NOMS: Fonollassa
groga. Tàpsia comuna. Croca. Castellà : Candileja. Cañareja. Tuero.
Cañaheja. Zumillo. Gallego:
Pancierva. Turbit da terra. Èuscara:
Bermidorr. Portuguès:
Turbit-da-terra. Francès: Thapsie. Anglès: Thapsia.
Umbèl·lules sense bràctees |
SINÒNIMS: Thapsia maxima Mill.; Thapsia villosa L. subsp. villosa
DISTRIBUCIÓ: Mediterrània occidental
HÀBITAT: Rosmarinetalia. Brolles, pinades
clares i pastures àrides i degradades. Fins els 1400 metres d’altitud.
Tija robusta de gran alçada |
FORMA VITAL: Hemicriptòfit: en la classificació de les Forma
vital de Raunkjaer són aquelles plantes vivaces que han optat per una
estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes
arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que les parts vives de la
planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre
que les seves parts aèries es dessequen i desapareixen fins la pròxima estació
favorable que sortirà renovant la part aèria.
DESCRIPCIÓ: Herba
robusta amb tiges que poden arribar als dos metres d’alçada
Fulles 2-3 pinnatipartides en roseta bassal |
Fulles en roseta
bassal embeinadores, grans, 2-3 pinnatipartides, dividides en folíols amples de
marge lobulat i el revers grisenc. Les fulles superiors reduïdes a una beina
inflada.
Flors amb cinc pètals grocs |
Flors en
inflorescència en umbel·la esfèrica sense bràctees, composta per d’umbèl·lules,
sense bractèoles, de flors amb cinc pètals grocs, cinc estams i un ovari ínfer
amb dos estils. Floreix de maig a l’agost.
Fruit en esquizocarp alat |
Fruit en
esquizocarp de aproximadament un centímetre de longitud, proveït de quatre ales
paral·leles.
CURIOSITATS
BOTÀNIQUES: L’esquizocarp és un
aqueni, és a dir, un fruit sec que no s’obri espontàniament (indehiscent) però
composat per diversos carpels que, al madurar, es divideix en mericarps d’una
sola llavor. Els esquizocarps de la Thapsia
també s’anomenen diaquenis perquè a
la maturitat es divideixen en dos mericarps monosperms.
Umbel·les compostes, sense bràctees |
USOS I PROPIETATS:
Les plantes d’aquest gènere, concretament la resina de l’arrel, s’han emprat
tradicionalment en medicina popular per combatre afeccions pulmonars,
constipats i dolors reumàtics, a més de porgant violent i vomitiu, però no és
aconsellable el seu ús per la seua toxicitat.
En alguns llocs també s’utilitza contra la sarna. Cal tindre en compte que és tòxica, i que el contacte amb la pell
pot causar picor i irritació.
L’extracte de l’escorça de l’arrel s’ha utilitzat com colorant per tintar la llana, especialment al segle XVIII.
ETIMOLOGIA I
CURIOSITATS: Segons Dioscòrides es
va posar el nom de Thapsia a una
planta trobada per primera vegada a l’illa, avui península siciliana, de Tháspos (θαψος). Es creu que aquesta
planta era la Thapsia gargarica L.
El nom específic, villosa, deriva de “villus” que significa pelatge, vellositat, o de “véllus” que era el nom que rebia la llana esquilada. En els dos casos fa referència al borró que cobreix la planta.
En alguns llocs s’ha usat el làtex de l’arrel per impregnar les aigües i poder capturar els peixos estordits pel suc tòxic. Aquesta pràctica, però, està prohibida i ja no s’empra.
Thapsia villosa va ser descrita per primera vegada per Carl Linné en Species Plantarum (1753)
Família Umbelliferae (Apiaceae)
Muy buenas fotos
ResponElimina