Filago pyramidata L.

NOMS: Herba capçotera. Herba de borm. Velluts de plata i or. Herba cotonera. Occità: Erbo dóu tarnagas. Castellà: Hierba algodonera. Siempreviva española. Padre e hijos. Gallego: Herba dos vermes. Herba cotoeira. Italià: Bambagia spatolata. Francès: Cotonnière pyramidale. Cotonnière spatulée. Anglès: Broadleaf Cottonrose. Broad-leaved Cudweed. Alemany: Niederliegendes Filzkraut. Spatelblättriges Fadenkraut. Neerlandès: Spatelviltkruid.

Flors en glomèruls a les bifurcacions de les tiges

SINÒNIMS: Filago germanica L.; Filago prostrata DC.; Filago spathulata C. Presl.;

Observacions: És una espècie molt variable que es presenta en diferents subespècies al territori Diànic: subsp. pyramidata i subsp. fuscescens.

DISTRIBUCIÓ:  Pluriregional

HÀBITAT: Thero-Brachypodietalia. Prats terofítics, erms. Fins els 1300 metres d’altitud.

Petiuta herba anual coberta de pèls sedosos

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Herba anual petita coberta de pèls llargs i sedosos, amb tija erecta o postrada, de fins 40 cm d’alçada, ramificada a la part superior per bifurcació.

Fulles i tija cobertes de pèls

Fulles linears o espatulades, de marge enter i cobertes de pèls com la tija

Flors en capítols piramidals

Flors en petits capítols piramidals amb cinc angles ben marcats que també estan coberts de pèls. Als capítols apareixen agrupats en glomèruls a les bifurcacions de les tiges o bé a l’àpex de les mateixes. Calze reduït a una corona de pèls. Corol·la amb cinc pètals de color groc soldats en un tub. Cinc estams amb les anteres soldades en un tub. Ovari ínfer. Floreix a la primavera.

Fruit en aqueni

Fruit en aqueni pilós ovoide amb papus format per pèls escàbrids persistents.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Moltes medicines i algunes drogues, com el cànnabis, la cafeïna, i la nicotina vénen directament del regne vegetal. L'aspirina, que originalment va venir de l'escorça de salze, és un exemple. Potser hi hagi moltes plantes que puguin proveir de medicaments que alleugin malalties en el futur però que encara estan sense investigar i descobrir.

USOS I PROPIETATS: El nom comú en català, “herba de borm”, suggereix que fou emprada per combatre aquesta malaltia contagiosa del bestiar.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Filago deriva del llatí "filum" que significa fil, en referència als fins pèls que componen el indument de les plantes d’aquest gènere.

El nom de l’espècie, pyramidata, ve del grec “πὔρἄμίς pyramís” que significa piràmide, és a dir, piramidal, en forma de piràmide, per la forma del involucre.

Família Compositae (Asteraceae)

Trifolium campestre Schreb.

NOMS: Trèvol. Trèvol de prat. Trefle. Fenarola. Castellà: Estrebo. Fenarda. Trébol. Trébol amarillo. Èuscara: Hirusta. Portuguès: Trevo. Italià: Trifoglio campestre. Trifoglio giallo. Trifoglio olandese. Francès: Trèfle des champs, Trèfle jaune. Anglès: Low hop clover. Field Clover. Hop Trefoil. Alemany: Feld-Klee. Gelber Acker-Klee. Neerlandès: Liggende Klaver. Grec: Τριφύλλι πεδινό. Τριφύλλι του κάμπου.

Flors en glomèruls axil·lars densos

SINÒNIMS: Trifolium procumbens auct.; Trifolium agrarium auct.;

DISTRIBUCIÓ: Holàrtica: L’ecozona holàrtica fa referència als hàbitats que es troben a través del conjunt del continents de l'hemisferi nord.

HÀBITAT: Thero-Brachypodietalia. Camps, vores de camins, herbassars. Fins els 1400 metres d’altitud.

