NOMS: Desferracavalls.
Herba del ferro. L´esferracavalls. Castellà : Hierba de herradura. Italià: Sferracavallo cigliato. Francès:
Fer-à-cheval cilié, Hippocrépide ciliée, Hippocrépis cilié. Alemany: Gewimperter Hufeisenklee.
Inflorescència axil·lar amb peduncle |
SINÒNIMS: Hippocrepis multisiliquosa ssp ciliata(Willd.)
Maire
DISTRIBUCIÓ: Mediterrània
HÀBITAT: Thero-Brachypodietalia.
Pradells anuals, erms, vores de camins, fins els 1000 metres d’altitud.
Herbeta amb tiges postrades |
FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes
vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en
l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors.
Inclou les plantes anuals.
DESCRIPCIÓ: Petita
herba anual, de fins un pam, amb tiges postrades o ascendents
Fulles pinnatipartides amb folíols senars |
Fulles peciolades,
dividides en 3-6 parells de folíols, i un solitari a l’àpex, obovats o linears
i glabres, amb petites estípules lanceolades ciliades, i una glàndula purpúria
a la base.
Flors papilionades petites |
Flors en
inflorescències axil·lars pedunculades amb 2-5 flors papilionàcies de color
groc. Calze campanulat i glabre, sovint groguenc. Corol·la amb estendard ovat,
apiculat. Androceu diadelf. Ovari
amb estil i estigma discoide. Floreix de març a juny
El fruit caracteritza l'espècie |
Fruit és
l’element més característic de l’espècie. És un llegum, amb estrangulacions en
forma de “U” tancada, arquejada de manera que la part oberta de la “U” que da a
la part interna i les llavors a la part externa.
CURIOSITATS
BOTÀNIQUES: En moltes famílies botàniques els estams de l’androceu són
lliures, és a dir, sense cap adherència entre ells, però en altres, com les
lleguminoses, hi ha gèneres amb els estams soldats formant un tub; aquests són
estams monadelfs. Altres, com en aquest cas, es forma un feix de nou estams
soldats i un de lliure, i aleshores diem que és un androceu diadelf.
USOS I PROPIETATS:
No hem trobat cap
ETIMOLOGIA I
CURIOSITATS: Hippocrepis deriva
dels vocables grecs “híppos, -ou” que
significa cavall, egua, i “krepís, -idos”
que significa sandàlia, sabata, és a dir, que significa ferradura, en al·lusió
a la forma dels artells de la llegum, que recorda una ferradura.
L’epítet específic ciliata deriva del llatí “cilium” que significa pestanya, pels cilis que protegeixen les llavors en la part exterior del llegum que semblen les pestanyes de l’ull.
Família Leguminosae (Fabaceae, Papilionaceae)
Una altra novetat per a mi!
ResponEliminaManel, el teu bloc està ple de sorpreses, agradables totes elles.
M'agrada la foto del detall del fruit, és molt curiosa.
Un petonet.