NOMS: Botja
blava, Coroneta, Escompa. Carolina de fulles de ruda. Coronil·la mínima. Castellà:
Coletú. Coronilla. Coletúa. Portuguès:
Flores de Pascoa. Italià: Cornetta. Francès:
Coronille faux lotier
Inflorescències en umbel·la terminal |
SINÒNIMS: Coronilla lotoides W.D.J. Koch; Coronilla minima L. subsp. clusii Léon Dufour ex Murb.; Coronilla
clusii ;
DISTRIBUCIÓ:
Mediterrània.
HÀBITAT: Rosmarino-Ericion Brolles
termòfiles, dels sòls calcaris o margosos. Matollars, clarianes de pinades,
vores de camins, en terrenys secs. Fins els 1100 metres d’altitud.
Mata de tiges lignificades a la base |
FORMA VITAL: Camèfit: tipus
biològic de les formes vitals de Raunkjaer que defineix
els vegetals amb les seues parts aèries persistents tot l'any però que tenen
les gemmes persistents a un nivell de terra inferior
als 25-50 cm.
DESCRIPCIÓ: Mata
de tiges lignificades a la base, erecta, de fins 50 cm d’alçada
Fulles compostes de color verd blavós |
Fulles compostes
de 2-4 parells de folíols i el terminal senar, rígids, glauc, de color verd
blavós, obovats, de marge enter i mucronats.
Flors papilionàcies de color groc intens |
Flors en
inflorescències terminals umbel·lades amb llarg peduncle. Flors papilionades de
color groc, de 8-10 mm, amb el pedicel més curt que el calze, que és glabre,
amb el llavi superior major i el inferior amb dents. Corol·la amb l’estendard
emarginat i ales obovades més llargues que la quilla. Floreix des de maig fins a l’agost.
Fruit en loment pèndul |
Fruit en loment pèndul, cilíndric, allargat, de
entre 2 i 5 cm, amb segments que van partint-se a trossos amb el temps.
CURIOSITATS
BOTÀNIQUES: El loment és un
tipus particular de llegum o síliqua, segons
els gèneres, que a la maturitat no s’obri en dues valves, sinó que es divideix
en segments amb una llavor en cadascun.
Vista posterior de la umbel·la |
USOS I PROPIETATS:
Tòxica: és considerada una planta
verinosa per l’efecte cardiotònic que produeixen els glucòsids que conté. És
tòxica per a les persones i per al ramat.
ETIMOLOGIA I
CURIOSITATS: El nom del gènere, Coronilla, el va prendre Lobelius del
castellà (diminutiu de corona) en al·lusió a la forma de la inflorescència.
Tournefort el va establir com gènere i Linné el va revalidar.
L’epítet específic ve del llatí “minimus” que significa petit en la seua espècie.
El nom de la subespècie, lotoides, deriva de “lotus” i del grec “εἷδος eidos” que significa aparença, semblança, pel paregut amb algunes espècies del gènere Lotus.
Aquesta espècie prolifera en alguns llocs després d’un incendi.
Família Leguminosae (Fabaceae, Papilionaceae)
Aquesta petitona apareix a tot arreu, igual no es aquesta subspècie exactament però la veig suvint al camp i fins i tot a dins del jardí.
ResponEliminaLes fotos son ben maques, amb detalls com sempre que donen una visió de tota la planta.
Una abraçada.
Fa una olor deliciosa. En tenim al jardí de llicorella a Duesaigües (Baix Camp)i fa dues floracions a l'any. En diem coronil·la. No sé per què també se'n diu botja 'blava'.
ResponElimina