Petita herba amb tiges postrades de poc més d'un pam

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals

DESCRIPCIÓ: Petita herba anual, de fins un pam, amb tiges postrades o ascendents, robustes, ramificades i pubescents

Fulles trifoliades amb curt pecíol i estípules a la base

Fulles trifoliades amb curt pecíol a la base del qual hi ha dues estípules agudes més petites que el pecíol. Folíols obovats, de marge dentat i el senar peciolulat.

Flors papilionàcies amb estendard estriat i corbat a l'àpex

Flors en densos glomèruls axil·lars i pedunculats amb 20-30 petites flors hermafrodites i zigomorfes. Calze tubular amb cinc dents. Corol·la papilionàcia, de color groc, amb l’estendard estriat, corbat a l’àpex i major que les ales que són divergents. Androceu amb 10 estams diadelfs. Gineceu amb estil acabat en estigma terminal. Floreix d’abril a setembre.

Fruit en llegum

Fruit en llegum indehiscent amb una sola llavor groguenca i llisa.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Junt a les gramínies, les lleguminoses composen la família de plantes més important per als éssers humans per la gran quantitat d’aliment per a persones, pel ramat i per la producció de productes industrials.

USOS I PROPIETATS: Aquesta planta és important com planta farratgera per l’alimentació del bestiar que pastura pels prats.

També és important per la regeneració de sòls degradats tant per la cobertura, que minimitza l’efecte de l’erosió, com per les bactèries de les seues arrels que fixen el nitrogen atmosfèric al terra, enriquint el substrat.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Trifolium deriva del llatí “tres, tria” que significa tres, i “folium, -ii” que significa fulla, és a dir, amb tres fulles. Antigament s’anomenava trifolium a nombroses plantes de fulles trifoliades dels gèneres Trifolium, Bituminaria, Medicago o Melilotus..

L’epítet específic campestre ve del llatí “campus” que significa lloc pla, camp, és a dir, del camp, perquè es troba freqüentment als camps.

Família Leguminosae (Fabaceae, Papilionaceae)

Asplenium petrarchae (Guérin) D.C.

NOMS: Falzia. Falzia glandulosa. Castellà: Culantrillo glanduloso. Portuguès: Avençao peludo. Italià: Asplenio ghiandoloso. Francès: Asplénium de Pétrarque. Asplénium glanduleux. Doradille de Pétrarque.

Petita falguera

SINÒNIMS: Asplenium glandulosum Loisel.;

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània      

HÀBITAT: Asplenietalia petrarchae. Escletxes de roques calcàries. Fins els 1100 metres d’altitud.

Creix a les escletxes de les roques calcàries

FORMA VITAL: Hemicriptòfit:  Del grec antic “hémi” mig, “cryptos”  amagat, i “phuton”  planta ; en la classificació de les Forma vital de Raunkjaer són aquelles plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que les parts vives de la planta mig s’amaguen mentre que les seves parts aèries es dessequen i desapareixen, fins que arribe l’estació favorable.

DESCRIPCIÓ: Falguera petita que suporta el sol de forma tangencial a primeres hores del matí o les últimes del dia.

Frondes de fins 15 cm amb pines glanduloses

Frondes de fins 15 centímetres de longitud, amb pèls glandulosos, de color verd fosc, pinnades, amb pines oposades de marge lobulat i àpex arrodonit. El pecíol és igual o menor que la meitat de la fronda. El raquis és negrós a la part inferior i verd a la part superior.

Sorus amb indusi blanc i denticulat

Sorus el·líptics amb indusi blanc denticulat. Pot esporular tot l’any però especialment de febrer a juny.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Tot i que suporta llargs períodes de sequera, els mesos més secs d'estiu entra en estivació, deshidratant les seves fulles, que aparentment semblen mortes. Amb les primeres pluges de tardor les fulles seques es rehidraten i tornen a ser verdes.

