals. Les fulles tenen un color verd grisenc, com les tiges.

Flors papilionada de color groc

Flors en espiga laxa amb fascicles sèssils, de fins cinc flors, a l’axil·la d’una bràctea simple, formant així espigues laxes a l’àpex de les branques. Flors hermafrodites, papilionades. Calze amb cinc dents iguals, més curt que el tub de la corol·la, i cobert de pèls. Corol·la de color groc amb estendard soborbicular i ales que superen la carena corbada. Androceu amb 10 estams monadelfs. Gineceu súper amb un únic estil acabat en un estigma simple. Floreix de maig fins l’agost.

Fruit en llegum d'una sola llavor dins el calze persistent

Fruit en llegum ovoide, sense pèls i molt petit que conté una sola llavor.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Per la classificació de les espècies vegetals Linné va utilitzar com criteri preponderant la similitud i disposició dels òrgans florals. Les 10 primeres classes prenen el nom del número d’estams en grec més la veu andros. Així resulta monoandria (1 estam), diandria (2), triandria (3), etc. Les classes 11 a 13 les denominà dodecandria (de 11 a 19 estams); icosandria per a 20 o més estams; didinamia y tetradinamia quan hi havia respectivament 2 i 4 estams més llargs que la resta; monadelfia si estaven soldats en un feix i diadelfia si estaven units en dos feixos.  

Calze cobert de pèls

USOS I PROPIETATS: Hi ha la creença popular de que només per portar una branqueta de la planta damunt es curen les hemorroides. També s’ha emprat per alleugerar l’asma i els refredats però no és aconsellable l’ús per la seua toxicitat.

Abans les branques, rectes i flexibles, s'usaven per fer els llits dels cucs de seda i per fer graneres.  La seua llenya també alimentava el foc dels forns.

És una planta molt valuosa des del punt de vista ecològic, doncs rebrota i germina amb facilitat després d’un incendi, suporta la sequera i, junt a altres espècies, és una bona defensa del sòl contra l’erosió, protegint i enriqueix el terreny que habita per la capacitat d’acumular matèria orgànica.

Actualment s'empra com a planta mel·lífera i com ornamental en jardineria, especialment en jardins xeròfits mediterranis. És una planta amb pocs requeriments i cal disposar-la en substrats ben drenats perquè tolera la sequera perllongada millor que els regs excessius. Tolera també els sòls pobres. Un excés de reg o fertilitat del sòl pot produir plantes massa tendres i arribar a provocar-ne la mort.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Anthyllis és una veu grega que significa planta florida (de ánthos, -ou = flor) utilitzada pels grecs de l’antiguitat per denominar varies plantes, cap de les quals forma part del gènere actual.

L’epítet específic cytisoides deriva de  "Cytisus" un gènere de les lleguminoses, i de las terminació grega “εἷδος eidos” semblança, paregut: similar a Cytisus.

És un arbust de fulla perenne però en períodes de forta sequera perd les fulles que rebrotaran quan hi haja unes condicions d’humitat adequades.

Anthyllis cytisoides va ser descrita per Carles Linné i publicada a Species Plantarum 2: 720. 1753.

Família Leguminosae (Fabaceae, Papilionaceae)