USOS I PROPIETATS: A aquesta planta se li adjudicaven, a l’Edat Mitjana, propietats curatives de malalties que suposaven lligades a la melsa, com per exemple la melancolia.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Asplenium deriva del prefix privatiu grec "α- a-" que vol dir sense, i “σπλήν splén” que significa melsa, per les suposades propietats curatives de la melsa.   

L’epítet específic petrarchae és degut a que l’espècie està dedicada al poeta aretí Francesco Petrarca (1304-1374) que descriu la natura, amb detalls geològics i botànics.

Asplenium petrarchae fou descrita per (Guérin) DC. in Lam. & DC. y publicado en Flore Française. Troisième Édition 5: 238. 1815.

Família Aspleniaceae (Polypodiaceae)

Elaeoselinum asclepium (L.) Bertol. subsp. asclepium

NOMS: Xafarroni. Castellà: Hinojo marino. Italià: Eleoselino.

Umbèl·lula amb flors grogues

SINÒNIMS: Elaeoselinum hispanicum (Lange) Pau;

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània meridional

HÀBITAT: Rosmarino-Ericion. Zones rocoses, brolles termòfiles, de sòls calcaris o margosos. Fins els 600 metres d’altitud.

Herba amb una tija robusta de fins un metre d'alçada

FORMA VITAL: Hemicriptòfit:  Del grec antic “hémi” mig, “cryptos”  amagat, i “phuton”  planta ; en la classificació de les Forma vital de Raunkjaer són les plantes que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els meristemes arran de terra en l'estació desfavorable. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen, mentre que les seves parts aèries es dessequen i desapareixen, de manera que renoven la part aèria cada any.

DESCRIPCIÓ: Herba umbel·lífera de tija robusta que pot arribar al metre d’alçada

Fulles bassals de contorn triangular

Fulles bassals de contorn triangular, 3-4 pinnatipartides, dividides en segments linears, els de darrer ordre mucronats.

Flors grogues

Flors en inflorescències en umbel·la terminal quasi esfèrica i composta. Bràctees  linear-lanceolades. Flors amb cinc pètals grocs.

Fruit en aqueni doble

Fruit en aquenis dobles, amb ales membranoses

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Es diu umbel·la quan les flors provenen de nusos tan pròxims que sembla que surten del mateix punt i arriben totes al mateix nivell. La majoria d’umbel·líferes són compostes, és a dir, que les umbel·les porten a l’àpex altres umbel·les més petites dites umbèl·lules. A la base de la umbel·la poden haver-hi bràctees formant un involucre, i a la base de les umbèl·lules pot haver, igualment, un involucel.

USOS I PROPIETATS: Els pastors italians l’empraven posant les fulles al fons d’un embut, a mena de filtre, per abocar la llet i, al mateix temps, aromatitzar-la.

Umbel·la terminal composta

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Elaeoselinum ve del grec “élaion” que significa oli, especialment el d’oliva, i de “sélinon” que era el nom que rebia l’api. Probablement perquè els fruits tenen canals oliosos o resinífers i les fulles tenen certa semblança amb les de l’api.

L’epítet específic asclepium deriva del grec “Ἀσκληπιός Asclépios”, Asclepi, per les propietats medicinals de la planta. Asclepi és el déu de la medicina, fill d’Apol·lo i de Coronis, i pare, entre altres, de Panacea. Conta el mite que quan Coronis estava embarassada d’Apol·lo, s’enamorà d’un arcadi anomenat Ischys. En assabentar-se Apol·lo matà a Ischys i a Coronis. Quan anava a incinerar Coronis, Hermes salvà al fill, Asclepi, de les flames i l’entregà a Quiró, que el va instruir en l’art de la curació.

En les arrels d'aquesta planta creix el fong Pleurotus eryngii var. elaeoselini .

Família Umbelliferae (Apiaceae)